"Mai faig una cosa si no la sento, la sinceritat és molt important"

Raquel Marqués
Ciutadella

É s difícil fer un nou disc quan es té el llistó tan alt amb un precedent com el treball "Vola'm a sa lluna" (Música Global, 2006)?
No, en tot cas és un repte. La nostra intenció és la de superar el disc anterior, per açò hem aprofitat l'experiència acumulada i la benentesa que hi ha amb l'Original Jazz Orquestra del Taller de Músics (OJO). Amb l'altra projecte ens varem començar a conèixer i després de vint concerts i amb els directes ens ha donat molt de rodatge i confiança.
Com ha anat aquest retrobament amb l'orquestra?
Fantàstic! Realment mai hi ha hagut desconnexió, hem fet camins paral·lels i després en qüestió de mig minut et tornes a trobar sense problemes. En el seu cas, han col·laborat amb la Mala Rodríguez i amb en Santiago Auserón. És una orquestra amb personalitat que al llarg de l'any duen a terme projectes molt importants.
Com fou aquest primer contacte amb la formació?
Fou arran del treball d'estàndards en catalàNotícia del Regne de Mallorques, una reelaboració de registres orientalitzats de cants tradicionals que es va presentar a Maó el 2005, i a partir d'aquí i una volta que teníem la proposta de la discogràfica de tirar endavant els estàndards de jazz vaig contactar amb Lluís Cabrera, del Taller de Músics, qui em va posar al dia de com estaven a nivell de formació d'orquestra. A partir d'aquí va començar la col·laboració.
L'adaptació de temes de sempre, tan coneguts, és una responsabilitat, es troba satisfet amb el resultat?
Bé, el que em plantejo molt seriosament en fer-ho és intentar transmetre el que volien transmetre els temes. És una adaptació però bastant conseqüent amb el significat de cada cançó, ja sigui d'una manera literal o intentant trobar la manera de dir que ho tenim aquí perquè ho poguem entendre. També hem tingut molt en compte el nivell musical i tècnic, perquè cada tema sigui del tot coherent amb els arranjaments. Més que una responsabilitat és un repte, com un joc i alhora un projecte molt seriós i professional.
Per a la selecció dels temes, va tenir en compte els seus propis referents musicals?
Sí, però sempre a partir d'un llistat de temes on hi havia una predisposició per part de les editorials musicals d'aconseguir els permisos per fer-ne les adaptacions, això per un costat i per l'altra tant el director de l'OJO, Vicens Martín, com jo hem aportat les idees de les cançons per acabar d'arrodonir el disc i que estigui equilibrat i compensat estilísticament.
El títol del cd, "Tot de mi", és el mateix d'un dels temes, però a més a més va amb segones?
És el títol de l'estàndard de Seymour SimmonsAll of me. Amb segones dius? (riu) Bé, te l'hi pots prendre... batejar un treball discogràfic sempre és complicat, sobretot perquè has d'englobar tota la feina conjunta sense donar la sensació de que quedi dispers, i crec que precisament "Tot de mi" reuneix aquestes condicions. Encara que al disc no hi hagués un tema que es digués així crec que és un lema implacable i directe que no ha de menester cap més tipus d'explicació, és una frase amb prou força.
A vostè no li agrada gaire que el classifiquin dins un sol estil, no?
Bé per açò esteis vosaltres..., a jo el que m'agrada és la música. M'agrada el jazz, el pop-rock, el reggae, el rock'n'roll...
O sigui que és un músic complet...
No! (riu), en tot cas variat. No som d'un estil musical, sinó de triar cançons. A la discografia que tenc a casa pots trobar des d'estàndards de jazz fins a música infantil. Si la cançó m'agrada, per què no? No som punk, però sí que m'agraden discos en concret com dels Sex Pistols o elLondon Callingde The Clash.
Duu el compte de la seva discografia?
Uff! Dec tenir entre 400 o 500..., som d'aquells a qui li agrada comprar discos. Vaig recopilant molts que en el seu dia no vaig tenir en vinil i dels que ara hi ha la seva versió remasteritzada. Poder veure i tenir les caràtules, les fotos, les fitxes tècniques de qui ha participat en l'enregistrament... està molt bé. Aquest és el problema de baixar-s'ho d'internet, que no tens cap tipus d'informació més, no té cap al·licient. A "Tot de mi", per exemple, hi afegim un extra amb elmaking ofde l'enregistrament amb l'orquestra, amb els nostres moments de lleure, per aquí i per allà..., hi ha concentració, emoció. Normalment en una gravació sempre hi ha tensió, però nosaltres varem entrar a l'estudi amb la premissa d'anar a gaudir el fet de tocar i poc a poc la cosa va anar fluint, i crec que açò ha quedat reflectit al disc.
Llavors internet que considera que serà a la llarga un "enemic" o un aliat del músic?
Crec que serà un aliat. La pirateria no és internet, sinó que té a veure amb l'ús que en pots fer d'aquestes noves tecnologies, el que fa mal és qui se n'aprofita per delinquir. Internet és molt bona eina, on hi ha elmyspaceo elfacebookque jo també empro. Ja fa temps que tenc unmyspaceon hi ha tota la informació de la meva música (vídeos, cançons, biografia, concerts...). De fet, avui la gent jove es mira molt poca televisió perquè estan navegant constantment.
Ai! si els Sex Pistols haguessin tingut un myspace...
Segurament l'haurien aprofitat!, hi ha músics com en Frank Zappa, per exemple, que van néixer massa prest. Internet com a possibilitat d'obrir més vies i popularitzar està molt bé!
Quan es té el pes d'haver estat un cantant tan emblemàtic com amb els Ja t'ho diré, l'haver consolidat una trajectòria en solitari com la seva, és un regal? Perquè deu ser difícil que el deslliguin a un d'una etapa tan intensa...
Bé, és que tampoc vull que me deslliguin. Som el que som perquè també, entre d'altres coses, vaig ser cantant dels Ja t'ho diré. El que sí que sol ser complicat és que una formació es desfaci i que després el cantant faci una carrera en solitari i aconseguir certes coses.... En el meu cas me sembla que poc a poc ho vaig aconseguint. Amb els Ja t'ho diré ens vam retirar el 2003, però veníem de dos anys de silenci després de 10 anys seguits de molta canya. I la veritat és que la gent té molt fàcil oblidar-se de tu..., i està clar que després has de picar una miqueta més de pedra que els demés. Tot és qüestió de fer feina, fent feina s'aconsegueixen moltes coses. He aplicat tots aquests anys d'experiència en la meva carrera en solitari i així han anat sortint encara més projectes com els Menaix a Truà o amb l'OJO, amb aquets dos darrers discos. En aquest sentit, em considero un tio seriós.
Suposo que sou conscients que si tornéssiu amb els Ja t'ho diré faríeu feliços un bon grapat de gent..., no s'animen?
Sí, ho sé. Però en qualsevol feina hi ha una cosa que és molt important, però sobretot en una carrera artística, la sinceritat és molt important. Mai faig una cosa si no me la crec. Es dia que mos hi vegi la gent, serà perquè val la pena fer-ho i ho defensarem a mort. En el seu moment vàrem deixar de fer concerts per una raó molt senzilla i és que no volíem enganar ningú, començant per nosaltres mateixos. I açò la gent ho pot entendre perfectament, no dic que no passi però ara mateix tenc prou projectes i prou feina com per complaure el públic, que està molt bé complaure'l però per començar a fer-ho bé primer s'ha de complaure un mateix. És una cosa que requereix molta atenció i concentració, i que tots hi estiguem al cent per cent. Ara per ara esperarem...
Aquests dies es troba en plena promoció del nou disc. Què és el pitjor d'aquestes anades i vingudes als mitjans de comunicació?
En qualsevol feina sempre hi ha unes parts que agraden més que altres. Hi ha gent que s'aixeca a les sis del matí per a anar a fer feina... en el meu cas és que durant uns dies seguits et trobes fent un munt d'entrevistes, set, vuit o nou al dia i estàs moltes vegades explicant el mateix, no es que sigui pesat, però a vegades diries: "vale, ja està bé!". Però en el fons tots tenim unes o altres dificultats a la nostra feina. En el meu cas encara em considero un privilegiat. No tot són flors i violes, a vegades també m'aixeco a les sis del matí, que la gent no es pensi que el rock'n'roll esjaujai que t'aixeques a les dotze i et venen a cercar i que fas el que vols... Jo també he de tenir disciplina.
I el tema dels viatges, pel fet de viure a una Illa, ha de ser cansat...
Sí, se'm fa feixuc. De fet per viure a una Illa, segons quin tipus d'actuacions no les pots fer perquè les despeses es disparen i no les pots assolir. Però també té els seves avantatges com tornar i tenir aquesta tranquil·litat.
I la mar, no? Que en el seu cas sembla bàsica.
Uff! Sí, i aquets dies que estic a Barcelona estic cansat de veure cotxes, gent, pitades, sirenes de bombers... Saps que hi esteim bé a Menorca!
I com a font d'inspiració.
Sí, encara ho és. La mar en sí, sobretot a Menorca hi ha una varietat de colors i una llum molt especial, ho diuen molts pintors i fotògrafs que al final s'han acabat instal·lant a l'Illa. A nivell d'inspiració, la mar és el nostre canalitzador per imaginar-nos fugir i fer-li a la mar el que li faci falta, és la fuita de situacions..., és una barrera però alhora un pont.
Per què hauríem de comprar Tot de mi?
Home, perquè us agrada la música! És un treball del qual estic molt content, hi ha uns arranjaments increïbles, l'orquestra està a un nivell excepcional, hem evolucionat junts, hem millorat, ens coneixem molt més, hi ha una molt bona sintonia. Aquest disc és un bon regal de cara a Nadal. Hauríem de regalar més música.

Repetir projecte amb l'OJO, però més enllà del jazz
Cris Juanico torna a repetir experiència amb l'Original Jazz Orquestra del Taller de Músics (la "OJO"), però aquesta vegada molt més enllà del jazz. El nou disc del músic de Ciutadella sortí a la venda aquest passat dilluns.Tot de mi(Música Global, 2008) exposa el resultat d'una afiançada col·laboració amb una de lesbig bandsmés emprenedores del país. Un treball de qualitat que inclou temes comSummer Wind(Frank Sinatra),Killing me softly with his song, Heart & soul,I remember you,I'm your man(Leonard Cohen),Stand by me(per Otis Redding),I'm in the mood for love,Unforgettable(Nat King Cole),Moon riveroThat old black magic(Ella Fitzgerald), entre d'altres. A més de l'enteniment amb Vicens Martín, director de l'orquestra, Juanico ha comptat amb uns arranjadors de primera com són Santi Galán, Martí Ventura, Jordi Riera i Joan Monné. Grans cançons adaptades a la nostra llengua. Destaca també el músic, la col·laboració de Txell Sus, a la versió de la balada d'Elvis PresleyLove me tender, que en aquest disc es diuEstima'm tendrament, amb estilshuffle. El primer concert de presentació amb l'OJO tindrà lloc el proper dia 18, a les 22 hores, a l'auditori de Barcelona.

Més informació a:
www.myspace.com/crisjuanico
www.crisjuanico.com