El foraster de Corn Island

Moisès Dolz Salord
M'he canviat el nom, un altre cop, ara me dic: Morris Bernart. Amb accent carib, que no és exactament com l'anglès", va escriure ell mateix a la postdata del seu darrer mail, enviat dissabte passat.
Fa gairebé dos anys, quan en Morris Bernart encara no era en Morris Bernart, venia mobles antics per pagar-se el bitllet a Nicaragua. Aleshores, solia dir que es sentia com un conqueridor que es disposava a trobar el seu propi Dorado.
Volia marxar d'Europa, on havia viscut la major part de la seva vida, i trobar un indret diferent, on pogués viure d'una manera més senzilla i no fes tan fred.
L'edat d'en Morris és un enigma; sembla com si vagi canviant; és tan inexacta, almenys, com la seva identitat. Deu rondar la cinquantena, però té l'aspecte d'algú que acaba d'arribar, ara mateix, d'un lloc remot.
A l'època seca, en Morris es guanya la vida venent sucs de fruita als turistes que visiten la costa atlàntica. S'aixeca amb el Sol i camina descalç per la platja, recollint els bòtils de vidre que treu la mar. Després, els neteja amb cura i els omple amb el suc dels fruits deliciosos que dóna Corn Island.
Ara, però, és època de pluges i els turistes han marxat, cosa que en Morris ha aprofitat (com cada sis mesos) per anar a segellar el seu passaport a la frontera amb Costa Rica.
S'ha de dir que la necessitat que va empènyer en Morris a anar-se'n a viure a Nicaragua no van ser els diners, sinó la necessitat innegociable d'anar-se'n. Com un conqueridor del seu propi Dorado, que necessita mantenir desperta, a tota costa, la seva curiositat pel món. El viatge ha marcat un abans i un després en la seva vida: han baratat els seus hàbits, es relaciona amb gent que segurament té menys problemes imaginaris. Necessita menys per viure, ara és més ric que abans. Si en Morris mai no hagués marxat i tot allò que ha viscut durant aquests dos anys només fos un somni no realitzat, el seu cor s'hauria marcit d'aquella forma tan mentidera que té de marcir-se el cor de qui va deixar la seva barca a la deriva, sotmesa als corrents del moment.
És possible que, ara que elsnicasl'han batejat de nou, en Morris hagi arribat a oblidar que no és d'allà. Tant se val. La identitat de qui, com ell, manté desperta la curiositat pel món no arrela a cap banda en concret. No s'és d'enlloc, ni tan sols d'allà on es va néixer.
Si vols saber d'on és en Morris Bernart, demana-li al Sol de l'albada de Corn Island, demana-li al carter que li porta les cartes en llanxa i després en bicicleta des de Bluefields, demana-li en aquella l'al·lota asseguda dins l'avió que travessa l'Atlàntic per anar-lo a veure. Demana'ls-hi, tots ells guarden fragments immortals d'en Morris.