Tertúlia amb Joan Gomila

Sergi Marí
Mentre ens serveixen els cafès, algun d'ells amb gel, com correspon a un temps encara calorós i ja humit, explicam a Joan Gomila que una de les motivacions de Moll Oest Espectacles és també llençar idees i enriquir el debat públic sobre el món del teatre. Els Cafès del Moll Oest són, per tant, tertúlies sobre les arts escèniques que pretenen aprofitar els coneixements de personatges clau des del punt de vista de la història o de l'esdevenir del teatre a Menorca i el seu entorn cultural de referència.
Joan Gomila és actualment el cap visible de La Fornal d'Espectacles. Entrà en el món del teatre amb el grup Capsigranys de Manacor, des d'aleshores ha participat en una quarantena d'espectacles ja sigui com a actor, director o productor.
El tema que ha centrat el nostre cafè ha estat el lent però irreversible procés de professionalització del teatre de les Balears. S'ha recorregut un camí ben difícil al començament però amb moltes virtuts al final: millora de la qualitat dels espectacles, atracció de nous públics, estímul per al naixement de nous talents, etc. Poc a poc s'ha anat creant un mercat, condició necessària per al manteniment del teatre com una de les arts amb influència social. Mallorca ha marcat el camí des de la dècada dels 80 amb produccions molt interessants que no han tingut problema per sortir mar enllà. La Fira de Teatre de Manacor, el suport institucional i persones concretes amb talent han estat els factors més importants d'aquest enlairament.
Les illes menors encara costa que s'enganxin a aquest procés. A Menorca es parteix d'un factor molt favorable, com és el nivell de qualitat que ha assolit un cert teatre amateur, de la mà de La Clota, per exemple. La creació d'un circuit balear és una base de partida fonamental per poder exportar produccions de les illes cap a d'altres terres i públics, principalment a Catalunya, País Valencià o la resta d'Espanya. El Govern balear ha jugat un paper important en això. S'han consolidat unes ajudes que fan possible superar el fet geogràfic, ja sigui amb presència a fires de teatre com també amb el suport a actuacions aïllades, els bolos, que en deim la gent de teatre.
La conversa recala en un tema de terminologia. Segons Joan Gomila, hem de ser conscients que, per molt que utilitzem la terminologia "professional" o "mercat", estem ben lluny de parlar de negoci. Ara bé, calen estructures empresarials per dur a terme aquest treball. Ni que sigui per raons tan simples com l'eficàcia, les garanties i una competència lleial. Afortunadament l'administració ho ha comprès i compta amb les empreses teatrals com el que són: unes col·laboradores molt solvents per a una bona política cultural.
Quan estam parlant d'empreses teatrals estam parlant de compromís amb una professió i estem superant marcs més ambigus. Aquesta professió no és exclusiva d'aquells que la practiquen sinó que s'ha d'entendre des d'un servei a la societat, com regeneradors culturals i socials. Cal que aquestes estructures estiguin a disposició de la societat, de les demandes de la gent i actuïn de mediadors socioculturals.
Arribem al final dels nostres cafès comentant com, en el terreny individual de molts actors i actrius, IB3 ha suposat un impuls en aquest sentit. Hi ha actors i actrius que finalment es poden guanyar la vida a la tele i paral·lelament treballen en teatre. Per altra banda, però, ha introduït coses molt noves, o que almanco eren desconegudes aquí, com la popularitat televisiva d'alguns, l'excés de feina diària i els ritmes frenètics que no sempre permeten concentrar-se en els aspectes més artístics.