Insultar, ofendre, ferir

Ferran Andreu
coordinador del CD Menorca
M'agrada el programaJoc i Golsd'IB3. I m'agrada especialment una curta secció que mostra els personatges singulars que habiten als camps de futbol de la Tercera i que viuen amb fervor els partits del seu equip.
Un partit pot ser contemplat de diferents maneres. Hi ha persones interessades en el món del futbol, que acudeixen al camp només com a espectador. D'altres, i especialment el públic en el futbol base, van a animar qualque jove futbolista de la família i el que procuren amb la seva presència, és motivar-lo. Aquest tipus d'aficionat "espectador" sol ser passiu, no dóna mostres d'entusiasme ni d'excessiu patiment. S'alegra amb els gols, fa comentaris, emperò tot amb moderació.
Diferent és l'aficionat que té un fort arrelament i adhesió a un club. Aquest viu el futbol amb passió, marca el devenir de la seva vida i està unit a l'equip dels seus amors. Aquest -un poc fanàtic- gaudeix les victòries amb eufòria excessiva i pateix les derrotes infectat pel virus del sofriment. Aquest entusiasta vol insuflar ànims als seus durant el joc, viu la incertesa del partit amb passió, polèmica i amb una certa carga emocional. En l'esport de competició és difícil estar impassible. No tothom és un perfecte gentleman, que manté la calma i les formes en totes les circumstàncies. A vegades es poden perdre un poc els papers.
Per a alguns, la fidelitat als colors vol dir no aturar-se d' animar i a molts els podem distingir per la seva vestimenta: samarretes, bufandes, gorres... Aquestes "penyes" amb el seu comportament sempre correcte i pel seu particular carisma, s'han guanyat a pols el reconeixement, per la seva particular entrega.
La qüestió es complica quan el moviment de suport al propi equip es caracteritza per l'excessiu apassionament del aficionats i fins i tot per la violència. Tot i una substancial millora en el darrers anys, encara tenen raó els que observen falta d' educació en el futbol.
El passat dissabte, un espectador adult, en un partit de futbol base, escridassava l'àrbitre nascut al Marroc, recordant-li les "pateres". En un partit de juvenils, i mentre esperaven l'ambulància per atendre un jugador lesionat, es podia escoltar entre el públic: "mes fort li havies d'haver pigat!!".
En un dels reportatges d'IB3, un futbolista, cansat de rebre insults i improperis, vol abandonar el terreny de joc. A altres es veuen liniers sotmesos a "marcatges" implacables des de la banda.
L' esport, el comportament educat i l'ètica encara estan enfrontats, quan el baló es posa en joc.
Encara es podrien reduir les emissions d' insults, paraules malsonants i comentaris que contaminen l'atmosfera d'un partit.
Els espectacles esportius no poden ser embrutits per uns pocs elements mal llengats i amb ignorància esportiva.