TW
0

Entrevista a na Sandra Sales Quintana, alumna de l'Institut Maria Àngels Cardona de Ciutadella

S.M.H.
Maó
La nostra entrevistada d'avui rep el nom de Sandra Sales Quintana. És estudiant de cicle mitjà de Gestió Administrativa a l'Institut ciutadellenc Mª Àngels Cardona i va ser mereixedora d'una beca Leonardo en virtut de la qual va poder fer estada a Londres al llarg de tot un mes per a realitzar les pràctiques formatives pròpies dels seus estudis.
Bon dia, Sandra, en primer lloc ens agradaria saber quin va ésser l'objectiu de la teva estada a Londres?
Hola, bon dia. Doncs bé, el motiu bàsic del meu desplaçament a Londres va ésser el de portar a terme les pràctiques formatives pròpies del cicle que estic cursant, i com no, aprofitar l'oportunitat de fer-ho fora per millorar així el meu anglès.
Magnífic. I... on vas residir al llarg de la teva visita a terres anglosaxones?
A Wandsworth Common, una zona a una hora del centre de Londres, molt tranquil·la i molt polida. Vivia amb un matrimoni jove que alquilen habitacions a casa seva, són molt agradables i simpàtics. També vaig coincidir amb un al·lot català que vivia allà.
Molt bé, suposo que aquesta coincidència et deuria ajudar a no sentir-te tan lluny de casa. A quina empresa vas realitzar les pràctiques de les que em parlaves?
A una aerolínia, Iberia.
Com qualificaries l'experiència?
Molt bona, és una experiència que mai l'oblidaré.
Hi tornaries?
Sí, sense pensar-ho dues vegades. De fet, en un futur, tinc pensat tornar... si fos per jo encara hi seria allà!
Que diries que és el que més t'ha agradat?
No sabria dir-ho... Tot Londres m'ha encantat. Caminar pels carrers de Londres i veure tot tipus de gent, veure els cotxes conduint a l'inrevés..., és una ciutat extraordinària.
Què milloraries del viscut, en cas que poguessis?
La veritat és que res. El tenir s'oportunitat de treballar i viure a l'estranger, encara que només hagi estat un mes, ja ha valgut la pena.
I a nivell econòmic, trobes que és suficient la beca Leonardo per residir tot un mes a l'estranger?
No gaire, només et cobreix les necessitats bàsiques com els bitllets, estància, i poca cosa més. Londres és una ciutat un poc cara, i personalment en el temps lliure que he gaudit, he volgut anar i fer de tot. He anat a musicals, he fet recorreguts turístics amb autobusos i recorreguts a peu amb guies, he anat a museus d'art i de cera, etc. Així que he fet tot el que és pot fer a una gran ciutat.
No t'he preguntat abans, una pregunta que és del tot fonamental, i no és altra que, com et va anar el tema de l'idioma?
Bastant bé, encara que al principi hem va costar agafar l'entonació, però després ja res. Amb el nivell que tenc d'anglès he pogut defensar-me bastant. Però hi ha que dir que he parlat més en espanyol que anglès, perquè Iberia és una empresa espanyola, és com si no hagués treballat a l'estranger. Tots els treballadors xerraven espanyol, fossin o no fossin espanyols. Fins i tot hi ha un ciutadellenc!
Recomanaries a altres alumnes anar a l'estranger?
Sense cap dubte. Si teniu l'oportunitat de partir no ho penseu dues vegades. No hi ha que ser gaire valent per anar-se'n tot sol a l'estranger, només s'ha de tenir les ganes de veure món. A jo em va tocar Londres, però amb la beca Leonardo pots anar a qualsevol altre lloc i fins i tot país. És una experiència inoblidable.