TW
0

Des de l'institut de Secundària alaiorenc ens arriben tres escrits més per a pensar sobre temes punyents de la nostra societat actual, temes que coincideixen en fer-nos concloure, novament, que qualcuna cosa falla en el nostre món

Ningú tria néixer
El tema que a continuació vull comentar tracta sobre els avortaments i abandonaments selectius que es practiquen a la Xina depenent del sexe, amb les seves causes i conseqüències.
En primer lloc, cal dir que la major part de la població xinesa és rural i normalment viuen submergits en la pobresa. El fet de que visquin al camp significa que fa falta mà d'obra, fet que ens fa recordar l'Edat Mitjana, on els fills eren més útils que les filles. Això ja podria ser una de les causes que indueixen moltes dones cap a l'avortament selectiu, ja que un fill és "útil" per a conrear les terres, però una filla suposa una despesa més.
En segon lloc, Xina és el país més poblat del món, i el govern xinès n'és conscient d'això. Per aquesta raó, l'any passat es va fer vigent una nova llei, per intentar estancar la població, que diu el següent: "Totes les famílies tenen dret a tenir un fill, independentment del seu sexe, si aquest és una nena poden tenir-ne un altre, però mai un tercer". És per això que en el segon embaràs solen produir-se un número major d'avortaments selectius, sobretot a les famílies pageses, ja que com he dit abans necessiten tenir fills (mà d'obra) i no filles.
Les conseqüències d'aquests avortaments selectius són moltes, una d'elles és que la població no està igualada, és a dir, hi ha molts més homes que dones. Això, a curt termini, podria semblar que no provoca cap problema, ja que així es segur que la població s'estancarà, però a llarg termini si això no es soluciona la població disminuiria massa, provocant greus problemes arreu del món.
Una altra de les conseqüències de tot això seria el que arriben a sofrir nenes indefenses que han estat abandonades només pel seu sexe. En el millor dels casos, si arriben a néixer, acaben en orfenats els quals estan saturats, on el 95% dels nens que hi ha són nenes, normalment segones filles de famílies pageses.
Aquesta realitat ens hauria de fer reflexionar a tots, ja que aquest tipus d'avortaments són injustificables. I la pregunta que em faig jo és: Per què ha de pagar una criatura indefensa un preu tan alt només per néixer amb el sexe i en el país equivocat?
CRISTINA ROTGER BARBER


Evolució insuficient per a les dones i amb qüestions sense resposta
Actualment, per desgràcia, parlem massa vegades sobre el tema de la violència de gènere, però no ho podem fer de menys. Seguidament escoltem o veiem notícies sobre alguna dona maltractada per l'ésser masculí. Veritablement, és molt trist que aquests tipus de notícies siguin abundants tant en la ràdio com en la televisió.
A Espanya durant l'any 2008 són 60 les víctimes que han mort a causa de la violència de gènere. No us fa vergonya pensar que persones actuïn tant violentament i contra el sexe oposat en el S. XXI?
La violència de gènere no hauria d'haver existit mai, però la ideologia que el mascle és més fort i millor que la dona, ha fet que les dones patissin i pateixin inferioritats, com per exemple els maltractaments. Però a l'època que estem, després d'haver "evolucionat" amb el tema dels drets de la dona, és escandalós pensar que éssers humans puguin arribar tan lluny.
Moltes de les víctimes maltractades han sofert les agressions per haver deixat la seva parella, per haver tingut una discussió amb aquesta, per no fer el que la seva parella voldria? i com aquestes raons, moltes altres de desconegudes. Però si l'home actua així, és perquè realment creu en la seva superioritat sobre la dona.
Els agressors són persones amb mentalitats molt endarrerides i sense escrúpols. Sembla mentida que a aquestes altures encara haguem de parlar de dones amb por del seu marit, del seu pare, del seu acompanyant, etc.
És increïble que les dones, essent persones amb els mateixos drets de vida que els homes, hagin de témer a aquests per poder fer el que volen o desitgen, i estiguin pendents de com reaccionen enfront els seus actes.
MIREIA MASCARÓ FLORIT


"Una operació contra la pornografia infantil amb 121 detinguts"
Sòfocles va dir una vegada: "Moltes són les meravelles, però la meravella més gran és l'home". Però aquests dies he comprès que l'home també pot arribar a ser esgarrifós... I un clar exemple és la crueltat de practicar pornografia amb nens.
Com diu el títol, 121 pedòfils s'han detingut al llarg d'aquests dies. Persones que són capaços de mirar a un nen i pensar en violar-los, en agredir-los violentament o fins i tot, matar-los. Com pot una persona arribar a aquest extrem? Abusar d'un nen indefens... Com?! Nens, que la majoria dels casos, pertanyen a la seva família; fills, nebots, néts...
I el que trobo més extraordinari i surt fora de si; és que cap d'aquestes 121 persones estaran tancats a la presó pagant per la irresponsabilitat dels seus actes. El seu càstig per cometre una barbaritat d'aquesta magnitud, tan sols és pagar una fiança per la seva pròpia llibertat. "L'excusa" (perquè tot just és el que sembla) perquè no estiguin detinguts, és perquè no tenen cap antecedent penal.
I el més trist és que les penes són molt poc dures... Una persona que posseeix material pornogràfic infantil, tan sols passarà d'1 a 4 anys a la presó; i 8 anys els qui ha gravat les imatges. Però en la majoria d'aquests casos el jutge només l'imputa 2 anys de presó; la qual cosa no es sol complir per no tenir antecedents. I el productor de pornografia infantil, pot arribar a complir 10 anys, com a mínim. I el que trobo més alarmant de tot això, es que dels 1.000 pedòfils arrestats en aquests últims 5 anys, tan sols 30 han anat a la presó.
I a més a més d'aquests 121 pedòfils, la policia va identificar a més de 250 domicilis des dels quals s'havien descarregat o difós algunes imatges pornogràfiques.
Personalment, crec que haurien d'endurir les penes! A que volen esperar? A que tornin a actuar un altre cop, i esgarrar la vida d'un altre nen?
I sobretot hauria de ser un dels objectius prioritaris a resoldre!! Però això no només és feina del govern, de la policia i dels jutges que imposen les penes d'aquestes persones. Nosaltres també podem fer alguna cosa al respecte, ajudar a canviar aquest horror que es troba, per molt mala sort, arreu del món.
NATÀLIA GOMILA PONS