09/02/10 0:00
TW
0

FÀTIMA ANGLADA
Poesia: art d'expressar, de traduir en forma concreta, el contingut espiritual propi, mitjançant paraules disposades segons unes determinades lleis mètriques.
Aquesta POESIA, aquesta EXPRESSIÓ, és el que tenim d'Agustí Bartra. Així tal qual, sense miscel·lànies promocionals, sense idees preconcebudes, sense grans centenaris mortuoris ni grans trets commemoratius (tot i que, s'ha de dir, va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya).
Llegir un gran poeta sense passar pel sedàs de les interpretacions, missatges clarobscurs i parfalans, aquest és el Bartra que ens arriba, i aquí recau el luxe de la lectura de la seva obra, sigui poesia, sigui teatre, sigui narració.
Bartra, poeta desconegut pel gran públic, Bartra, narrador d'un present d'exili, d'un passat amb llengua pròpia i d'un futur d'aprenentatge. Bartra, un poeta que va detectar (i ho va dir) que l'etiquetatge de persones, sigui amb el distintiu que sigui, és un símptoma clar de la paràlisi intel·lectual del País.
Per descobrir Bartra comencem amb un dels seus mots: la força, l'arrelament, la terra. La seva obra és plena de trets simbòlics que esdevenen detalls vitals bàsics: la terra, el foc, l'aigua, el vent... una obra que deixa petjada als afortunats que, amb un d'aquells tombs de la vida, topen amb la seva obra i, inevitablement, amb el poeta mateix. En fi, Bartra, que, com bé va dir Desclot: "era el germà de l'home del seu temps" i açò ens ho diu tot...

Menorca fou el passat dijous convidada a participar en l'acte del centenari del naixement de l'escriptor i poeta Agustí Bartra, que tingué lloc a la Sala d'Actes de l'Ateneu barcelonès. Sota el títol "Centenari d'Agustí Bartra (1908-1982)", la presentació fou a càrrec de Sergi Jover i Fàtima Anglada. Ambdós analitzaren breument la figura de Bartra, destacant les millors peces de la seva producció artística, la situació sociopolítica dels seus primers anys com a escriptor, l'exili a causa de la Guerra Civil espanyola, els relats dels camps de concentració, i el recull poèticEcce homo(1968), en el qual es reflecteix la cosmologia particular de l'autor formada pels quatre elements clàssics: terra, foc, aire i aigua.
El recital i homenatge comptà amb la participació de Marta Pessarrodona, Carles Miralles, Vicenç Llorca, Antoni Clapés i Josep Pedrals de Catalunya; Jaume Pomar i Bernat Nadal de Mallorca i la menorquina Fàtima Anglada. Un acte organitzat pel ponent de la secció de Literatura i membre de la Junta Directiva de l'Ateneu Barcelonès, Sergi Jover, i coordinat per Sam Abrams, amb el suport del departament de Cultura, Educació, Patrimoni i Joventut del Consell de Menorca.

Composició pel Centenari Bartra

Gosaré entreveure els somnis brutalment sincers,
quan esdevenguin més enllà de l'avantcambra?
Albiraré el desert de la meva ànima,
quan el corb em porti el pa del seixantè dia?
Exclamaré enmig de la indiferència,
quan comenci la dansa a força de timbals, sistres i platerets?
Sé:
que iniciat el rite de pas
el pa serà ambrosia
i el son: quimera
i el desert: parió de la creació.
Perquè no hi ha terres ermes
sinó ànimes inertes.