Torna Tots Sants

Susana Mora Humbert
Maó
Ja entram al mes de novembre i tenim el Nadal aquí! I és que, el proper dissabte, és un any més dia 1 de novembre, pel que en aquest ens disposarem a celebrar la festivitat de Tots Sants. El curs passat, en l'edició del nostre suplement corresponent o equivalent en el temps a la d'avui, aprofitarem per a explicar les diferències i similituds entre aquesta celebració i la seva homònima en la tradició anglosaxona, la de Halloween. Enguany, per contra, centrarem aquestes línies en l'origen de la nostra festa.
Començarem dient, que la festivitat de Tots Sants, juntament amb la del dia següent -Diada de Difunts- són les dues celebracions més importants de la tardor. Aquest és un moment ideal per reflexionar sobre la temporalitat de la vida, els avantpassats que ja no són entre nosaltres. Molts d'actes d'aquests dies relacionen el món dels vius amb el dels morts, com si volguessin deixar constància que la llavor, ara morta, però enterrada davall terra, un dia ressorgirà plena de vida, com l'esperança que tenen molts de creients amb els éssers estimats que han mort.
Què celebram?
L'Església oficia en aquest dia en memòria de tots els sants que varen dedicar les seves vides en la propagació i defensa de la fe cristiana. La celebració d'aquesta festa l'1 de novembre data del segle IX i s'hi integren tota una sèrie de cultes i ritus, sobretot celtes, anteriors al cristianisme, dedicats als avantpassats familiars: recordar els morts familiars. Es fan cerimònies, s'ofrenen llums, es resen tres parts del rosari, es diuen tres misses i tocaven les campanes durant tota la nit perquè els difunts que no havien aconseguit encara la pau trobassin el camí assenyalat.
Temps de tardor
I ho veim reflectit en la terra i els colors de la natura: el món vegetal ens mostra la seva decadència i n'anuncia la mort cíclica i la llavor sembrada constitueix l'inici d'un nou cicle vital. Comença el novembre, l'onzè mes: el dia ja s´ha escurçat, les diades són fosques i el temps és "malsà". Els arbres han perdut la fulla, ara és l'hora d'exsecallar ametlers, garrofers i tota casta d´arbres fins a gener. És temps de fer guaret i sembrar faves, ordi i civada. I amb l'estació tardorenca, vénen aparellades les delícies gastronòmiques pròpies de la temporada, així tenim els 'monyacos' i les castanyes que s'ajunten amb els bunyols i els panellets preparats amb gran amor i ressò de tradició per les nostres àvies.
Aprofitem, doncs, enguany l'avinentesa de que aquestes dates escaiguin en cap de setmana i acompanyem així els més grans a fer la tradicional visita al cementiri, arremangant-nos alhora a la cuina tot ajudant a preparar aquests dolços casolans que tan ens agraden i que tan bé cauen en aquesta època de l'any.