Reflexions a l'IES Josep Miquel i Guàrdia

Els drets de les dones
Per molts , l'evolució dels Drets Humans és principalment, l'evolució dels "Drets dels Homes", les dones quedaven excloses de les fites que a poc a poc s'anaven obtenint. Marginades, e infravalorades es veien sotmeses per la figura del mascle. Però, les dones començaren a rebel·lar-se en front d'aquesta situació.
La primera fou Olympe de Gouges. En plena revolució Francesa (1789) es va atrevir a fer publica una nova declaració, la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana, però els seus ideals no aconseguiren realitzar-se i acabà acusada per indisciplina monàrquica i fou passada per la guillotina. Al segle XIX una nova revolució provocà que les dones tornessin a viure una situació de discriminació civil i política, la Revolució Industrial. Durant aquesta revolució es produïa la separació entre la feina i la llar. Això va provocar que la majoria de dones es quedaren a casa, fent d'aquest lloc el seu món i a més viure sempre subordinades al respecte dels seus marits. La situació de la dona s'havia endarrerit, fins que un moviment feminista va sorgir per defensar els seus drets. Aquest moviment rep el nom de la Declaració de Seneca Falls (19 de Juliol a Nova York), un dels seus principals objectius era tenir dret a vot. A partir del 1890 va començar a expandir-se per la resta del món.
Definitivament el segle XX va significar el renaixement de les dones, però el segle XXI serà el segle de la seva consolidació. Estem parlant de canvis, sí, i de consolidar els drets de les dones també, però per desgràcia comptam només amb els països del primer món.
Tot i així als països del primer món encara ens queden moltes coses per a les que lluitar: la violència de gènere, les preferències sexistes en el naixement (com seria el cas de la Xina) etc.
Al món occidental s'ha registrat que les dones omplen les universitats, són una majoria pràcticament a totes les aules y també són les qui més llegeixen. Afortunadament, pel que fa referència al tema laboral en el món occidental la incorporació plena de la dona a la feina és un fet, tot i que encara hi ha grans deferències de sous i oportunitats.
Segons l'índex del Desenvolupament relatiu al Gènere de les Nacions Unides, els països amb una millor situació per a la dona son Noruega, Austràlia, Canadà, Suècia i Bèlgica. Els pitjors es situen en un sol continent: Àfrica. Països com Etiòpia, Guinea Bissau, Burkina Faso, Burundi i Níger, la dona té una situació pèssima. Actualment moltes dones d'aquests països han tingut prou valor com per enfrontar-se a aquesta situació i poder ser lliures. És el cas de Ayyan Hirsi Ali, una dóna nascuda a Somàlia, que fugia d'un matrimoni contractat i d'una societat on la dona es considerada ciutadana de segona. Ara inicia una nova vida als Estats Units on ha escrit la seva pròpia biografia: "La meva vida, la meva llibertat". En ell defensa sobretot la igualtat i el dret a ser lliures.
Tant n'Olympe de Gouges com n'Ayyan Hirsi Ali, reclamen el que per norma ens pertany a tots els éssers humans, els nostres drets, la nostra llibertat, la igualtat entre tots nosaltres. Com aquestes dones, moltes altres s'han convertit en uns icones, per aquelles noies que encara es veuen sotmeses per l'ombra de l'home.
Per les noies com jo, que vivim en un món occidental , sempre ha estat una cosa quotidiana i molt normal veure a les nostres mares treballar, observar com una dona pot fer sortir cap endavant a tota una família, ella tota sola. Un món i una cultura on les nostres mares han tingut dret a estudiar, dret a sufragi, a ser lliures i estimar sense prejudicis. Tot això ha suposat una gran lluita, durant tota la història, una lluita que s'ha d'anar recordant i valorant, i intentat que la igualtat per fi s'aconsegueixi.
Débora Marcos Carme

Cànons de bellesa, alguna cosa falla
El tema que a continuació vull comentar tracta sobre els cànons de bellesa que ens imposa la societat a través de la televisió, revistes, etc... Que normalment desemboquen en desordres alimentaris que afecten cada vegada més gent.
Per començar explicaré que una persona que sofreix un desordre alimentari és aquella qui té una obsessió amb el menjar i el seu pes corporal tan gran que els seus sentiments, treball, estudis, relacions socials o activitats diàries estan determinades pel que ha menjat o no.
En segon lloc, cal dir que el fet de què malalties associades amb els desordres alimentaris com ara l'anorèxia o la bulímia, s'estenguin cada dia més, en molts casos és degut a la imatge distorsionada que rebem per part dels mitjans de comunicació, a través de les models o actrius.
Moltes persones, tant joves com adults, homes o dones, intentem arribar al que anomenem cossos perfectes, que justament són els que veiem per la televisió o a les revistes, sense importar-nos com hi arribem. Per això casi sempre es cometen barbaritats contra el propi cos i la pròpia salut, com ara, fer un excessiu exercici físic, no menjar durant llargs períodes de temps o vomitar.
Fa uns dies em va arribar un e-mail que deia frases com les següents:
SABIES QUE....
- Si els maniquins de les botigues fossin reals estarien massa magres per tenir la regla?
- Hi ha 3 mil milions de dones sense cos de model per cada 10.000 que si?
- Si la Barbie fos una dona real hauria de caminar a quatre grapes perquè les seves cames no la podrien aguantar?
- El pes d'una dóna normal està sobre els 65 kg. I que les talles que empra estan entre la 42 o 44?
- Les models de les revistes estan retocades i no solen ser del tot reals?
- Un estudi psicològic realitzat l'any 2000 va demostrar que el fet de contemplar una revista de moda durant 3 minuts provocava vergonya, depressió i sentiment de culpa al 70% de les dones?
- Les models de fa 20 anys pesaven un 8% menys que les dones normals i que avui en dia pesen un 23% menys?
Tot això em va fer pensar molt i considero que es indecent que objectes tan comuns com la Barbie facin que, ja des de petits, ens entri el concepte equivocat del que és un cos real. No penseu que la nostra societat s'està equivocant en alguna cosa al intentar mostrar una imatge que en molts casos no és la vertadera? És necessari pagar un preu tan alt per aconseguir la "perfecció"? Sincerament, crec que no.
Cristina Barber Rotger

La immigració: alguna cosa falla al món
L'altre dia a classe de història de les Illes Balears, vàrem parlar de que el mar suposava un barrera entre nosaltres i la península; això fa que es creï una certa distància. Però ara, jo poso el cas dels immigrants, gent que posa en perill les seves vides en alta mar, tot per poder posar a salv un somni "fals". Dic fals, perquè abans d'agafar les pasteres els hi prometen un paradís on hi trobaran tranquil·litat, feina, un lloc per viure; en altres paraules, tot el que ells no tenen a l'abast en el seu país.
I he començat dient que per a nosaltres el mar és una barrera, però per a altres, és la seva única esperança.
Fa qüestió de pocs dies, es van interceptar una pastera amb més de docents immigrants embarcats. Diuen que no recorden haver vist una pastera amb tanta gent arribar a les costes d'Espanya! Sincerament, veure les imatges per la televisió, feia posar els pèls de punta. I es que arriben que no poden més! Ja que passen dies o setmanes sense veure aigua ni menjar, es poden passar tot el trajecte banyats i patint fred, molts no arriben vius al seu destí, no es que disposen de molt espai dins l'embarcació; i fins i tot, per mala sort, troben tempestes. Han d'estar molt desesperats per fugir del seu país d'aquesta manera i arriscar la seva pròpia vida, no creieu?
Les Illes Balears, és un de les comunitats autònomes més afectades per la immigració. Es calcula que viuen, actualment, devers uns 30.000 immigrants; això els que ja estan empadronats. Però s'estima que hi ha uns 10.000 immigrants més que no estan documentats, per por a ser deportats un altre cop al seu país.
Desafortunadament, "les ones d'immigració" cada dia van a més i és un tema que últimament dóna molt a parlar; ja sigui als mitjans de comunicació, en el carrer o a casa. I això deu ser perquè alguna cosa falla en aquest món?
Natàlia Gomila Pons