TW
0

Patrícia Font Marbán
Maó
Fernando Rubió va ser un personatge prou important per a Menorca i la seva cultura. Al final de la seva vida va crear la Fundació Rubió-Tudurí Andrómaco, que actualment és presidida per la seva filla, Mercè Rubió. Per a aquells que no la coneguin, crec que una bona definició seria que és una persona amb molta vitalitat, sempre immersa en molts de projectes, una dona de caràcter, això és innegable, però amb un tracte fàcil i proper. Ha viscut molt, i a la història de la seva família hi trobem imatges, sí, imatges, fotografies dignes de qualsevol repàs històric que s'apreciï. La Fundació omple el seu temps i les seves energies, i vol transmetre a la resta de la gent aquesta energia que li és pròpia.
Hem conversat amb ella sobre la Fundació que presideix, sobre els nous patrons i sobre la tasca que desenvolupen en el panorama cultural menorquí.
Què podem entendre per Fundació Rubió Tudurí-Andrómaco?
La Fundació és una figura jurídica establerta com a conseqüència de l'aportació per part del seu fundador, el meu pare Fernando Rubió Tudurí, d'un patrimoni suficient per a atènyer uns objectius determinats d'interès general l'any 1987. Era un home ple d'inquietuds culturals i cíviques posseït, a més, per un gran amor envers l'Illa de Menorca. La Fundació du els seus cognoms més el nom de l'empresa farmacèutica, Laboratoris Andrómaco, que ell va fundar l'any 1924 a Barcelona i que va ser una de les primeres multinacionals catalanes amb seus a molts països, sobretot sud-americans. És una Fundació Cultural Privada que té per missió el foment i desenvolupament de la cultura dins l'illa de Menorca.
La Fundació Rubió ja fa temps que viu una època una mica convulsa. Creu que aquestes noves incorporacions al patronat ajudaran a desfer l'embolic en el qual es veu immersa?
Esperem que sí. Els nous patrons són tots sense excepció persones magnífiques i amb moltes ganes de portar endavant els projectes.
Quina és la funció del patronat? Qui forma part i com es designen?
El patronat té encomanat el govern, l'administració i la representació de la Fundació. El primer patronat de la Fundació va ser designat en el mateix document de constitució. Ara, seguint els estatuts, hem fet una ampliació. S'han proposat noms i s'ha fet una votació, han quedat designats cinc membres nous. Ara en formen part en total dotze patrons: Mercè Rubió Boada, Fernando Rubió Boada, Josep M. Vidal Hernández, Miquel À. Limón, José A. Matji, Bernardo Vidal, Hipólito Mercadal, Emili de Balanzó, Manuel Elices, Gabriel Julià, Josep Maria Quintana i Esperança Pons.
Per què aquestes desavinences, que només fan que la Fundació doni la sensació que està aturada?
Aturada? El Pla d'Actuació enguany ha estat molt ampli i engrescador. Malauradament, el que hi ha hagut és una gestió deficient. Una fundació és com qualsevol empresa o organització, amb una diferència: no persegueix assolir rendiments (encara que també pot tenir activitats rendibles). És fonamental que destini els seus rendiments al compliment de la seva missió.
El mecenatge, tal i com l'entenia el seu pare, té espai en la situació actual?
El mecenatge és de primera necessitat en la situació actual del món en què vivim. Les administracions no arriben a tot i, per aquest motiu, moltes organitzacions i empreses es plantegen fer quelcom per a la societat que les envolta, sovint amb finalitats de millorar la seva imatge (publicitat). Les persones també ho fan i sovint cerquen d'agrupar-se per a ser més efectives.
Quins són els objectius reals de la Fundació? En quins projectes estan treballant en aquests moments?
Els dos pilars bàsics que sostenen l'actuació de la Fundació, i a través dels quals s'han d'acomplir els seus objectius de promoció de la cultura a Menorca, són Mongofra i la Biblioteca. Ara estem treballant en varis projectes a Mongofra, es volen organitzar visites de la seva col·lecció de pintures. També hem començat un projecte d'observacions astronòmiques i la Biblioteca té un important programa de realitzacions durant l'any.
Justament, una de les branques de la Fundació és la Biblioteca Rubió Tudurí. Creu que aquesta ha aconseguit fer-se un lloc en la societat menorquina? Expliqui'ns quins són aquests projectes.
Crec que la Biblioteca té un lloc en la societat menorquina. Dintre els seus projectes, tenim "Converses amb els nostres autors", col·laboracions amb la Fundació Internacional per al Desenvolupament de les Arts i les Humanitats (FIDAH), presentacions de llibres, a part de tots els serveis propis d'una biblioteca: préstec, préstec interbibliotecari, fotocòpies, informació bibliogràfica. Es, a més a més, la biblioteca de la UNED a l'Illa. Com a projecte de futur, contemplem posar en marxa la Biblioteca Virtual o Digital, que pogués ser consultada on line. Es composaria de recursos, publicacions digitals, documents digitalitzats, llibres electrònics, fotografies, la pròpia informació de la biblioteca així com els seus tràmits... És un projecte de futur, una aportació de primer ordre al nostre món universitari i investigador.
Com creu que la Fundació pot ajudar en el panorama cultural menorquí actual? Es pot comptar encara amb la Fundació per dinamitzar alguns aspectes culturals?
Crec que tant Mongofra com la Biblioteca han de ser focus de gran potència en el panorama cultural menorquí. De manera creixent, s'han de planificar activitats destinades a fer conèixer el patrimoni bibliogràfic, musical o artístic de Menorca, tot intentant donar-li el seu valor.
Quin creu que és el futur de la Fundació?
El futur de la Fundació serà el que vulguin els propis menorquins. Vull pensar que tots desapareixerem però la Fundació Rubió Tudurí-Andrómaco seguirà el seu curs imparable. Per això hem d'assentar unes bases de bon funcionament, de bona administració. Hem de fer que els nostres valors brillin i engresquin per tal que moltes persones ens vulguin recolzar i se sentin properes als nostres objectius.
Parlar de la Fundació Rubió és parlar de Mongofra, crec que un dels espais més polits de la nostra Illa, i a la vegada, dels més desitjats per visitar. Esperem de bon grat que tots els projectes que ens ha explicat Mercè Rubió es puguin dur a terme perquè qui més es beneficiarà d'aquestes iniciatives és el mateix poble menorquí. Estarem aquí per observar la seva evolució...
Gràcies, Mercè!