fira del llibre en català, el ressó de la paraula escrita

Fàtima Anglada
La Fira del Llibre en Català no és una d'aquelles cites que tenim marcades al calendari, és més que açò: és el ressò de la paraula escrita, de la paraula viva, de la paraula llegida en la nostra llengua. Enguany, aquest ressò, tindrà el seu origen a Ferreries.
Un any més, el llibre en català és el protagonista, l'ens que assumirà el paper principal els dies 25 i 26 d'octubre, dos dies plens d'activitats per a tots i totes. Propostes que combinen els esdeveniments més clàssics com els contes infantils, la narrativa i la poètica amb activitats més agosarades com la pintura, la música i la tecnologia. Aquesta barreja de cartellera esdevindrà una porta oberta per on entrar al món dels llibres, per a recuperar la memòria amb els contes i rondalles, per escoltar què en pensen els nostres escriptors i escriptores del panorama literari en català i dels nous fenòmens editorials actuals, per aprendre i comprendre que el joc pot anar de bracet amb la lectura i per escoltar poesia de viva veu.
Si amb aquest itinerari cultural no en tenim prou per a constatar que la pròpia cultura hi té molt a dir i que el present de la nostra llengua és viu i ben viu, és que ens hem deixat endur pel cicló d'opinió que ens volen vendre certs mitjans de comunicació. El present de la nostra llengua passa per la interpretació del seu passat i per la visualització del seu futur. Aquest present és el que estem perfilant cada dia, cadascun de nosaltres, ara llegint, ara xerrant, ara escoltant.
Amb la lectura hi tenim molt a dir i molt a fer. Darrerament s'ha sentit a dir que el sector editorial reacciona amb prudència a les baixes xifres de lectura de llibres en català i remarca que hi ha el potencial per créixer. Un problema d'oferta més que de demanda. Quan anem a comprar un llibre veiem que, normalment, els llibres en castellà tenen una presència molt superior als llibres en català.
Vers aquesta realitat: ànim! Demanem la versió catalana dels fets i despertem el nostre propi interès i el dels que ens envolten, pels fets, les versions i, en fi, per la pròpia cultura.