Àlvar Triay Sales, actor

FITXASom n' Àlvar Triay Sales, vaig néixer un 5 d'octubre de l'any 1974 i som migjorner, des Migjorn Gran. Estic llicenciat en Comunicació Audiovisual a la UAB i en Interpretació a l'Institut del Teatre. Visc a Barcelona des de fa 16 anys, prop de mitja vida. Però Menorca sempre hi és, sempre hi serà. O açò esper. M'agrada fugir de Barcelona i passar uns quants dies as Migjorn Gran. Agafar el camí del cementeri, davallar pel barranc i arribar a Binigaus, a vegades no hi ha boni bé ningú. Seure amb la família, ties i concos vells que te conten històries, records i gamberrades, del seu passat i des nostro, amb els ulls ben vius. Escoltar dins el llit si bufa la tramuntana i les finestres de l'habitació xiulen.

RAQUEL MARQUÉS
Es Migjorn Gran
No és prou moguda la vida ja com per, a més a més, ficar-se al bell mig d'una telesèrie plena de problemes familiars?
Massa que ho és. Però sort en tenim de poder-nos amagar dins la ficció. Els actors mos alimentem de la vida per poder crear, i de la imaginació sobretot, que és un joguet insuperable. Som els éssers més xafarders que existeixen. És un plaer jugar a ser un altre. Però és un joc difícil, dur,... Ara, quan ses coses surten bé és una xalada.
Com li arribà l'oportunitat de participar a la producció pròpia d'IB3, "Llàgrima de Sang"?
Sincerament? Amb una telefonada a les 12 del migdia de dia 18 de juny d'enguany. Era na Lídia Sánchez. No m'ho podia creure! Un actor es ven, o el venen si té la sort de tenir un representant (no és el meu cas). Una telefonada després d'enviar un dvd a Madrid i CV, i fotos a Mallorca. Un bon càsting, i sort, molta sort. I sobretot anys per creure i confiar en la feina que un fa. Confiança. No sé per què, però en "Toni" havia de ser per mi.
Expliqui'ns com és el seu personatge, el "Toni".
És un menorquí, d'uns 35 anys, separat, i amb un fill, en Blai, que té 10 anys. Jo diria que es migjorner, per com xerra. Fa anys que va a Mallorca a fer sa verema, i quan acaba torna a Menorca a fer de manobre. És molt feiner però sempre es queixa. Estima però no te tacte. Té un cor amagat que no se l'acaba. Un caramel, per un actor. Jo me l'estim un desastre,... i l'entenc, mesquí.
S'hi deu trobar com a casa amb els menorquins amb els que comparteix gravació ... Ja es coneixien?
A uns quants sí, (Menorca és petita). Jo ja coneixia na Queralt i en Josep Mercadal. Ets altres cinc no, però n'havia sentit xerrar, d'ells.
Els menorquins notem quan un és d'Alaior, o de Ferreries o ciutadellenc. Na Laura Pons és bé de Maó (riu). Si l'ambient de la "tele" ja és familiar, d'aquesta manera encara més.
Quan i per què decidí ser actor?
Ho he tingut dins meu tota la vida, però no ho volia deixar sortir. Estudiar Comunicació Audiovisual em va fer veure que jo volia estar davant les càmeres, o damunt els escenaris. I vaig dir prou! Estudiava a la UAB i em vaig apuntar a l'Aula de Teatre. Era l'any 1996. Haver donat aquella passa no ho canviaria per res del món.
Darrerament ja hi ha uns quants actors menorquins que han donat el salt a Mallorca. Com fou el seu cas?
Jo és el quart salt que faig a Mallorca. Els tres primers per produccions teatrals i ara aquest. El meu salt no ha estat mai des de Menorca, sinó que sempre ho he fet des de Barcelona. Quan vaig acabar tercer a l'Institut del Teatre vaig participar en una producció de Teatres Públics de les Illes Balears. Aquell estiu vivia a Palma i assajava a Manacor.
Ja ha rebut comentaris per part dels veïns des Migjorn Gran sobre el seu paper a la telesèrie?
I tant. Molt de recolzament de la família. S'àvia Paca i en Xavier, un nebot de 5 anys, que van patir molt el dia que me van "fotre hòsties". Una amiga que ja s'ha autonomenat presidenta del club de fans. Una mare encantada que passeja pes Migjorn i l'aturen. Ella troba que s'haurà de posar un "traje" per sortir al carrer... No hauria pogut tenir una millor rebuda.
Com és un dia de rodatge?
Només arribar al Polígon de Can Valero vaig a maquillatge i perruqueria. Pas la màquina per la barba, em pentinen i em maquillen. I a esperar un poc a que comencem la seqüència. Primer passem el text amb els companys d'escena, director, script, so,.. Fem petits ajustaments. Després passem a l'espai de gravació. I anem fent tantes vegades com faci falta fins que surti perfecte. Hi ha dies que fas poca feina i d'altres que pots arribar a passar gairebé 10 hores. Però si hi ha passió... passa ràpid, no et canses de jugar.
El seu pitjor càsting fou...
Ah, hi ha càstings? No hi ha molts càstings actualment, almenys a aquest país. Molts són tancats i per tant no és fàcil trobar oportunitats. Els pitjors són els de publicitat: hores de cua per acabar mostrant les mans i els perfils!!! El pitjor càsting és aquell on et diuen que ho has fet tan i tan bé, i que et volen tornar a veure... i després mai més et tornen a dir res.
Abans de treballar a "Llàgrima de Sang", era fan de les telesèries?
Record que de petit havia vist "Falcon Crest" a La 1, "Veïns" a TV3, "Bellesa i Poder" a La 2. Després van venir els "culebrons" catalans. Però històries realment bones les trobem darrerament a sèries com "Private Practice", "Dexter", "Six feet under", "Lost", "Heroes" o "Grey's Anatomy". En saben molt, i els actors són brutals!!! Les històries són realment bones. Quan vaig descobrir "Private Practice" vaig veure quatre capítols seguits.
En el camí: Qualque vegada s'ha desanimat i ha decidit deixar de banda la seva vida actoral?
I qui no? Animar-se i desanimar-se és constant en un actor. Normalment tenim feines que duren molt poc temps, coses d'un dia, de setmanes, d'un parell de mesos. Costa molt arrencar i és molt fàcil desmoralitzar-se. Moltes vegades no saps què faràs el mes següent. És una feina que has d'estimar molt. Quan veus que no t'ofereixen res penses en dir prou. És normal, però si realment t'agrada lluites, i molt; no pares de formar-te, d'alimentar-te, d'aprendre, de jugar.
Com a menorquí: No seria ben hora ja de que IB3 fes una telesèrie ambientada íntegrament a Menorca? Què passa, que la nostra Illa no dóna joc o què?
Menorca dóna molt joc. Hi ha actors, hi ha històries, hi ha espais naturals, pobles,... El marc és envejable. Però ara és el moment de ser a Mallorca on hi ha la infraestructura per poder-les produir. Poc a poc. Tot arribarà. Jo no fris.
Té altres tipus de projectes en el futur immediat a més de la seva participació a "Llàgrima de Sang"?
Sí. I com que diuen que dóna mala sort xerrar-ne abans de signar res... ho deixarem per un futur. Açò sí, les ganes de treballar sempre hi són.
"A Cor Obert" acaba. El seu somni és ...
De ver? M'encantaria poder sortir de caixer a les festes des Migjorn. Buff!, només de pensar-hi se'm posa la pell de gallina.