Eric Bana és Avner, un jove agent del Mossad. Ephraim, és a dir Geoffrey Rush, li dóna una feineta

FERNANDO SABINO SEGUÍ
Incrèduls! S'acaben unes de les millors Olimpíades de tots els temps! A Beijing hem vist de tot i encara queda per veure...Usain Bolt ha volat per la pista d'atletisme, Nadal ja és tennista d'or i el rècord de Mark Spitz ha estat superat per les vuit medalles de Michael Phelps, finalment... Impressionant! Però, com tot, Pekín amaga un costat fosc (o ha intentat amagar, seria més precís...) que difícilment podrà passar inadvertit. L'Olimpisme, en un principi, esdevé una manifestació d'unió entre tots els països amb la sana competició esportiva com a teló de fons... però cada quatre anys un lloc, un país i unes circumstàncies polítiques i socials es manifesten amb duresa, vivament, sota el foc irredemptor de l'entorxat.
Pekín, i el comunisme xinès en general, estan a l'ull de l'huracà mundial. El menyspreu que fa aquest govern als Drets Humans, començant per les greus estadístiques que arriben a la llum pública sobre execucions per pena de mort (i les que no arriben a sortir als informes...), és un plat mal de digerir per Occident... Amics meus! Benvinguts al costat fosc dels Jocs Olímpics! Aquest és el Culturàlia del Setembre Negre de Munich! Un Culturàlia sobre la part menys esportiva dels esports...
68. Seixanta vuit. No, no són medalles. Aquesta xifra pertany al país amfitrió, però no té res a veure amb el medaller... Aquest és el nombre dels diferents delictes que poden fer que acabis amb un projectil al 'coco' a la Xina. Campanyes governamentals per a eradicar 'separatismes', 'subversions' o 'alteracions a l'ordre estatal', diversos i radicals exercicis de censura... Tot això és un exemple del que ofereixen les autoritats xineses per a netejar el país i donar una imatge clara i moderna del que és Xina. Però queda clar que no és aquest, precisament, el marc idoni per a celebrar l'alegria i la joia dels Jocs Olímpics.
68... Mèxic... Per primera vegada, la trobada olímpica serveix com a manifestació mundial de reivindicacions polítiques. Tirotejos i càrregues policials acaben amb la vida d'una colla d'estudiants que es manifestaven davant l'hotel on s'allotjaven els membres del Comitè Olímpic Internacional...Oficialment, es diu que van ser -curiosament- 68, però segurament van ser més... A l'inauguració, dos mil mariatxis van cantar allò de ' A dónde irá veloz y fatigada la golondrina...' . Dies després Bob Beamon realitza el salt més famós de tots els temps, però la imatge sempre serà la de Tommie Smith i John Carlos, puny de cuiro negre al cel i mirada baixa mentre reben medalles al podi... als USA, a la tornada, van ser tractats d'apestats o delinqüents... Spike Lee ens deu encara una pel·lícula del 'Black Power' olímpic... no creieu?
72... Munich... Dia 5 d'un setembre fosc... Deu atletes de la delegació d'Israel són segrestats i posteriorment assassinats pel grup terrorista palestí Septiembre Negro. Israel exerceix una venjança d'estat i s'aprova un pla d'assassinats selectius, que va significar, si fa no fa, la pèrdua definitiva de l'innocència al món. Ni més ni menys que Steven Spielberg va estrenar, fa un parell d'anys, 'Munich', un magnífic film que mostra, des del punt de vista dels venjadors jueus contra els palestins, aquests esgarrifosos moments olímpics.
La pel·lícula conté forta càrrega ideològica, fet notable si tenim en compte l'origen "mainstream" de la producció. Spielberg s'ho va poder permetre i no va estalviar radicalitat política en la proposta. Un excel·lent repartiment internacional, encapçalat pel grandíssim anti-star australià Eric Bana en el paper del líder Avner, pel brutal 007 Daniel Craig fent de Steve, el tipus dur, i pel francès Mathieu Kassovitz, interpretant a Robert, un belga expert en explosius, la part més sensible del grup, i que a mi m'evoca, irremeiablement, l'actor fetitxe '70s' de Spielberg, Richard Dreyfuss.
Aquesta importantíssima cinta abraça l'estil nerviós del thriller polític dels 70, tipus Costa-Gavras, però és un enorme exemple de la terrible contradicció humana que és la venjança, i cobra encara més gravetat quan és una repulsió permesa per un estat. Paraules de desconcert d'un tremolós Mathieu 'Robert' Kassovitz:
-Se suposa que som justos. Si perdo això, perdo la meva ànima...
80... Moscú... Primera vegada que un país comunista organitza uns Jocs Olímpics. EEUU lidera un boicot de 58 països per a protestar per l'invasió soviet a Afganistán. Curiosament aquest país ha estat devastat recentment pels nord-americans, i ara, a unes altres Olimpíades comunistes com les de Pekín, ningú obra la boca... ai, ai, ai... lagarto, lagartooo... A les Olimpíades de Los Angeles'84, el boicot el va protagonitzar la URSS i el bloc comunista. Venjança d'estat! Vaja esperit olímpic! Avui mateix Pau, Ricky, Rudy & Co. protagonitzen una altra revenja de llavors. Guanyarem als americans! I tant! (I jo guanyaré l'aposta amb l'Alessio de Ses Palmeres... he, he, he...)
Però aquí no es parla de bàsket, es parla de cinema! I si hi ha un nom fosc a la història de l'olimpisme i del cinema, aquest pertany als lluminosos ulls de la genial, però repudiada per la història, Leni Riefensthal. Pura contradicció entre l'art sublim i la pifia ideològica! Riefensthal va néixer a Berlín l'any 1902 i va ser una jove i brillant directora, guionista i actriu que va quedar embadalida del lideratge d'Adolf Hitler. Amb tot això, l'espectacle cinematogràfic i l'esperit propagandístic nazi estaven condemnats a entendre's. Va immortalitzar els discursos del Partit de Nuremberg, sent el més important 'El Triomf de la Voluntat' sobre el VI Congrés del Partit de l'any 1934, un cant a l'ideal Nacional Socialista. Va guanyar premis internacionals com a documentalista, però el millor tenia que arribar amb l'Olimpíada de Berlín de 1936.
'Olympia' és un documental sobre els jocs èpic. Una obra mestra del cinema de quasi quatre hores de durada. Riefensthal va desenvolupar innovacions tecnològiques increïbles per aquella l'època. Estrenada el dia de l'aniversari del führer-del-bigotito l'any 1938, després de dos anys de muntatge. 400.000 metres de pel·lícula, 500 hores filmades, el primer 'travelling' de la història, utilització d'una primerenca càmera lenta, tomes subaquàtiques... increïbles avenços, per a una cinta que va ser censurada després de la II Guerra Mundial. Tot i així, el Comitè Olímpic Internacional li va premiar aquesta meravella del setè art l'any 1948... Però mai va poder desfer-se de l'estigma nazi i va morir recentment sense haver estat mai reconeguda. Atents als pròxims mesos! Hi ha biopic en marxa encapçalat per Jodie Foster! Esportivament, Jesse Owens va ser el gran protagonista d'aquells jocs amb quatre ors i l'acomiadament a la francesa de Hitler. Quin antipàtic!
Però l'altra cara de la moneda olímpica és que Owens i els altres atletes de raça negra, a Berlín, van poder menjar amb els altres esportistes blancs, anar a restaurants, utilitzar els mateixos serveis públics que tothom i entrar per la porta principal a qualsevol lloc, cosa que no van poder seguir fent quan van tornar al seu país.No-es-oro-todo-lo-que-reluce... eh, amics?
Fins aquí incrèduls, el costat fosc de les Olimpíades. Els jocs de la igualtat i la fraternitat amaga monstres terribles al seu anecdotari! Aquest ha estat elCulturàliadels pitjors malsons olímpics! Tota la filosofia del que ha de ser l'olimpisme vista des de l'altre costat del mirall, amb una càmera vigilant... Fins la setmana que ve, olímpics!
Tots tenim un costat fosc. Si vols compartir el teu Darth Vader interior amb nosaltres... ja saps,culturalia@menorca.info... la força està amb nosaltres, incrèduls.