Nous objectes de culte: les sèries

PATRÍCIA FONT MARBÁN
Aquesta setmana he tingut un parell de converses on han aparegut els anys 70, com s'hi sentia la gent, com eren aquells anys. Jo som filla d'aquests anys 70, però clar, jo no puc recordar res del frenesí en el que es vivia. Ara bé, afortunadament tenim documents audiovisuals que ens ajuden a entendre i a visualitzar millor èpoques passades no viscudes. Però no només de documentals viu l'home i també podem tirar de la ficció. I de ficció us vull parlar.
Fa poc que he començat a veure la sèrieMad men, ambientada en el Nova York dels anys 60 i centrada en el món de la publicitat. Si per alguna cosa destaca aquesta sèrie és perquè recrea molt bé les diferències entre home i dona en aquella època: elles només poden ser secretàries i ells, executius. I fumen. I molt.
La televisió, que sempre ha estat menyspreada, ha aconseguit tenir l'esplendor del cinema. Així, actrius com Glenn Close, qui sempre ha cregut en aquest format, ha triomfat amb una sèrie comDamages, que és una intriga sobre advocats d'èxit. Com diu ella mateixa, "tenen ritme, tenen potencial, són àgils i una bona història és sempre una bona història, no importa el mitjà". I Ted Danson no se sorprèn del que diu la seva companya de sèrie: "És que, sense ànim d'ofendre, les pel·lícules són cada vegada més una caricatura del que van ser". Fins i tot Steven Spielberg ha reconegut que els millors guionistes estan massa ocupats escrivint guions per a sèries de televisió. I és que la realitat és que si una sèrie triomfa dóna més diners que un llargmetratge.
Però no tot es basa en els calers. Per a les actrius és el mitjà ideal ja que és possible trobar personatges "reals, molt més vius que les esposes o les novies" a les que acostumen situar a les dones en el cine, comenta Kyra Sedgwick, de la sèrieThe Closer, i sense que es tingui tan en compte l'edat. Sembla, doncs, que tot són avantatges. I a tot això l'hem d'afegir el fet de l'agilitat que dóna la televisió que es tradueix en un contacte més directe amb l'audiència mercès els blocs de sèries i les pàgines oficials, i que pot arribar a canviar el destí d'algun personatge, com ja va passar en la sèrieLost.
Com sempre, són les sèries dels canals nord-americans, com HBO, les que funcionen millor. Qui no ha sentit a parlar deLos Soprano, House, Dexter, Lost...? Penseu que un rotatiu comThe New York Timesha dedicat un editorial aThe wire, sèrie de culte que tracta sobre la lluita contra el narcotràfic. I elWashington Post,Boston Globei les revistesSlateiEntertainment Weeklyla van qualificar d'"obra mestra".
Us animeu a endinsar-vos en el món de les sèries?