Zulema i els seus secrets

PATRÍCIA FONT MARBÁN
Aprofit un matí de molta calor per anar a refrescar-me amb els quadres de na Zulema Bagur que hi ha a la sala d'exposicions de "la Caixa" del carrer Nou, amb la sorpresa de trobar-me-la a la sala.
Sempre és una oportunitat bona de poder veure una exposició acompanyada de la mà del propi artista. El primer que vaig pensar en entrar a la sala és que hi ha una clara referència als impressionistes i postimpressionistes, en el seu traç amb el pinzell, carregat d'oli, espès, que cal mirar amb certa distància per fer-te una idea general del que estàs veient. Després t'apropes, per veure el detall d'aquesta pinzellada, com del no-res acaben apareixent les figures, difuminades però presents. Figures de paisatges de Menorca, de flors, d'arbres "ajaponesats", si se'm permet aquesta expressió.
Na Zulema m'explica que la natura és el pretext per començar l'obra, la idea que ella es fa del que veu per després plasmar-ho sobre la tela. Juga amb els colors, els cels no són blaus, són esclats de colors que et recorden els capvespres amb cels rogencs. Juga amb diferents formats per trencar la línia, crea diferents conjunts de quadres petits. Els volums de les canteres els crea amb teles desfilades, i funciona molt bé, perquè tot i seguir sent un element bidimensional et dóna aquesta sensació de volum, de tridimensionalitat. Aquesta mescla de materials, amb teles, paper de seda, diferents tipus de pinzellada i els colors són els elements més destacables d'aquest conjunt d'obres que conforma l'exposició "Secrets enmig del mar". L'artista, a més, ens ofereix petites pistes sobre els seus quadres amb reflexions que són com a petits poemes. Però és clar que l'experiència estètica és pròpia de cadascú, i cada espectador veu alguna cosa diferent que un altre. Aquesta és la màgia de l'art, i en aquest cas, de la pintura.
I és curiós perquè, tot i ser una pintura figurativa, hi ha alguna cosa en ella que indica un camí cap a l'abstracció, i és que na Zulema se sent atreta per l'abstracció, per la pintura no figurativa. El destí no és allò important en l'artista, el que realment importa és el camí que fa, com evoluciona la seva pintura, el seu art, voler anar descobrint sempre coses, no quedar-te estancat. Com la vida mateixa.