Els festivals de la cançó a Alaior (3): El segon any, el festival creix

JOSEP PORTELLA COLL
La segona edició del festival va suposar la superació del primer en tots els ordres. Si ens fixam en les bases aprovades, veurem que es manté la condició que les cançons, tot i la lliure temàtica, facin referència a Menorca, que siguin inèdites i originals, que es presentin amb pseudònim i amb una partitura per a cant i piano. La principal novetat era que els autors finalistes podien contractar directament el cantant per defensar la seva cançó. En 1965 van perfeccionar el desenvolupament del concurs. Aquest any el jurat escolliria vint cançons (l'any 1964 havien estat deu), que passarien a una fase de semifinals on, amb el vot del públic, s'escollirien les deu que accedirien a la gran final. D'aquesta manera, serien tres els dies d'espectacle en directe (12, 13 i 14 d'agost), en el cor de les festes patronals. El fet d'ampliar el festival a tres nits també creava dubtes sobre la resposta de públic. Hi va haver una proposta de fer les semifinals a Maó i Ciutadella, i mantenir la final a Alaior. Finalment, es decidí mantenir tot el procés a Alaior. Aquesta ampliació del festival va originar que les despeses passaven de les 190.000 pessetes de 1964 a les quasi 400.000 pessetes.
Les dificultats no mancaren
A partir del mes de febrer ja es van posar en marxa. El mes de març comencen els treballs per contractar l'orquestra i l'equipament tècnic. Tot i que l'empresa s'havia iniciat amb prou antelació, no hi van mancar tampoc les dificultats. Dues van ser les principals: l'orquestra i els cantants. L'experiència del primer any va fer entendre als organitzadors que havien de cercar una alternativa a l'orquestra creada per músics menorquins únicament per al festival, que originava moltes dificultats. Des del principi, ja al mes de febrer, es proposen l'objectiu de contractar una orquestra de fora que pogués dirigir Deseado Mercadal, encara resident a Barcelona. Així, durant el mes d'abril, es tancà el contracte amb l'orquestra Florida, una de les més famoses aquells dies a Barcelona.
Va passar la primavera, i dia 5 de juny es va reunir el jurat per escoltar totes les cançons presentades, un total de 43. Una característica és que la majoria dels autors eren de l'Illa o menorquins residents a Barcelona. De fet, entre les vint seleccionades, només sis arribaven de fora, de Barcelona. Curiosament, els autors d'aquestes cançons (Joan Serracant, Jorge Domingo, Isidre Solà, Ortega Monasterio, Salvador Codina, etc.) eren compositors molt coneguts en el món de la música moderna de llavors, a Catalunya. És entre la selecció i el festival quan sorgeix la segona gran dificultat d'aquell any: la dels intèrprets.
Per un costat, la possibilitat que els autors contractessin o escollissin els intèrprets de la seva cançó va originar nous problemes: quan diferents autors volien comprometre al mateix cantant i havia d'intervenir-hi la Comissió, quan els autors proposaven cantants de fora (la qual cosa va fer que el festival hagués de córrer amb les despeses de viatges i manutenció), o quan s'havien de preparar les orquestracions segons la tessitura i les qualitats o característiques de cadascuna de les veus. En aquest punt, Deseado Mercadal tornava a ser la peça clau. Des de Barcelona, on vivia els darrers mesos fora de Menorca, el músic mantenia el contacte permanent amb la Comissió Organitzadora i amb els col·laboradors catalans, que eren molts, del festival. Tot i els innumerables problemes en aquesta fase, el més angoixant continuava essent assignar intèrpret per a les cançons seleccionades i aconseguir que autor i cantant quedessin contents. Posteriorment, amb les veus ja decidides, la tasca era la d'adaptar la música a cada veu. Si tenim en compte que passaren dels deu intèrprets de 1964 als vint-i-dos de 1965, entendrem que el treball es multiplicà. A principis de juliol, Deseado començà a preparar els temes amb l'Orquestra Florida.
A poc a poc, les coses s'anaven aclarint. La Casa Columbia cedia artistes com Armando Rey, Los Íberos i altres. Era costum, en aquell temps, que les cases discogràfiques paguessin els cantants, com a promoció dels artistes, i els organitzadors es fessin càrrec dels desplaçaments i de l'estada. Salvador Codina demanava queXoroifos interpretada per M.P. Escandell i Magda Sintes. Ortega Monasterio volia queNa Nenafos cantada per Los Parranderos. Els autors d'Adiós a la islacontractaren Manuel Sánchez, que era un jove menorquí que residia a Barcelona, i Magda Sintes per a la versió femenina. Santiago Sanz contractà Lina Camps i Los Parranderos (a les veus) i per a la cançó de M. Morales, Ramón Torregrosa, cantant de l'Orquestra Florida, es brindà per participar com a vocalista en el festival. Naturalment, molts dels compositors volien comptar amb Magda Sintes.
Reeditar l'èxit
Amb l'arribada de les festes de Sant Llorenç s'obrien les portes d'un nou festival. Tots els indicis feien endevinar que el festival reeditaria l'èxit de 1964. Com en el primer any, tant Ràdio Nacional d'Espanya com Ràdio Barcelona, Cadena SER, desplaçaren els equips tècnics per enregistrar i retransmetre el festival. La SER tenia intenció d'emetre'l a tot Espanya, per cadena. A la gala de classificació de dia 12 d'agost quedaren finalistesAdiós a la isla(240 vots),Xoroi(239),Érase que se era(139),Qué importa quién soy(88),Menorca, mi isla(84), iMolino menorquín(83). En la del 13 d'agost les finalistes van serTe amé en Menorca(253 vots),Recuerdo a mi isla(163),Serenata menorquina(114) iChiquita menorquina(77). Fora de la final quedaven cançons comÉrase que se eraoNa Nena, que després obtindrien l'èxit discogràfic. En la gala final, la guanyadora va serAdiós a la Isla, de Gumersind Riera i Ortega Monasterio. La segona,Recuerdo a mi isla, va quedar a molta distància. En tercer lloc quedàXoroi, d'Arcadi Gomila i S. Codina. La celebració va suposar un nou èxit. El ressò del festival alaiorenc ja arribava lluny de l'illa i es creaven expectatives per a anys venidors. El festival ja era el de tot Menorca, i des de tots els pobles de l'Illa es desplaçaven al Cine España per gaudir-ne. Com al 1964, una de les claus de la promoció del festival va ser l'enregistrament, en diversos discs, de totes les cançons finalistes.
La segona edició havia doblat el nombre d'intèrprets. Havien estat vint. En aquesta oportunitat, des del moment que els autors podien proposar noms per a les seves cançons, hi va haver una nodrida presència de cantants de fora de l'Illa. Estam parlant de deu artistes: Jesús Gracia, Los Íberos, Alicia, Montse, Josep Maria Planas, Armando Rey, Rosendo Vendrell, Manuel Sánchez, Eliseo del Toro, Ramon Torreblanca. Pel que fa als tretze menorquins, la meitat ja havien actuat en el primer festival: Magda Sintes, Lina Camps, Tano, Miguel Morales, Santiago Barber i Maria Pilar Escandell. Mentre que uns altres feien l'estrena: Los Parranderos, Catalina Pons (a) Ninetta, Los 4 de Menorca, Mary Morales, Consuelo Vidal, Kati Buenaventura i Antoni Sintes. Antoni Pons Sintes era el cantant de l'orquestra Oklahoma, de Maó; i Consuelo Vidal era una jove mercadalenca que s'hi havia ofert i que finalment havia acceptat el mestre Bartomeu Carreras.