Joan Pau Bonet Saurina, músic i agent turístic

FITXA Em dic Joan Pau Bonet Saurina, vaig néixer a Ciutadella un dia 7 de novembre de l'any 1981.Estic acabant la Diplomatura de Turisme a l'escola Felipe Moreno de Maó i fa 6 temporades que treballo professionalment com a agent turístic. El meu hobby és la música, tant escoltar com tocar (a part de cantar, també toco la guitarra). En el meu temps lliure, si no estic lligat amb la música, m'agrada llegir, anar al cinema o sortir amb la meva al·lota i els amics.

RAQUEL MARQUÉS
Ciutadella
La meva generació queda una mica enfora de la seva... Què és l'EMO?
Ha estat un moviment que ha sorgit els darrers anys, tant en l'apartat de moda com en la música, i que de sempre ha anat bastant lligat aquests dos mons. Dins l'àmbit de la moda, els "emos" es solen vestir de negre, duen serrell -els qui poden, clar! (riu)- i es solen maquillar. A la música, es pot dir que molts d'ells escolten grups nord-americans que també estan dintre de l'escena "emo" (com The Used o My Chemical Romance, entre d'altres). Sense ànim de generalitzar, es pot dir que és un moviment que abasta un públic bastant jove (de 10 a 20 anys). De totes formes, a jo ja m'ha agafat el moviment una miqueta passat d'edat (riu).
Quin adjectiu li posaria al seu grup, Romeo y Julietta?
Li posaria el que normalment la gent ens diu, que som "canyeros". Suposo que ens diuen això perquè no hi ha grups a Menorca que facin una música tan potent com la nostra.
Rebre el premi "Art Jove", els ha servit per a obrir les portes de les discogràfiques?
Desgraciadament, de moment, ningú ha respost. Des de l'aparició del disc, hem estat enviant còpies a diferents discogràfiques estatals i internacionals però de moment sense resposta... Es difícil que s'hi fixin a la primera escoltada. No obstant, el premi va tenir bastant repercussió, sobretot fora de Menorca, i ara per ara no és gens estrany veure com gent de Mallorca o Eivissa coneix el grup.
Faci'ns una "promo" del seu EP "Cuando cae la oscuridad".
Del disc cal remarcar -ja que sobretot és a on s'han posat més esforços- que té una molt bona producció. Això fa que no soni a "maqueta", i que fins i tot soni millor que algun disc de grups molt més famosos que nosaltres. La seva masterització als estudis Finnvox de Finlàndia (on han treballat formacions com Him o The Rasmus) ha estat una de les claus perquè soni a disc. Per altra banda, les cançons que conté són bastants innovadores, fins i tot a nivell espanyol (hi ha pocs grups que facin l'estil nostre i sobretot que cantin en castellà). El que més m'agrada és la varietat, ja que es pot sentir un tema molt "bèstia" i a la vegada gaudir de melodies aferradisses.
Com a músic: Li cau l'ànima als peus quan després de treballar dur amb el que li agrada els representants culturals no responen a les presentacions oficials del disc?
Doncs sí. Va ser per aquest motiu que vam fer un escrit als mitjans de comunicació explicant la nostra decepció per la poca falta de motivació que posaren per assistir a l'acte. Va ser una pena perquè ho vam preparar tot quasi exclusivament per als representants socials i culturals de Menorca. El que fa molta pena és llegir el diari i veure com aquests responsables culturals i socials van a esdeveniments que, a la nostra manera de veure, no són ni d'enfora tan importants com una feina tan dura com és la de fer un disc.
Quan i què, o quin disc/grup, li feren encomanar la seva passió per la música?
A jo me va enganxar el moviment dels anys 90. Per aquella època, jo era un al·lot que anava a l'institut i que escoltava grups com Nirvana, Green Day, Offspring, Rage Against The Machine... Va ser allà on vaig decidir que això era el que m'agradava i que el que volia era fer un grup de rock i triomfar en el món de la música.
Com a ciutadà del món: Què en pensa de la crisi del país?
L'economia es cíclica. Això fa que després d'uns períodes de bonança, en vénguin uns altres de no tan bons. De totes formes, això era de preveure. No obstant, la por a quedar-se sense diners fa que el consum de les famílies baixi i que els diners no circulin dintre d'una economia. Si no es fes psicosi de la crisi, el consum seria el mateix i llavors no hi hauria la recessió que hi ha ara. Molta culpa, però, la té l'encariment del gasoil que fa augmentar la inflació i, conseqüentment, el preus del béns i serveis.
El seu millor concert fou...
Com a públic, el que record amb més entusiasme per part dels fans va ser el d'Alaior, el passat més de desembre. Havíem guanyat l'Art Jove i feia bastant que no tocàvem i la gent ens esperava amb ganes. El públic crec que s'ho va passar d'allò més bé... i nosaltres també, clar!
El més gratificant de ser dalt un escenari és...
Que el públic respongui, que animi el grup i que ens cantin les cançons. Moltes vegades em deixo la pell dalt l'escenari i veig que el públic està a deu metres de jo, de mans plegades i et mira com si estigués veient anuncis per televisió. Quan passa això, el músic es sent molt deprimit.
"A Cor Obert" acaba. Gràcies per les seves respostes. Quin és el seu somni?
El meu somni és ser una persona feliç, amb salut i que mai em falti el menjar. Si tot això pot ser gràcies a la música, doncs molt millor!