Novel·la biogràfica d'un metge escocès a Menorca

Lluís Vergés
Maó
La història novel·lada del metge escocès George Cleghorn que va estar tretze anys destinat a Menorca durant la primera dominació britànica és el tema de 'Una Illa remota', la primera novel·la de Josep Vicent Boira i Maiques (València, 1963), doctor en Geografia i professor de la Universitat de València, a més d'autor de diversos llibres relacionats amb la realitat urbana de la ciutat de València i l'economia, les infraestructures i el territori valencià.
'Una illa remota', que acaba de ser editada, obtingué l'any passat el II Premi Vicent Andrés Estelllés de Narrativa Científica Universitat de València. El llibre comença presentant-nos al protagonista quan és un estudiant del darrer curs de Medicina a l'Universitat d'Edimburg. Amb els seus amics, George Cleghorn celebra que està a punt de llicenciar-se saquejant un cadàver per tal de fer-ne una exploració anatòmica. També amb aquests amics estudiants decideix crear la Royal Medical Society d'Edinburg.
La família Cleghorn provenia d'una nissaga poc coneguda, tot i que alguns de Granton (localitat veïna d'Edinburg) deien malèvolament que descendien dels primers colons anglesos que ocuparen les terres baixes d'Escòcia molts anys enrera. Dedicat al treball agrícola, el progrés de la nació, com deia sempre el pare de George, aquest repartia la seva vida entre la granja, l'església i el mercat. En la novel·la, havia acceptat que George es dediqués a estudiar i esperava que en acabar fes de metge rural. Però un cop que aconseguí la titulació de metge el jove volia continuar estudiant a Londres a fi d'aprofundir en els coneixements de la ciència i de l'art de curar. Per resoldre les diferències entre els dos, el pare busca la mediació del baró de Saint Clair del qui era llogater. Per sorpresa d'ells, el noble proposà que el jove entrés a formar part com a metge-cirurgià del vint-i-dosè regiment d'infanteria del que era cap el seu germà i que estava destinat a Menorca.
A contracor el jove acceptà la decisió del baró i decidí a viatjar a una illa remota de la que fins llavors no n'havia ni sentit a parlar. El capítol en el que es narra el viatge de George Cleghorn a Menorca en el vaixell 'Defiant' és meravellós i evoca les aventures marineres de Stevenson o Conrad. A més per donar-li el caràcter de divulgació científica que té tot el llibre, el protagonista es troba al veler amb el rellotger George Harrison que contribuí decisivament perquè els mariners poguessin calcular la latitud.
El cirurgia escocès arribà a Menorca amb la idea de servir-hi el menor temps possible i després retornar a la seva terra. La novel·la dóna la seva interpretació de per què les coses no van sortir com ell esperava.
La realitat és que aquest personatge il·lustrat sobre el que Josep Miquel Vidal Hernández ha dedicat diversos treballs, va restar a l'Illa tretze anys, de 1736 a 1749, i amb el estudis fets va escriure un llibre titulat "Observations on the epidemical diseases in Minorca from year 1744 to 1749'. Va fer també observacions meteorològiques i un inventari de la flora i la fauna menorquines en anglès, llatí i català menorquí.
Tot i que el lector menorquí hi trobarà alguna (gairebé inevitable) petita errada documental sense importància, aquesta primera novel·la de Josep Vicent Boira Maiques és agradable de llegir i divulgativa.