Micro-bis

Maria Isabel Cano Riudavets
Fa uns dies, mentre esperava l'avió a l'aeroport del Prat, vaig començar a llegir el diari "La Veu de Montcada", que de vegades porto a sobre quan marxo de viatge, per tal de submergir-me en la lectura i fer més curts els minuts d'espera. Mentre llegia em vaig fixar amb deteniment i curiositat quan vaig veure una petita notícia sobre un concurs de microrelats el qual anava relacionat amb la publicació d'un llibre anomenat Microbis i ambdues coses van cridar-me molt l'atenció.
Concurs de microrelats
Vaig llegir la notícia assabentant-me que es tractava del "IV Concurs de Microrelats El Basar", de Montcada i Reixac (Barcelona) i que els textos finalistes es recollien a un volum recopilatori, l'abans esmentat, Microbis. El concurs em va semblar força interessant i, com que alguns dels microrelats estaven recollits en el llibre, vaig decidir comprar-me'l. Vaig parlar amb l'editorial i em van comunicar que el podria adquirir durant la Fira del Llibre, el 23 d'abril, a les parades que sortirien al carrer. Nogensmenys, com que encara faltaven un parell de setmanes per "Sant Jordi", vaig anar directament a l'editorial i me'l vaig comprar.
Un cop a les meves mans, vaig pensar que era més petit del que havia imaginat, encara que, quan el vaig fullejar pel carrer (quan em compro un llibre no puc esperar a obrir-lo a casa), vaig adonar-me que tenia tots els ingredients que necessitava per devorar-lo en un vist i no vist.
Autors d'arreu del món
El llibre està composat per trenta-dos relats curts en català i castellà i cap excedeix d'una pàgina. Els diferents autors provenen d'arreu del món: Catalunya, Múrcia, Madrid, Galícia, Castella-La Manxa, etc., i, fins i tot de països llatinoamericans com Argentina, Colòmbia i Veneçuela. Aquests relats van ser seleccionats pel jurat del concurs que convoca el departament de Montcada Comunicació de l'Ajuntament de Montcada i Reixac i la novetat és que una fotografia il·lustra i acompanya cada microrelat.
Es tracta d'històries amb continguts que ens endinsen en el temps, en la realitat que ens envolta i que cadascú percep de manera diferent, en els records, els desenganys amorosos... És una invitació a la reflexió constant i el que més em va apassionar és la capacitat de dir tantes coses amb tan poques paraules.
Contingut i imatge
D'altra banda, em va semblar molt encertat mesclar les fotografies amb els microrelats i no sabia si llegir primer el text i després contemplar la foto que l'acompanyava per valorar si l'il·lustrava prou bé o intentar imaginar-me el contingut del relat a través de la imatge. En tot cas, la diversió estava assegurada, tan assegurada que m'he llegit el llibre nosequantes vegades.
Arran de tot això, vaig recordar el premi de narració curta "Illa de Menorca" que any rere any convoquen el diari "Menorca", el Consell Insular i Sa Nostra i vaig començar a pensar en la importància que açò té per a les persones que els hi agrada escriure. Quin millor premi que veure'l publicat? Quina millor recompensa que milers de persones puguin emocionar-se mentre el llegeixen? Això mateix vaig pensar quan vaig llegir Microbis: la satisfacció de llegir relats petits en extensió però grans en contingut que et fan reflexionar constantment donada la dificultat de contar una història molt curta amb un final, en molts casos, tan desconcertant. Quina satisfacció que gràcies a tots aquests autors s'hagi creat un llibre fascinant nascut com a conseqüència d'un concurs!
És per això que he decidit incloure a la meva biblioteca particular llibres que recullin aquest tipus de textos ja que, a través de Microbis, he conegut un nou gènere literari en fase de creixement: els microrelats.