Els darrers dies a Sa Residència

Gemma Andreu
Maó
Fa uns dies, i amb motiu de la celebració del primer aniversari de l'hospital Mateu Orfila, es van dur a terme diferents actes, entre ells la inauguració de l'exposició fotogràfica "Els darrers dies". Un recull de vint imatges que formen part del llibre publicat amb motiu de l'efemèride, realitzades pel fotògraf basc Sergio Vargas que, reflecteixen bona part de l'essència de l'antic hospital, el Verge del Toro, quan s'acompleix el primer aniversari del seu tancament.
Vargas, amb la mirada neta de qui ve de fora, capaç de distingir el que la vista quotidiana menysprea, va sebre captar l'aurèola de cada objecte, de cada passadís, de cada pacient, de cada professional retratat els "darrers dies" a l'hospital.
El conjunt d'imatges digitals, molt ben processades, transporten l'espectador a un món de sensibilitats mentre traspuen l'ambient caduc d'aquell centre sanitari. No importa l'antic criteri esclavitzant que es basava en la puresa dels colors, o de la llum. El que realment interessa són les sensacions, les vivències, les emocions que transmet.
Avui, l'edifici més alt i més gran de la zona, amb les millors vistes, aquell que fou el més visitat, és buit. El vell hospital roman sol.
Les bougambilies que solien omplir de viu color les voreres de l'ample escala, no han florit. Trossos de plàstic, que la darrera tramuntanada arrossegà, s'han instal·lat perpètuament a les seves branques.
El petit arrambador alçat enmig dels llargs esglaons i que va arribar amb una quarantena d'anys de retràs, està escatat. Ningú el pinta, ni dóna, ja, estaló a ningú.
S'han apagat els llums groguencs que sortien de les feixugues finestres de guillotina, cada nit. L'enfront de marès està nafrat i el cartell amb el seu nom, descolorit. Ja no ululen les sirenes al barri, i, si alguna vegada ho fan, són policials.
Remeis Pal·liatius, Centre Sociosanitari, Parador Nacional. Noms comuns que planejen entorn a un immoble que, al llarg de cinquanta-dos anys, ha allotjat incerteses, dolor, nervis i quietuds, alegries i tristors, lluita per la vida i..., també, mort.
Cigarretes fumades fins a la llosca, mirades vidrioses al mar, noves vides, nits en vetla, dies de son, hàlits d'esperança..., pors. Mitjeres fetes de cortina i olor de penicil·lina. També feina, amistat, aprenentatge, complicitat. Històries d'amor...
Diuen que quan s'acosta la nit, a l'interior del vetust edifici s'escolten renous, es senten veus. Potser són les veus dels records i les vivències dels illencs que el decadent edifici guarda, en secret, a les entranyes. Encara avui, són ben pocs els menorquins que, un moment o altre de la seva vida, no hagin tingut algun tipus de relació amb Sa Residència. Un símbol viu que, lentament, s'esvaeix.
L'exposició "Els darrers dies" es pot visitar, fins a finals de maig, al hall del nou hospital.