Bòrns, un any més

Susana Mora Humbert
Maó
Estem a les portes de l'estiu, i amb l'arribada del bon temps a les nostres platges arriben també els que vénen essent uns assidus de les mateixes en els darrers anys: els bòrns! Com haureu pogut llegir en premsa en diverses ocasions aquests darrers mesos, aquests éssers marins, no gaire estimats pels banyistes, han envaït les nostres costes un any més. És per això pel que hem decidit que no estaria malament dedicar aquest espai del nostre suplement a conèixer un poc més de prop aquests visitants amb els que malauradament ens tocarà conviure una temporada més, doncs sembla ser que la proliferació d'aquests a les aigües de Menorca no és un fet aïllat, sinó que el seu augment és un fenomen detectat a nivell mundial. Pel que s'ha estudiat, un dels factors que expliquen aquesta afluència són les corrents marines i els vents. D'aquesta manera, si la temporada és calorosa augmenta la seva existència i en canvi si ha estat freda es redueix en gran mesura. Un altre dels factors que intervé en la seva proliferació és el retrocés de les espècies que tradicionalment han estat depredadors naturals com les tortugues. Però... dit això... què són els bòrns?
Definició
Els bòrns són organismes que aparegueren fa uns 500 milions d'anys, classificats en la família de la Cnidària, pelàgics, de cos gelatinós, amb forma de campana de la que penja un manubri tubular, amb la boca en el seu extrem inferior, a vegades perllongat pels seus llargs tentacles carregats amb cèl·lules urticants anomenades cnidoblasts. Es caracteritzen per la seva mobilitat, variabilitat i la seva mesoglea grossa. Per a desplaçar-se per l'aigua s'impulsen per contraccions rítmiques de tot el seu cos; prenen aigua, que ingressa en la seva cavitat gastrovascular i l'expulsen, emprant-la com a propulsor.
A tenir en compte
Els bòrns piquen, però no ataquen. Són éssers passius fins i tot per això, és a dir, per a defensar-se. Tenen tentacles amb milers de cèl·lules urticants, que, en entrar en contacte amb un cos estrany, disparen un verí que, encara que és un dels més tòxics que es coneixen, molt difícilment són mortals per als éssers humans. El verí salta per diferència de salinitat i per osmosi, les cèl·lules urticants s'activen al contacte amb un cos estrany i per canvis de temperatura o salinitat bruscos. Per això no hi ha que aplicar aigua dolça a la ferida: tot i que es tracti d'una resta de tentacle, aquests factors (canvi brusc de temperatura o de salinitat) pot activar el cnidocist, que és disparat des de l'interior de la cèl·lula com amb una molla, per això és fonamental, netejar-se la ferida amb aigua salada, com a primer pas i després administrar-li fred, perquè així s'evita l'esclat de les cèl·lules per osmosis. Els tentacles només deixen de ser urticants quan estan secs, perquè és quan s'anul·la l'efecte molla -cal tenir present que un born pot picar fins i tot un cop mort si té contacte amb l'aigua fins i tot si està desmembrat-. Són passius ja que els borns es mouen quasi al so de les corrents i deixen caure els seus tentacles per a capturar aliment, després els retrauen i els porten fins a la seva boca. Si aquests tentacles arriben a tocar a qualque banyista, aquest rep automàticament la descàrrega. A vegades els bòrns són a diversos metres de nosaltres però ens piquen igual, perquè ens arriben amb els tentacles. Degut a la longitud i transparència dels tentacles de alguns bòrns, un pot tenir-los controlats amb la vista i notar la picada, així que en veure un bòrn convé sortir totd'una de l'aigua.
Dit això, esperem que aquesta breu explicació sobre aquests empipadors companys de bany us serveixi per a fer més planera la convivència amb ells aquest estiu.