Dia dels treballadors

Susana Mora Humbert
Maó
Demà, dia 1 de maig, celebrem el dia internacional dels treballadors, festa per antonomàsia del moviment obrer espanyol pel que aprofitem aquest espai per fer una breu explicació dels seus orígens.
Des del seu establiment a la majoria de països (tot i que la consideració de festiu va ser tardana en molts casos) per acord del Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional, celebrat a París l'any 1889, és una jornada de lluita reivindicativa i d'homenatge als Màrtirs de Chicago, sindicalistes anarquistes, que van ser ajusticiats a Estats Units per la seva participació en les jornades de lluita per la consecució de la jornada laboral de vuit hores que tingueren el seu origen en la vaga iniciada l'1 de maig de 1886 i el seu punt àlgid tres dies més tard, el 4 de maig, a la Revolta de Haymarket Chicago.
Història
Els fets que donaren lloc a aquesta celebració es contextualitzen als albors de la revolució industrial en els Estats Units. A finals del segle XIX Chicago era la segona ciutat de EEUU pel que de l'oest i del sudest arrivaben cada any per ferrocarril milers de ramaders desocupats, creant les primeres vil·les humils que albergarien a cents de milers de treballadors. A més aquests centres urbans acolliren a emigrants vinguts de tot el món.
Una de les reivindicacions bàsiques dels treballadors era la jornada de les 8 hores, el fer valer la màxima vuit hores pel treball, vuit hores pel son i vuit hores per a la llar. El 1886, el president d'Estats Units, Andrew Johnson, promulgà l'anomenada Llei Ingersoll, establint les 8 hores de treball diàries. Però la Llei no es complia i les condicions de treball seguien essent insuportables, així que les organitzacions laborals i sindicals dels EEUU es varen mobilitzar i varen decidir convocar la històrica vaga del primer de maig.
A l'actualitat
Al llarg del segle XX els progressos laborals van augmentant amb lleis per als treballadors, per atorgar-los drets de respecte, retribució i emparament social. A la darrera dècada del segle aquests progressos van retrocedir sota la influència del neoliberalisme.
A l'actualitat, quasi tots els països democràtics rememoren el 1r de maig com l'origen del moviment obrer modern. Estats Units i el Principat d'Andorra són els únics països, del món occidental, que no el recorden. El 1954 el papa catòlic Pius XII va recolzar tàcitament aquesta jornada de memòria col·lectiva al declarar-la com a festivitat de Sant Josep Obrer. Darrerament es ve denominant dia Internacional del Treball.
D'aquesta manera, el 1r de maig s'ha convertit en la festa essencial del moviment obrer del nostre Estat, pel que en aquest dia treballadors i sindicats surten al carrer per fer valer les seves reivindicacions amb l'objectiu d'aconseguir que el món laboral vagi millorant.