Quin preu té la teva obra? (II)

Carles Gomila
Si comences la teva carrera artística, has de valorar el teu treball per a treure'n un sou normal. Estàs començant, no ets l'hòstia i el teu sou ha de ser sensat. Justifica les despeses de material i les hores de feina, i si tot va bé, més endavant podràs taxar el teu prestigi en tant que el vagis adquirint i estigui justificat. És recomanable treballar amb un espectre variat de formats i preus per a comprendre millor quin és el teu fort. Un cop tinguis un registre regular de vendes i un mínim coneixement de la teva demanda, podràs jutjar millor quina és la teva situació en el mercat artístic. Això porta temps, és clar.
Sèries limitades i firmades
Existeix una forma d'amortitzar les obres amb un preu abusiu, i que s'està posant de moda últimament gràcies a les noves tecnologies de reproducció. Es tracta de les sèries limitades i firmades (giclees). "L'original costa 10.000 euros, però pots gaudir d'una reproducció seriada i firmada per només 80 euros". Una tècnica bàsica de màrqueting. La comparació entre un original i una reproducció mecànica és senzillament grotesca, però és un invent força competitiu i que està funcionant bé a mig termini.
Existeixen galeries especialitzades en aquest tipus de tripijoc, i a l'artista el beneficia també amb la difusió de la seva obra. Sense reproduccions, l'obra sols es veu en un lloc. Així es pot veure en cents de llocs diferents. Afegiré que sovint s'anomenen "litografies" a aquestes reproduccions, però no ho són en absolut.
Una de les formes més òbvies de posar preus és fer-ho baix l'imperatiu de la competitivitat. Si un col·leccionista ha de triar entre dues obres similars i amb preus diferents, no serà tan burro com per a pagar un preu elevat pel mateix producte. És per això que un artista singular es pot permetre pujar els seus preus, i fer ús de la seva firma com un segell d'estil exclusiu i inimitable (en cas que ho sigui, és clar). En canvi, si ets un paisatgista o un pintor que interpreta fotografies, és evident que hi haurà milers d'aficionats que et faran competència deslleial i serà molt més difícil vendre a bons preus.
Augmentar la cotització
Només si el teu ritme de vendes és àgil, pots augmentar la teva cotització cada any a raó d'un 10 per cent a un 15 per cent com a màxim, sempre si existeix una demanda real i sostinguda. Però tal i com està l'economia ara, pocs artistes tenen el privilegi de poder descongelar els preus. En tot cas, mai has de baixar els preus, i només els has de pujar si és raonable fer-ho però mai per algun feeling o pressentiment. Pujar els preus atén a raons de mercat, no d'autoestima. La constància i el ritme ascendent moderat dels teus preus son sinònim de confiança per a un col·leccionista, doncs suposes una inversió força sòlida.
És fonamental establir uns preus estàndards de cotització, que hauràs de complementar amb una avaluació d'extres per tal d'ajustar els preus correctament, doncs no sempre és viable utilitzar la fórmula del PVP/cm2. Els extres responen a conceptes de complexitat i categories tècniques, però mai d'afers personals.
No és el mateix un oli de gran format amb una composició laberíntica, que un dibuix sobri en el mateix format. Aquí has de tenir una mica de cap i establir diferents criteris de preus on encaixar les obres, i que es pugui fer fàcilment entenedor als clients. Sigues realista i no t'emocionis en excés, segueix una estructura racional i sense oscil·lacions injustificades en els preus. Si el client et pregunta el perquè en una diferència de preus, li has de poder explicar sense que sospiti que en realitat ets un orangutan d'incògnit (broma).
Pregunta als teus admiradors i col·leccionistes si els hi sembla correcte la cotització de les teves obres. Jo ho he fet i he après molt de les respostes. Escolta bé el que et diuen, i si existeix un consens d'opinions raonables, pensa-hi i actua en conseqüència.