TW
0

Marc Jesús amb simpatia i bon humor crea una obra que desperta sentiments d'enveja i empatia davant unes escenes que embriaguen per l'optimisme d'una filosofia vitalista, alegre i picant

Llucia Pons
Maó
Qual Eva temptà Adam al paradís, la dona blava sense nom de Marc Jesús, provoca al voyeur que embriagat la contempla patint la més pura enveja cap a qui sap com gaudir de la vida.
La major de les Pitiüses va veure néixer aquest artista vora el mar i el mar el va dur a amarrar a sa roqueta en plena joventut amb la seva família. De mar a mar, d'estiu a estiu, Menorca i Eivissa mai han estat tant a prop com en la seva obra que es manté permanent en l'estació càlida de l'any.
Marc Jesús sap treure el suc de la quotidianitat amb gràcia i bon humor, romp la rutina diària amb el plaer del descans i del temps d'oci, però també ha temptejat la seva dona el món laboral on es mostra igualment feliç i amb extrem igual de seductora i provocativa. La Mediterrània es banya en les corbes generoses de les seves dones que llueixen un bronzejat blavós que traspua sensualitat en cada porus, en els dolços fruits que generosa ofereix la terra, en l'ambient marítim que es refresca a l'ombra dels escenaris de la vida.
Fa d'equilibrista i camina sobre el fil prim que el condueix cap a l'erotisme que s'insinua en cada gest i en cada element, fruits que amaguen fruits prohibits, transparències que mostren la naturalitat amb què es pot viure la vida. L'univers de l'artista s'escriu en clau simbòlica, però els seus símbols no donen peu a equívoc, la nuesa dels sentiments es percep per pura empatia.
"Sóc un pintor que no té espera", cada història en els seus quadres eixuga ràpid l'acrílic per començar-ne una altra. És un pintor que sap com viure la vida i com plasmar-la sobre el llenç, la seva obra és en part també ell mateix. Pinta previ esbós que insinua el dibuix, però és el color qui domina les formes, colors potents que brillen sense por a combinar-se entre calents i freds sense arribar a contraposar-se, quedant-se en el to més càlid de la imatge. El quadre comanda, l'obra es manté viva durant tota l'execució. La història és la història de la vida més senzilla, que no atén a les patologies de la societat actual, ni l'estrès, ni la rutina hi tenen cabuda i per açò mateix l'obra de Marc Jesús entra en sintonia amb la mirada de l'espectador que veu en els seus quadres la bellesa més encantadora del fet de viure.
L'alegria de les formes i dels colors es mostra en un moment que captiva la vivència de la dona que sap delectar-se en si mateixa. L'escena, de dia o de nit, transcorre també en ambients especials, l'interior és domèstic o referit a indrets de caire social, com els bars, i gairebé sempre deixen entreveure l'exterior que mostra, especialment, la mar. L'escenari de fora s'enriqueix en les obres que darrerament mostra Marc Jesús en les que treballa més que abans els fons com escenari que es compenetra no només amb la dona sinó també amb les seves intencions. La mar, però també el camp, en definitiva la natura, es detallen mostrant també una doble intenció, ara i no abans el missatge també pot estar ocult i insinuar-se en unes muntanyes o uns núvols que potencien encara més l'erotisme amb què s'interpreta l'obra.
Els títols conformen la segona part de l'argument dels seus quadres i escultures, no són casuals sinó que insereixen en la gràcia irònica i doble sentit, "llavors els missatges surten tots sols" diu Marc Jesús amb títols com "Suca'm", "Fly me again", "Vístete despacio", "Teixint el meu niu" o "La nova temptació d'Eva".
L'escultura, que després de dos anys de descans ara Marc torna a tenir entremans, igual que la pintura, es manté en la mateixa sintonia i com observà Juan Elorduy: "les escultures conserven tota la frescor, l'humor i la sensualitat de les pintures, cosa que, d'alguna manera demostra que la màgia que envolta la seva obra no surt del color ni de l'aire mediterranis, sinó de l'interior, transformador i sensible, del mateix artista".
Les dones, blaves o de ferro, han esdevingut quelcom més que una imatge que es vincula a un artista, són la mostra que una altra vida és possible. Valgui una altra cita, la del cantautor Joan Manuel Serrat, per demostrar el vincle amb l'actitud davant la vida: "La seva pintura és com ell. Alegre, vital i serena".
Marc Jesús treballa l'espontaneïtat del dia a dia que el duu a innovar i sorprendre cada vegada que exposa obra nova, però també tempteja amb altres camps, com el de la decoració, l'interiorisme, el dibuix aplicat al disseny gràfic, o la bijuteria en la que es va iniciar. Tendències que deixen entreveure possibles canvis en la seva obra seguint el camí de la vitalitat que el caracteritza. L'obra de Marc Jesús ha arribat a bon port, està extesa arreu del món, ja sigui per encàrrecs particulars o per exposicions en galeries com ara mateix a Hong Kong.