S'Albaida, una xalada de colors

FITXAS'Albaida torna amb un so fresc i àgil emmarcat al seu nou treball discogràfic "Xalandria" (Picap). Durant aquest hivern els set components de la formació s'han tancat als Estudis Hiroshima de Palma per gravar i "coure" el seu quart compacte. S'han posat a les mans de Toni Pastor, músic de llarga trajectòria. També han comptat amb la col·laboració d'Eliseo Parra a la percussió i a la veu, amb Toni Rubio a la flauta, Maria Camps a la veu i Marco Mezquida al piano. n'és l'autor El pintor menorquí Biel Mercadal d'una acolorida portada. El Teatre Principal de Maó serà escenari el proper diumenge dia 20 d'una festa sonora amb música des del cor de la Mediterrània.

Raquel Marqués
Maó
Deu anys fent música mediterrània a un mercat a on malauradament triomfa el producte comercial... S'Albaida és un supervivent!
Home, amb aquest tipus de música no sé si es pot rallar de supervivència perquè sí que és cert que el mercat ha de tenir, com tot el que surt del mercat, característiques comercials... El que passa és que tenint la convicció de que fas una feina des d'uns principis, des d'un compromís, des de la il·lusió i, sense tenir en compte si es ven o es deixa de vendre, a la llarga acaba repercutint positivament. En el nostre cas, des de que sonem, les nostres idees a l'hora de fer música no han canviat i açò ens dóna una recompensa.
I no és difícil no canviar les idees després d'una dècada i en un grup amb tants components?
Crec que no, perquè una de les coses bones que ha tingut S'Albaida és la bona avinença que sempre hem tingut entre els companys. De les set persones que érem al principi n'hi ha cinc que són les mateixes i ens hem mantingut bastant fidels a nosaltres mateixos. Açò s'aconsegueix amb un objectiu compartit i la seva posada en comú.
Què creu que és el que més enganxa al públic del "so S'Albaida"?
Per una banda enganxa la frescor de la música i la varietat perquè de vegades es té un concepte erroni o més aviat oposat, la gent pensa que aquest tipus de música és encarcarat i és al contrari ja que acaba essent d'una varietat extrema. Per començar la mateixa tradició ja és variada i dintre d'aquesta hi ha diferents fórmules de ritmes que ja son diferenciats i si a açò li afegeixes diferents perspectives a l'hora d'entendre-la i a tornar-la a editar et surt un ventall de possibilitats immens. És per açò que nosaltres no sols parlem de música menorquina, sinó també de música medite
rrània. I clar tota aquesta varietat feta amb la riquesa de sonoritats d'instruments és una de les coses que sorprèn. Es a dir, sorprèn la vitalitat amb la que pot arribar a sortir la música tradicional en contra d'una música estancada i fugint de les fórmules comercials.
El que sí que és veritat és que vostès tenen un grup d'oients molt fidels.
Sí, tenim seguidors que hem anat coneixent a través del grup i açò ens omple de satisfacció com aquells incondicionals que et segueixen allà on vagis. Un públic que es va consolidant.
Parli'ns d'aquest quart treball. Com ha evolucionat el que la crítica sempre ha qualificat d'un so plural i ben elaborat?
Nosaltres creim que és una evolució natural. No hi hagut un canvi dràstic de manera de fer feina, hi ha hagut una maduració del projecte, un procés de perfeccionament que sobretot ha anat prenent color. S'hi ha una diferència respecte als altres treballs discogràfics és que, com correspon a un any de celebració, requeria un disc que fos bastant alegre i que tot aquest color, varietat i alegria fos el fil conductor del "cd". Duu a la pràctica la nostra manera festiva d'entendre les coses amb la culminació de tot el procés.
Com va anar l'enregistrament amb Toni Pastor?
Molt bé. Vàrem fer molta feina de pregravació a Menorca, per tant viatjarem a Mallorca amb els deures fets. Allà varen ser dies de feina intensa, però que no cansen, el ritme és fantàstic, en Toni és un tècnic excepcional, com a músic també està a nivell altíssim i com a qualitat humana, a l'hora de gravar, doncs també.
Així, l'entusiasme ha estat la clau de tota aquesta dècada.
Sí, és el que ha fet que no haguem defallit.
Temes propis o revisions de cançons populars?, què conté "Xalandria"?
Està tot mesclat, com sempre. És cert que hi ha una bona base de cançons tradicionals capgirades, però també hi ha temes nous i propis. Les versions que aportem aquí son més radicals que no d'altres.
Com per exemple?
Doncs, "L'amo de son Carabassa", un fandango tradicional que ja varem editar en el primer disc amb un estil més "rumbero", però que en aquesta ocasió, i després de 10 anys, és molt més pausada i reposada, fins i tot té un punt que sembla "chill out" i un component de percussió africana.
Per què "Xalandria"?
En realitat no vol dir res, però té moltes connotacions com la sonoritat que pot implicar el mateix nom, el color de les músiques noves, el lligam amb el verb "xalar" -que és el que nosaltres fem quan toquem, xalar-, la remissió a la mediterrània i al so arabesc en general. Ho vam creure idoni, és un nom abstracte, però que creim que defineix molt bé la música del grup.
La caràtula del "cd" és del pintor menorquí Biel Mercadal, és un disc ben cuidat, aquest.
Sí, hem estat tot el temps darrera el projecte cercant la perfecció i que el llibret estigués en consonància amb la imatge que volíem donar. També ens agrada cuidar el tema de disseny.
S'Albaida s'ha apuntat a la moda de l'efectiu marqueting del "MySpace"?
Encara no perquè tenim una web molt completa amb un apartat multimèdia amb vídeos, cançons o un bloc (www.salbaida.com). La idea de "MySpace" hi era al projecte, però de moment les necessitats han quedat bastant cobertes amb aquesta pàgina.
I què en pensa d'un fenomen que dóna l'oportunitat de que el món conegui la música, en definitiva l'art, dels qui encara no han tingut la sort de ser escoltats per un altre mitjà?
És una oportunitat molt bona, de fet la modernitat ve en bona part marcada per internet i per l'obertura de mercat. Els filtres que sempre ha triat el mercat per difondre els productes sempre han estat selectius i dependents de qüestions més econòmiques, i internet i les eines que l'acompanyen el que fan és obrir aquesta possibilitat, però alerta perquè el mercat també hi troba aquí el seu lloc. Les cançons més descarregades d'Internet son les més comercials.
La vetllada al "Principal" de Maó promet ser una festa de dalt de tot, convenci els menorquins perquè vagin al teatre!
Home!, que vénguin! perquè escoltaran una cançó mediterrània en estat pur, una cançó menorquina des de l'obertura de mires, des de les ganes de fer una música de qualitat, d'enaltir la música pròpia a partir de múltiples referents. La veritat m'agradaria molt que el públic no fos sempre seguidor de la música tradicional, els estrictes del gènere, sinó també poder donar a entendre que és una música apta per tothom. Convidam a la gent a que vegi i escolti coses diferents, a les que no està acostumada, perquè creim que no desencantarem a ningú i perquè també assistiran a un concert amb molt de color amb col·laboracions molt xules i importants que crec que agradaran molt al públic.
És a dir, que hi haurà sorpreses i convidats dalt l'escenari.
Sí. Comptarem amb la soprano Maria Camps, el pianista Marco Mezquida o amb n'Eliseo Parra que fa un tractament deliciós de la música tradicional.
Deu anys, idò, i llarga vida a S'Albaida!
Sí, i més que n'hi desitjam. A més crec que esteim en un moment de salut molt bo, un moment anímic bo entre els components i amb incorporacions recents que responen molt bé. Açò és el que mos fa continuar encara amb més il·lusió.

S'Albaida són... Nico Saiz, baix; Anna Ferrer, veu; Nico Espinosa, llaüt, bouzouki, mandolina, mandola i guitarra barroca;
Annabel Villalonga, guitarra; Joan Carles Villalonga, veu i guitarró; Moisès Pelegrí, percussió; i Borja Moll, flauta travessera.

Disseny. El grup ha estat al darrera de tot el procés creatiu d'aquest nou treball cercant la perfecció i un resultat final que estigués amb consonància del que volien expressar a través de la imatge. Així, escollir l'obra del pintor menorquí Biel Mercadal per a la caràtula no fou una casualitat.