Estem de vaga!

Susana Mora Humbert
Maó
Darrerament el terme vaga és més a l'ordre del dia que mai, doncs en aquests últims mesos hem viscut de prop -i de fet, encara vivim- la vaga dels funcionaris judicials de l'Estat i la dels metges de les Illes Balears. És per això que des del Xoc hem decidit que és un bon moment per dedicar un espai del nostre suplement a l'explicació del concepte de "vaga".
Definició
Una vaga és una acció empresa de forma individual, o per un col·lectiu social, consistent en deixar de fer qualque activitat, dins de les funcions del col·lectiu o individu, per exercir una pressió social, amb vistes a l'obtenció d'un objectiu concret.
Segons l'Organització Internacional del Treball, el dret de vaga és un dels mitjans legítims fonamentals del que disposen els treballadors i les seves organitzacions per a la promoció i defensa dels seus interessos econòmics i socials. Així que, tot i que existeixen altres tipus de vaga -tals com per exemple la "vaga de fam"- la més comú, i que ens ocupa en el present, és la "vaga laboral", és a dir, aquella que internacionalment és reconeguda com un dret fonamental dels treballadors (el dret de vaga) constitutiu de la llibertat sindical. Consisteix bàsicament en deixar de treballar amb l'objectiu d'assolir aventatges laborals o socials, tot i que també pot manifestar-se d'altres maneres -com en forma de "vaga de cel" o "vaga japonesa", consistents en treballar més del temps d'una jornada habitual-.
Quan una vaga s'estén a la majoria dels estaments socials es denomina vaga general.
Història
La primera notícia d'una protesta col·lectiva de treballadors es recull en el "papir de la vaga", que es conserva en el Museu Egipci de Turín. Segons sembla, els treballadors que construïen la necròpolis real durant el regnat de Ramsés III, varen deixar de rebre els aliments que constituïen el seu salari, i tot a rel de la corrupció que envaïa el país, Després de diversos mesos en aquesta situació, van deixar de treballar i varen organitzar una "sentada" que repetiren tres dies seguits, fins que van aconseguir que els paguessin.
A Espanya, es va regular el Dret de Vaga per primer cop mitjançant una norma amb rang de llei pel Real Decret Llei 17/1977 de Relacions de Treball, ja que durant l'època franquista i amb anterioritat no s'havia abordat la regulació legal d'aquest dret. Actualment, tot i que la Constitució espanyola reconeix expressament aquest dret en el seu article 28.2 com un dret fonamental no s'ha portat a terme el seu desenvolupament mitjançant llei orgànica (tot i alguns esforços destacats com el frustrat projecte legislatiu de 1992), essent per tant d'aplicació l'esmentat reial decret preconstitucional, si bé, matisat i actualitzat, entre altres per la famosa sentència del Tribunal Constitucional de 1981.
Apuntat tot això, esperem que aquestes línies us ajudin a entendre millor els darrers esdeveniments.