Núria Guasch Coll, violinista i cantant rockera

FITXASom na Núria Guasch Coll i vaig néixer el 16 de setembre de 1988. Som de Ferreries, però ara estic vivint a Barcelona mentre estudiï. Faig segon d'Educació Social. Realment és la meva vocació i al que dedic la major part del temps. Igualment, compagín els estudis amb un parell de classes de violí a principiants i cant amb la coral de gospel que actua a la rotonda subterrània de plaça Catalunya tots els divendres. A Menorca, el grup femení de rock Lacatània és l'altre projecte musical amb el que estic involucrada però ara, donades les circumstàncies de la distància, està en "stand by". De l'Illa enyor la gent estimada, el silenci i poder "donar qui va" a tothom.

Raquel Marqués
Maó

Què fa una violinista liderant un grup femení de rock?
Tampoc és tan rar! Al cap i a la fi tot és música. Toc el violí des dels 7 anys i als 14 ja m'havia empatxat de partitures, així que vaig seguir anant a classe però vam canviar de metodologia: tocàvem d'oïda, principalment música celta. Per acabar de rematar la rebel·lió, va agafar-me la dèria de tocar la guitarra elèctrica. D'aquí ve que després vàgim constituíssim el grup, animades per en "Goofy", el professor. Ben mirat, el rock ha anat unit tant a la guitarra com al violí perquè amb el violí vaig col·laborar amb uns concerts en acústic de Malas Artes.
Per què és encara avui tan difícil veure a dones rockeres dalt l'escenari?
La veritat és que no ho sé. És una llàstima... Supòs que els rols, per molta igualtat de gènere que es comenci a proclamar, rauen molt enquistats en la societat. El rock, tradicionalment, ha estat cosa d'homes, i ara és difícil canviar aquesta tendència perquè moltes dones ni es plantegen poder ocupar aquest lloc.
Les dones són més "guerreres" dalt l'escenari?
Les dones som guerreres dalt i baix l'escenari. Com diu el tema de Coz, "ellas (nosotras) suelen (solemos) llevar el timón".
Recorda els seus primers assajos amb el grup?
I tant! Els primers assajos van ser a uns locals molt vells de Ferre­ries, amb na Candi, na Júlia i n'Aida, l'antiga formació. Record la calor d'estiu i un so més que res estrident. També record les visites d'en "Goofy", qui va fer molt perquè el grup arranqués. Si ell no hagués estat al nostre costat, a Lacatània li hagués costat molt més sortir endavant.
De què xerren les cançons de Lacatània? Quan les podrem tornar a veure en un concert a Menorca?
Les cançons de Lacatània xerren de la fugacitat del temps, de la importància de no deixar perdre les oportunitats, de les traïcions... Alguna explica històries més fantàstiques o, fins i tot, surrealistes. A veure si aquest estiu podem tocar en qualque concert que s'organitzi i les podeu sentir.
D'on ve el nom del grup?
Una de les preguntes més temudes! Simplement vam veure aquest nom (escrit diferent) a una revista virtual i ens va agradar. El seu significat -que no desvetllaré- tampoc desentonava. Jo no les tenia totes que realment ens quedéssim amb ell perquè al principi ens van dir que semblava una marca de llet! Però vam composar un tema instrumental que es deia precisament Lacatània i així li vam donar el significat que vam voler a través de la música.
Guitarra, violí, canta a una coral de gospel a Barcelona i estudia Educació Social... Amb tant de ritme, què berena vostè?
A part d'un bon Cola-Cao, que és sagrat tots els matins, el berenar inclou ració de ganes, moltes ganes de fer tot el que faig. Si no, no ho aguantaria.
La meitat del grup està a Barcelona i l'altra a l'Illa, com es preveu el futur de Lacatània?
Complicat, la veritat. És molt difícil combinar bé les dates de trobada? Ens ha passat que, unes quantes vegades, na Patri i jo (guitarristes), quan anem cap a Menorca de vacances, na Sonia (baixista) i na Selene (bateria) aprofiten les vacances per viatjar... I som conscients que sense constància no hi ha fruit. De moment hem d'esperar a l'estiu per veure com segueix el projecte.
Comenta que es pensava que hi ha gent amb més mèrits que vostè per a sortir a "A Cor Obert". És sent incòmoda?
Incòmoda no, perquè si amb aquesta advertència igualment m'has decidit entrevistar... No, ara en sèrio, supòs que més que res m'incomoda el fet que se'm "reconegui" per un projecte que consider que més que néixer, està encara en gestació. Ho comentem totes les integrants del grup: quan duim més arrencada (als estius) després torna a començar el curs i la perdem. Torn a dir que, sens dubte, hi ha molta gent que té més faceta pública interessant que jo. Esper que se'ls brindi l'oportunitat de sortir.
Què creu que els hi fa falta als joves músics de Menorca per tirar endavant i poder viure de la música?
Un pont que connecti amb la Península? No ho sé, la veritat. Crec que els joves músics residents a l'Illa saben les limitacions de la insularitat i si realment volen viure de la música, se'n van a fora. Tampoc és una preocupació personal perquè jo no hi vull viure. A vegades, quan una afició es converteix en professió perd una part de l'encant.
La seva banda de rock fetitxe és...
Pot semblar paradoxal però no en tenc. Música que escolt però que no té per què ser rock sinó que és d'estils molt variats és Eva Cassidy, Goran Bregovic, Bunbury, Leonard Cohen, Eagles, Vanessa Mae, Bob Dylan, Emmanuel Djob, Soweto... i m'agraden especialment les bandes sonores de pel·lícules.
Un grup femení (nacional o internacional) que els hagi inspirat?
Vixen, un grup dels EUA que va sorgir a finals dels 70. Sí, és molt antic. Nosaltres no havíem nascut encara! Va ser en "Goofy" que ens va posar vídeos d'elles i així ens va acabar d'empènyer per formar el grup. Eren unes fèmines amb unes bones melenes, i la baterista donava la impressió que muntés una Harley. Tota una revolució.
Tanquem amb la nostra preocupació pel canvi climàtic... quin títol tindria el seu tema dedicat a combatre l'escalfament global?
Que difícil! Però no la puc deixar sense contestar... "La terra té febre", tot i que està agafat d'una frase ja creada, me sembla un bon títol.