Buho Nocturno, intrigat per una xapa 'smile', li pregunta a Rorschach

Fernando Sabino Seguí
Moltes felicitats Sunna! El món del còmic i el món del cinema. El còmic ha resistit els cants de sirena del setè art durant molt temps, sobretot la companyia Marvel. Durant anys i anys d'especulacions de tota mena, al final quasi cap personatge no ha esdevingut carn i ossos. Els resultats han provocat resultats diversos entre la comunitat del tebeo. Però hi ha projectes que aixequen ampolles, tot i que encara no s'ha vist una desfeta de jutjat de guàrdia, però quasi... I si hi ha un còmic que provoqui debat, aquest és 'Watchmen'. Considerat com el 'Ciudadano Kane' dels còmics, el seu rodatge acaba de finalitzar, ja s'han filtrat les primeres imatges i ja s'ha publicitat fins a l'extenuació l'animadversió del seu creador, Alan Moore. I no és el primer cop.
Sacrilegi? Exageració? Hi ha coses que realment s'han de deixar com estan? Cal adaptar-ho tot al cinema? Aiiii... Aquest és unculturàliade còmic. Unculturàliadedicat a un dels grans mestres de la vinyeta. És elCulturàliad'Alan Moore i de les seves magnífiques obres mestres 'V de Vendetta' i 'Watchmen'. I la seva traducció al cinema, menys satisfactòria...
L'arribada de l'univers Moore a les pantalles no podria haver estat pitjor. Havia escrit 'From Hell' i confessava que no hi havia cap mena d'intriga en el clímax de la considerada un dels cims de la novel·la gràfica, il·lustrada per Eddie Campbell. "És una ficció, un mosaic de traços i notes, un missatge xifrat d'una altra època. És una nota a penes llegible amb un significat terrorífic", és a dir, que a Moore li interessava més la possibilitat de dissecció d'un fenomen històric com va ser Jack the Ripper, que el típic context de 'qui-ho-ha-fet?' i les seves variants conspiratives.
Però els bessons Albert & Allen Hughes, a 'Desde el Infierno' (2001), no van ser capaços d'eludir la típica trama de sempre; la seva versió, quasi prudent i educada, va fer enfurismar Moore. Potser és més dinàmica i accessible, però va restar molta de l'ambició artística de la novel·lassa que li va costar deu anys de la seva vida a l'escriptor. 'La Liga de los Hombres Extraordinarios' (Stephen Norrington, 2003) va fer baixar a Segona Divisió el llibret 'The League of Extraordinary Gentlemen', dibuixat per Kevin O'Neill. Ni tan sols la presència de Sean Connery-Quatermain va poder evitar el desastre. La còlera del prestigiós creador va deixar encara més en ridícul el pixelat Mr. Hyde del film. A sobre li van afegir el toc 'teen' ianqui de Shane West-Tom Sawyer, tan innecessari com patètic. Desgraciats!
Qui és 'V'?
"¿Yo? Soy el Rey del Siglo XX. El hombre del saco. El villano.
...La oveja negra de la familia."
Un cínic somriure sota un barret. El món ha caigut sota la por del terrorisme i, a Gran Bretanya, s'imposa el govern dictatorial de l'Alt Canceller Adam Sutler. Una sèrie d'explosions destrueix uns quants edificis emblemàtics del poder. Són els atemptats de 'V', un heroi emmascarat amb un enorme somriure plasmat a la seva màscara. Trontolla Sutler, però en el camí de 'V' s'interposa Evey, una noia que esdevindrà clau en la conclusió de la trama final.
'V for Vendetta' fou publicada per la revista Warrior entre 1982 i 1985, tot i que va quedar inconclosa pel tancament de l'editorial. Ja en mans de Detective Comics, a través de la seva filial adulta Vértigo, es va acabar de (re)publicar-se de manera completa a l'any 1988. Aquest llegendari còmic, dibuixat magistralment per l'ombrívol David Lloyd, no és més que una crítica oberta a la gestió conservadora de Margaret Thatcher. La metàfora sobre un govern que intenta recomposar l'Imperi Britànic resulta obvia. Un govern ferri en la conservació dels valors morals més clàssics, com l'orgull de ser britànic, l'evident censura, la xenofòbia, els canvis radicals en l'economia, amb la conseqüent consternació social, la desocupació, la defensa de la sobirania britànica a les Illes Malvines... tot plegat és de calaix!
James McTeigue, un debutant privilegiat sota l'aixella dels pares de 'Matrix', Andy i Larry Wachowski, es va fer càrrec de l'adaptació al cinema l'any 2005. Es va estrenar tot just fa dos anys (el 7 d'abril del 2006) i, tot i que Alan Moore també s'hi va mostrar contrari, no va aixecar tantes ampolles com les seves predecessores. Va resultar quasi insòlit el fet que un film de grans estudis com aquest, parlés de terrorisme en termes no exactament reprovatoris.
Hugo Weaving és V, en una actuació en la que predomina clarament la seva impressionant veu i Natalie Portman es va rapar el cap per ser Evey, la càndida protegida de l'emmascarat. Espectacular proposta que reflecteix el romanticisme del còmic. Violència plena de calidesa, hipnòtica història plena de sentiments i gosadia ideològica, converteixen 'V de Vendetta' en la pel·lícula política més valenta dels darrers anys. Tot i això, Moore amb urticària... he... he... he...
Who watches the Watchmen?
Qui vigila els Vigilants? I la resposta ens porta a una altra qüestió: Qui és Alan Moore?
Alan Moore és un dels guionistes més importants de la història dels còmics i la columna vertebral del mitjà des dels anys 80. Començà al 1980 amb aportacions a 'Dr. Who Weekly' i l'aclamada publicació anglesa de sci-fi '2000 A.D.' 'V de Vendetta' li va donar dimensió popular i al 1987 publica 'Watchmen', el gran clàssic, que marca un abans i un després en aquest món de les vinyetes. El seu talent també va quedar reflectit en l'àmbit de la col·lecció regular amb 'La Cosa del Pantano', que va guanyar nombrosos premis Eagle­ i Kirby i amb 'La Broma Asesina', història de Batman versus Joker imprescindible dibuixada pel gran Brian Bolland (una dels grans 'covers' de la història: el Joker fent-nos una foto i demanant un somriure... uuuaahh...).
'Watchmen' és una deconstrucció i una desmitificació d'una de les icones més importants per als nord-americans: la figura del superheroi. Vol dotar aquests d'una dimensió (in)humana, amb les seves virtuts i, sobretot, amb els seus defectes. Així obre les portes a una nova generació de relats en els que el motor de la trama no són els actes redemptors de l'emmascarat, sinó les seves motivacions, conflictes i conseqüències.
És una obra coral. Tot i que hi ha personatges més rellevants que d'altres, cadascú té un paper fonamental en els esdeveniments que marquen els fets en els que estan involucrats. Adrian Veidt 'Ozymandias', Dan Dreiberg 'Buho Nocturno', Laurel Juspeczyk 'Espectro de seda', l'animalot Rorschach i l'atòmic Dr. Manhattan (jo vull ser com ell! Pot estar al llit amb la dona, fer cafè i estar fent feina... tot alhora!! Yujuuuu!!) són els principals vigilants.
Zack Snyder ('Amanecer de los muertos', '300') és el director de l'adaptació cinematogràfica. El rodatge està quasi finalitzat, falta prop d'un any per a l'estrena i ja hi circulen les primeres imatges de Jackie Earle Haley (Rorschach), Matthew Goode (Ozymandias) i companyia; tothom menys Billy Cudrup (Dr. Manhattan), per raons òbvies. És a dir, comença la convulsió dels amants del còmic i l'expectació dels amants del cine. Hi plouran moltes crítiques i pocs ànims de consentiment... lagartooooo...
La Gioconda, la Novena Simfonia de Beethoven, el Quixot... 'Watchmen' és al còmic tot això. És una història sobre superherois i es basa en ells per retractar, analitzar i criticar sense pietat la societat occidental contemporània. No és més que un tebeo, amb dibuixos i vinyetes, però és irrepetible com qualsevol clàssic literari. Aquest ha estat el Culturàlia dels 'Watchmen'; de 'V de Vendetta'; d'Alan Moore i dels còmics. Cinema i vinyeta. L'etern debat. Fins a la setmana que ve, incrèduls.

---

Si voleu escriure sobre còmics, ho podeu fer a culturalia@menorca.info. No sé si vos atendrà ningú. Però si parleu de cinema, potser vos faig cas. Incrèduls!