Menorca, terra de tramuntana

Susana Mora Humbert
Maó
Aquesta darrera setmana i concretament en el dia d'ahir, un cop més, hem estat testimonis d'una de les famoses tramuntanades que colpegen l'Illa cada cert temps i que malgrat ser cada cop menys freqüents, sempre són presents en el nostre àmbit meteorològic. És per tots sabut, que Menorca, és coneguda arreu, com l'Illa del vent, i és així per dos factors bàsics: la seva situació septentrional en el mapa i la seva planera orografia. És per això que en el suplement d'avui hem volgut dedicar un espai a l'estudi d'aquest fenomen climàtic tan nostre: el vent de tramuntana.
Començarem elaborant una definició del terme i direm que la tramuntana, pel que sabem, és un vent fort i fred que ve del nord-est, usant el nord dels Pirineus i el sud-oest del Massís Central Francès com a zona d'acceleració. Pel que al seu nom es refereix cal dir que aquest prové del llatí: transmontanus-i ("d'enllà de les muntanyes").
Dit això, reiterarem que la tramuntana és el vent dominant a Menorca i un dels més importants de la Mediterrània occidental i com a tal és el responsable de la majoria dels temporals d'aquesta zona.
Estudis al respecte
J. M. Jansà va ésser un dels primers meteoròlegs que es va dedicar a estudiar aquest vent. Entre les seves contribucions cal destacar la climatologia del vent en altura i un minuciós estudi, precisament, sobre la tramuntana a l'illa de Menorca.
En el seu estudi, J. M. Jansà va definir la tramuntana com un vent fort del Nord, fred i sec, que es pot presentar en totes les èpoques de l'any, que es manté uns dies seguits i que, provinent de la vall del Roine (mestral) i de l'Empordà (tramuntana), pot arribar fins a les costes d'Algèria, i assolir la màxima intensitat al golf de Lleó i al mar balear, al nord de Menorca.
Va dedicar una part de l'estudi a determinar les freqüències mensuals, la durada, la distribució horària i la intensitat de la tramuntana sobre la superfície de l'illa de Menorca.
En aquest darrer aspecte és interessant destacar que l'autor va classificar la tramuntana en tres grups: fluixa (menys de 5 ms-l), moderada (entre 5 i 10 ms-l) i forta (més de 10 ms-l).
Observant la distribució anual dels dies de tramuntana moderada i forta, va veure que ambdues tenen distribucions oposades i, per tant, orígens diferents.
En un altre apartat de l'estudi va relacionar diferents variables meteorològiques amb el vent. Per exemple, la temperatura, la humitat, la pluja i, sobretot, la pressió. En aquest sentit va apuntar que la tramuntana es presenta amb la pressió pujant. Però, més important que l'estudi de la pressió des d'un punt de vista local, és la configuració de la pressió des d'un punt de vista sinòptic, i va donar diferents tipus sinòptics que produeixen tramuntana a Menorca. També va destacar que, en les tramuntanes fortes, el gradient de pressió no pot explicar tot el vent que s'observa. Això ens indica que l'origen de la tramuntana s'ha de cercar en la distribució de la pressió, però lluny de Menorca. Segons sembla, és precisament la distribució de pressió que apareix al voltant dels Pirineus per la interacció orogràfica, la responsable del màxim de vent de la tramuntana al golf de Lleó, i que llavors el vent es mantingui pràcticament per inèrcia, si bé un gradient de pressió favorable al voltant de les Balears pot augmentar-ne la intensitat.
Dels diferents tipus sinòptics, cal destacar:
? Tipus A: gran anticicló sobre l'Atlàntic i baixes pressions sobre la Tirrena. El gradient de pressió és dèbil. Dóna lloc a una situació estable, amb tramuntanes de llarga durada i generalment poc intenses. Pot presentar-se totes les èpoques de l'any, però fonamentalment al gener i a l'entrada de l'estiu.
Últims estudis de la tramuntana: l'experiment PYREX.
L'experiment PYREX
L'experiment PYREX es dugué a terme els mesos d'octubre i novembre de 1990.
L'objectiu general era estudiar la interacció orogràfica del flux atmosfèric amb els Pirineus. Entre els subobjectius es trobava estudiar els vents locals generats per aquesta interacció i, entre aquests, la tramuntana. Durant els dos mesos que va durar la campanya es realitzaren observacions intensives dels diferents aspectes estudiats. Cal destacar les observacions rutinàries en superfície en un gran nombre d'estacions meteorològiques de França i Espanya, el llançament de radiosondejos cada sis hores a les diferents estacions d'ambdós països, el llançament de globus de nivell constant que volaren dins la tramuntana, la recollida de dades dins la tramuntana mitjançant el vol a diferents nivells d'un avió especial i la mesura del fregament del flux que supera la carena pirinenca (drag) mitjançant una línia d'estacions automàtiques situades transversalment en el centre dels Pirineus.
Tot plegat, amb aquesta breu exposició ens queda un poc més clar quin és l'origen de la nostra estimada tramuntana, doncs ja que hem de patir els seus efectes, que segons sembla, defineixen part del nostre caràcter -fins a l'extrem de que es digui que els menorquins, a l'igual que els empordanesos "estem tocats per la tramuntana"- com a mínim, hem fet l'esforç de versar-nos un poquet sobre la mateixa per tal de sentir-la així un poc més nostra.