De cultura a "Culturàlia": un viatge intrèpid

Patrícia Font Marbán
Fa dies que estic pensant en el nom d'aquest suplement,Culturàlia, i d'allò del que parla, que és la cultura. Fent una recerca amb el Google amb la paraula "cultura" ens retorna 150.000.000 resultats. Primer surt el Ministerio de Cultura, la definició de la Wikipedia, els suplements de cultura dels diferents diaris... Però, què és la cultura? Ja sé quea prioriaquesta pregunta vos pot semblar una mica ximple, i pensareu que tothom sap què és cultura (tot i que a vegades aquesta brilla per la seva absència...). De fet, podem parlar de molts tipus de cultura, i cada u faria esment d'aquella cultura que sent més pròpia. A més, es pot emprar de moltes maneres, com quan diem la "cultura del vi", la "cultura de bar" (aquesta, de fet, és de les més exercides...).
A la recerca d'accepcions
Potser fora bo que transcrivíssim la definició que surt al diccionari, per començar a delimitar aquest article. Quan he de fer consultes al diccionari, i açò us puc dir que és cada dia, acostumo a consultar dos. Un és el de l'Enciclopèdia Catalana (acaben de canviar la seva web -www.enciclopedia.cat- i sota el meu punt de vista és molt més pràctica) i l'Alcover-Moll (http://dcvb.iecat.net/default.asp). L'Enciclopèdia Catalana ens dóna quatre accepcions per aquest terme, que coincideixen bastant amb el que surt a l'Alcover-Moll.
1a. Conreu de la terra.
2a. Conreu dels coneixements i les facultats de l'home.
3a. Conjunt de coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit d'estudi i de lectures, de viatges, d'experiència, etc.
4a. ANTROP CULT Conjunt de tradicions (literàries, historicosocials i científiques) i de formes de vida (materials i espirituals) d'un poble, d'una societat o de tota la humanitat.
M'agrada aquesta conjunció que hi ha entre el conreu de la terra i dels coneixements. Em fa pensar que, tot i que la cultura és quelcom intrínsec a l'ésser humà, sempre hi haurà alguna cosa que ens lligarà a la terra, a allò que sempre hi és, que ens és comú a tots, rics o pobres, bells o lletjos... I conreem la nostra cultura com qui conrea la terra esperant els seus fruits.
La cultura es pot manifestar de moltes maneres, com hem vist amb les definicions, com amb el menjar, per exemple. Recordo quan era petita i anava de viatge amb els meus pares. El meu pare, sempre que anàvem a una ciutat nova, hi havia tres visites que eren inexcusables. Una, visitar els mercats; dos, les esglésies; i tres, els cementiris. Deia que així podíem conèixer com creien, com s'alimentàvem i com morien els seus ciutadans. I havíem de tastar els menjars típics (n'era de bona gana, com us haureu imaginat...). Viatjar és una de les millors maneres d'ampliar les "nostres cultures", la nostra ment, de conèixer altres maneres de pensar, de fer, de sentir.
La cultura de la vida. Tot i que aquesta expressió pot dur a algunes persones a pensar en doctrines de l'Església Catòlica, en aquest cas no em vull referir a aquesta postura. La vida també s'aprèn a viure, també es conrea, com la terra i la cultura. I com la cultura, n'hi ha de molts tipus, i cada u de nosaltres decideix què vol fer amb ella.
I de la "cultura de bar" a la de la vida, passant per les definicions etimològiques i antropològiques, us deixo amb una petita reflexió: en aquesta era globalitzadora mantenir les arrels de la nostra cultura és molt important, però no hauríem de perdre l'oportunitat que ens dóna de conèixer-ne de noves, millorant la nostra, conreant la nostra nova pròpia cultura, filla de molts anys, molta gent, molts paratges.