El món aixeca el teló

Ll. P./R. M.
Maó
El 27 de març es celebra el Dia Mundial del Teatre des que el 1961 l'Institut de Teatre Internacional va elegir aquest dia com a reconeixement de l'important paper del teatre en la vida, tant dels actors, productors i la resta de la companyia, com també en la vida dels espectadors que se deixen embriagar i conduir pel que passa a sobre de l'escenari quan s'aixeca el teló.
La història del teatre va paral·lela a la història de la humanitat, des de sempre ha aconseguit fascinar a grans i petits amb les seves històries que commouen o pertorben l'espectador. Un gènere artístic del que es diu que contínuament es troba en crisi però que cada cop reneix de les seves pròpies cendres, perquè el contacte directe de la interpretació amb el públic és una de les fórmules màgiques de comunicació en la que els actors juguen a ignorar el públic que es converteix en ombres i el públic juga a complir el seu paper invisible prestant la màxima atenció al que l'obra els incentiva.
El drama o la comèdia retrata en cada obra l'ésser humà i deixa en evidència les seves possibilitats i mancances.
El Dia Mundial del Teatre es celebra a tots els teatres del món. La lectura d'un manifest per part d'alguna personalitat consagrada en l'art de la interpretació és l'acte que obre normalment la celebració a la que segueix una representació.
El Teatre Principal de Maó celebrarà un any més el Dia Mundial del Teatre. De fet emmarca diferents actes que es donen al llarg de tota una setmana i que van tenir el seu inici divendres amb la representació d'una nova producció de la companyia catalana T de Teatre, la seva darrera obra "Com pot ser que t'estimi tant". Pel dia 27, Dia Mundial del Teatre, el Principal té previst celebrar una jornada de portes obertes per a tot el públic que vulgui conèixer el rerafons i les curiositats del teatre maonès. Al llarg del matí i del capvespre s'atendrà el públic interessat en realitzar una visita guiada.
Pel dia següent, divendres 28, s'ha organitzat una trobada de les catorze companyies de teatre amateur que en aquests moments existeixen a Menorca. La trobada és a més una oportunitat per establir contactes i donar-se a conèixer. Cada una de les companyies representarà una part de l'actuació que estan preparant en el moment per compartir-la amb la resta de companys així com amb el públic en general que hi vulgui assistir, l'entrada és també en aquest cas, igual que amb les visites guiades, lliure. Abans emperò de començar les actuacions es llegirà, com és costum, un manifest que en els últims anys s'encarrega a algun jove debutant i que en aquesta ocasió serà un dels membres de Puf Teatre, una companyia de Ciutadella que va quedar finalista en el darrer premi de Teatre Jove del Govern Balear.

"Theatron", un lloc per a veure i per a contemplar
L'etimologia de la paraula teatre esdevé del grec theatron, que significa "lloc per a veure" o "lloc per a contemplar". La majoria dels estudis consideren que s'han de trobar els seus orígens a l'evolució dels rituals màgics relacionats amb la caça, al igual que les pintures rupestres o la recol·lecció agrícola que, després de la introducció de la música i la dansa, van cloure en autèntiques cerimònies dramàtiques a on s'expressaven els principis espirituals de la comunitat.
Escenaris moderns
Deixant de banda la important influència del teatre a les civilitzacions més antigues, és el "Olímpico de Vicenza", dissenyat per Andrea Palladio i finalitzat el 1585, un dels primers teatres moderns que sol citar-se. Aquest constituïa una versió dels models romans i presentava al fons de l'escenari una perspectiva tridimensional amb vistes urbanes. Malgrat açò, el model clàssic del teatre italià fou el "Farnese de Parma", alçat l'any 1618. Durant aquest temps es desenvolupà també a Itàlia una forma de teatre popular, la comèdia de l'art, que amb la llibertat d'improvisació de l'actor donà un important avanç a la tècnica interpretativa.