Torrent Vivó: imaginació i elegància

FITXAVaig néixer a Menorca el 1975. Perfeccionista i crític amb mi mateix, m'agrada molt viatjar. Abans de morir vull descobrir les 7 meravelles del món. Col·lec­ciono petites figures-souvenirs dels llocs que he visitat. (París, Praga, Nova York, Escòcia, Austràlia...). Imprevisible i molt gelós de la meva obra, les crítiques són constructives, em donen més força. No em consider un pintor comercial, però sí reconegut. He lluitat molt per fer-me conèixer artísticament.

Raquel Marqués
Ciutadella
De pinzells i material brut perquè es confessa "imprevisible". Li agrada retocar, tornar enrere i retocar de nou. Després d'un cafè, d'un passeig... tot es veu amb uns altres ulls. La seva mirada és la d'un perfeccionista. Desordenat al món de la pintura i, el més important, crític amb ell mateix. Sens dubte una gran virtut que l'ha fet créixer com a creador i com a persona.
Pepe Torrent Vivó (Ciutadella, 1975) encomana amb la paraula el plaer de l'art viscut i sentit des de la profunditat de l'ànima. Referents no li falten. "L'escola de dibuix més bona que he tingut?, sempre diré el mateix, fou i és ca meva, a on la pintura és un tema de discussió diari i m'han mostrat a creure en el resultat final", explica. Així i tot, és d'idees clares quan instintivament recalca el decurs d'un projecte que inicià el 2005 al local Si véns, Cafè com a Torrent Vivó. Rere hi roman la individualitat d'una persona amb entitat pròpia. "He lluitat molt per fer-me conèixer artísticament. La meva base és que no em comparin", afirma amb rotunditat.
Modigliani i Rockwell
La relació de 60 quadres en sols 3 anys no és casualitat. La manera de fer i evolucionar d'aquest pintor jove i creatiu agrada. "No em consider un pintor comercial, però sí reconegut". Seguidor de l'obra de Modigliani i, més recentment, de Rockwell, no ha canviat l'estil, però juga més amb les formes dels rostres i amb el relleu. El seus llenços respiren un exquisida conjunció entre surrealisme, figurativisme i abstracció. Composicions obertes a la imaginació de l'espectador, però per damunt de tot de qui crea.
"No es pot pintar sense imaginació", explica arran d'un component que fins i tot l'ha fet innovar oferint al públic una nova perspectiva pictòrica de Sant Joan. Una col·lectiva a la galeria Retxa de Ciutadella fou el punt de partida perquè Torrent Vivó dibuixés la festa amb el magnetisme de les seves figures. Des de llavors ençà, reconeix, "m'agrada experimentar amb el joc de grisos, blancs i negres".
Comissari al Roser
Malgrat ser gelós de la seva obra, l'artista acull amb molt d'interès la relació, ja no entre mare i fill, sinó entre dos pintors que es critiquen de la que pot gaudir amb Carme Vivó. Serà precisament a finals de maig, quan ell mateix sigui el comissari de la nova exposició que Vivó Saura presentarà a la sala El Roser de Ciutadella.
Tècnicament, passà de l'oli a l'acrílic, simplement per motius pràctics. Del procés afirma no saber mai quan el quadre està acabat. "Em costa moltíssim firmar-lo; això sí, no mostro l'obra fins que no he finalitzat". No és creador d'horaris. "Això no és ser pintor!", sentencia. Les seves paraules deixen ben clar que la pintura té a veure, i molt, amb el món interior de l'individu. Es mou per impulsos (una manera vital de fer a la que molts ja no hi acostumen), de personalitat transparent i sincera, Torrent Vivó és mostra tal com és. Una naturalitat que es transmet i es respira a cada llenç conjuntament amb una imprescindible dosi mediterrània.
"Abisme" és el títol d'una de les creacions de les que l'autor es mostra més orgullós. Quadre finalista de les Festes de Gràcia de Maó 2007, és potser una de les pintures que pot definir millor la manera de captar la condició humana de Torrent Vivó. La fragilitat de l'home sota la tempesta, la capacitat de sobreviure enfront les condicions adverses, enfront l'abisme...
"Jo som el meu primer crític, en aquesta vida és més divertit dir el que un vol i si pinta també el que vol i a més agrada el resultat és el d'una poesia", afegeix sense complexos, mentre apunta que "a Menorca tenim molts pintors i molts pocs funcionen dins aquest món comercial, és un món difícil i molt competitiu". És per açò que "Autoretrat", la mostra que a partir del 7 d'abril durà a Barcelona, li permet obrir-se una nova porta. "Sempre m'havia fet il·lusió exposar allà, però també vull anar a altres bandes i experimentar a altres continents, vull lluitar per aconseguir el millor de jo".
Individual a Barcelona
"Autoretrat" dóna títol a la primera mostra individual de Torrent Vivó a Barcelona. Exposició que, diu, suposa "un repte apassionant", i que cerca la senzillesa i el magnetisme en cada quadre.
Entre els propers dies 7 i 24 d'abril, l'espai d'art Cincómonos del carrer Consell de Cent acollirà l'obra del ciutadellenc. Una combinació de quadres i dibuixos fets durant els darrers anys amb estils propis creats i pintats que recorden una Menorca desconeguda vista per un pintor jove i creatiu.
Al respecte, l'autor considera com una monomania (extravagant, exagerada, un desig capritxós...) que culmina el seguit d'obres realitzades des de 2005. Alhora, Torrent Vivó aprofita per donar a conèixer el seu autoretrat coincidint així amb l'edat de José Roberto Torrent, avi de l'artista, quan va pintar el seu únic "Autorretrato".