Els brasilers

Ferran Andreu
coordinador del CD Menorca
Anys 60. Una trentena d' al·lots están a punt de començar un partit en una Placeta de Maó. Després de fer els equips, s'atorguen el personatge (no hi havia, com ara, samarretes amb el nom a l'esquena) que volen ser: jo som en Pirri, diu ún. I jo en Zoco, diu un altre. Idò jo seré en Pelé afegeix un de grossot. Què dius!!, si en Pelé és davanter, i tu jugues de defensa!! Responen 3 ó 4 més.
Aquells feliços futbolistes del carrer, ja sabien d'en Pelé, i ni tan sols l'havien vist jugar, com a molt, qualque imatge en blanc i negre del Mundial en què va marcar dos gols amb només 17 anys. Ja era un ídol, un mite mundial.
Els que van tenir la fortuna de veure'l en directe, diuen que era accelerat, vertiginós, dominava per igual el joc amb les dues cames, tenia una tècnica exquisida, un colpeig del baló formidable, un xutàs i precisió en la rematada. També un gran salt i feia molts gols de cap. Una llegenda.
Posteriorment, en el Mundial de 1970 a Mèxic va aparèixer Rivellino, un dels millors referents d'aquell equip, que va meravellar el Món, amb un futbol espectacular, jugant sempre atacant, sense cap rigor defensiu. El romanticisme encara era possible en el futbol.
A n'aquests futbolistes ja els vam poder veure per televisió. Rivellino era molt ràpid, enèrgic i destacava pel seu gran tir, xutava amb facilitat, marcava gols i els donava.
En el Mundial d'Espanya de 1982, la passió pel futbol, ja penetrava en la majoria de cases per medi de les pantalles. El referent brasiler per a mi, un mig centre amb nom de filòsof: Sócrates. Jugador molt alt i magre, amb excepcional visió de joc, melena i barba, un futbolista especial.
A partir d'aquí el futbol de la "canarinha" cada vegada ha tornat mes real i veritable, menys mític. Ja no hem d'esperar un Mundial. Tots els aficionats al futbol podem gaudir cada setmana, amb reiteració, de molts futbolistes brasilers fabulossos.
Ara, una representació de joves talents vénen a Menorca amb les seleccions oficials Sub-19 i Sub-16. Podrem veure el gran nivell i la seva capacitat en la creació de joc i el seu poder ofensiu, com els laterals pujant i arribant fins a la línea de fons. Tot açò, amb una tècnica colosal, amb l'estil brasiler de futbol: tocar el baló amb lentitud, desenfadats, tenint cura de la pilota, com passejant, emperò combinant amb moments explosius, oferint un futbol artístic fins i tot en l'àrea de penalti.
Per altra part, cada vegada estan millor preparats per defensar, segons els models europeus. I no oblidem la davantera, línia destacada, en efectivitat i qualitat individual, virtuosos del baló. Dissabte i Diumenge, -apreciat lector- , vénen els brasilers. "Jo som en Pelé, en Rivellino, en Sócrates... I tu quin ets? Que ningú s'ho perdi!!!