L'obra sempre jove de Ponç Pons

Pere Rosselló Bover
Ponç Pons (Menorca, 1956) és Poeta. Poeta amb majúscules, vull dir. No és només que escrigui poesia, sinó que en tot el que escriu -o diu- hi ha poesia. Perquè veu la vida amb ulls de poeta i ens la sap comunicar mitjançant la paraula. Per això, la seva obra infantil i juvenil -vull dir, els seus llibres que també els infants i els joves poden llegir- és poesia. Unes vegades, perquè està escrita en vers (o conté poemes o fragments de poemes) i, sempre, perquè les seves històries responen a aquesta mirada lírica amb què l'escriptor menorquí observa la realitat.
A més, Ponç Pons és els seus llibres i els seus llibres són ell. De la seva obra infantil i juvenil emergeix una personalitat, que no és gens diferent de la que trobam en els seus poemaris. Si en uns versos d'El salobre(1997) somniava "mars enllà de l'illa que no he vist / i llocs de mapes verds on mai no he estat", en aquestes llibres per als primers lectors realitza aquests viatges imaginaris. Amb la fantasia, l'escriptor retorna als orígens, a les primeres lectures (Moby Dick, Robert Louis Stevenson, Mark Twain, etc.) que han fet somniar els joves de tantes generacions. Hi trobam històries de pirates i de frares mercedaris, inventors bojos que anhelen volar com els ocells, adolescents que viatgen i descobreixen el món dels adults, dracs i vampirs tocats de bonhomia, futbolistes que renuncien a la falsa glòria, joves que se cerquen a si mateixos en la França mítica i en els llibres, pops i gavines ecologistes... D'aquesta manera, amb la seva obra infantil i juvenil, Ponç Pons ens retorna al món perdut de la infantesa: un món personal que romania latent i que en els seus poemes s'expressava en l'enyorança d'un temps i d'unes vivències passades, que només la imaginació era capaç de recobrar.
Però l'obra infantil i juvenil de Ponç Pons no està feta només de somnis i de fantasies. En el rerafons dels seus llibres sempre hi són presents els problemes del món real, de la societat d'avui. Ja en el seu primer llibre per a infants,El drac Basili(1992), Ponç Pons transformava la figura d'un drac ferotge en un ésser familiar i entranyable, que acabava convivint en perfecta harmonia amb els humans. L'escriptor capgirava així el sentit d'una figura mítica, el drac, que la tradició fantàstica ens havia transmès durant segles i la convertia en una imatge positiva de la natura i de la vida. No ens ha d'estranyar que l'acceptació de la diversitat sigui un dels denominadors comuns de la majoria dels llibres que ha escrit per als lectors més petits. En el seu món particular, fins i tot els éssers aparentment més monstruosos tenen el seu coret i poden conviure perfectament amb els infants, els quals són nets de prejudicis. Aquesta acceptació dels que són diferents reapareix enEl vampiret Draculet(1994), un conte en vers escrit en codolades, en el qual un petit vampir va a escola i s'hi integra perfectament: gaudeix d'aprendre, té una al·lota, es fa arreglar les dents i excel·leix en l'equip de futbol. O aEl rei negre(2002), un conte breu que narra com el rei Gaspar i el seu criat Saïd han d'afrontar menyspreus i injustícies a causa del color de la seva pell. Tanmateix, El rei negre acaba amb un poema de Nadal, que és un cant a l'amor i a la germanor entre els éssers humans.
En altres ocasions els llibres infantils i juvenils de Ponç Pons es relacionen estretament amb el seu món personal. Hi és molt present la insularitat -la menorquinitat, per ser més precisos- com un tret dominant, inseparable de l'escriptor. No es tracta de cap mena de localisme. Tot el contrari: Ponç Pons, des de la seva condició de menorquí, és un dels autors més universals de les nostres lletres. Com l'escriptor, els personatges dels seus llibres estan amarats de l'essència del poble d'on provenen i en són absolutament fidels. Se senten arrelats al seu entorn, al món en què han crescut i que estimen. Ja aMiquelet el futbolista(1992) ens presentava la història d'un al·lot que triomfa com a futbolista i és fitxat pel Barça. Però l'enyorament dels seus i de la seva vila el du a renunciar a l'èxit i a retornar a la seva illa natal. Es tracta d'una lliçó insòlita en una societat en la qual s'esperona els individus a cercar el triomf a costa, fins i tot, del sacrifici del que més estimen. TambéL'hivern a Belleville (1994) -que ja havia aparegut el 1984 amb el títol deCor de pàgina esbrellada- és una novel·la plena de menorquinitat. Es tracta d'una obra iniciàtica, unbildungroman, en què l'escriptor aprofita, tot transformant-les, algunes experiències autobiogràfiques de l'època d'estudiant universitari. El jove protagonista, un menorquí que vol fugir del món tancat de la seva illa, emprèn un itinerari per trobar-se a si mateix. Tocat, com l'autor, per la dèria de ser escriptor, emprendrà un viatge que el porta fins a França, on descobreix l'autenticitat del seu amor envers l'al·lota que estima, la seva terra i la literatura. Encara queL'hivern a Bellevillesigui un llibre que no pertany pròpiament al gènere de la literatura juvenil -per exemple, per les nombroses referències literàries que conté-, per la forma i pel tema tractat, ha estat considerat una obra que els lectors joves poden llegir.
Memorial de Tabarka
AmbMemorial de Tabarka(1993) Ponç Pons crea una història de pirates com les que sempre han agradat als infants i als adolescents. Malgrat això, tampoc no és una simple història d'aventures.Memorial de Tabarkanarra la història d'un infant, Ismael, i dels altres tripulants d'un vaixell que són segrestats pels pirates moros. Ismael, un polissó, és afillat per Gunhar, un mariner fort i noble, que no es rendeix mai davant el despotisme ni la injustícia. Un cop fets presoners, són conduïts a la ciutat de Tabarka, dominada pel cruel pirata Aben Yusuf. L'enyorament de la terra i la lluita per la llibertat desencadenen tota l'acció. Gràcies a la valentia de Gunhar, a la intel·ligència del metge Enzo i a l'ajut dels frares mercedaris, els protagonistes acaben escapant de Tabarka i retornen a Menorca. Amb una aventura trepidant, no exempta d'abundants notes d'humor,Memorial de Tabarkatambé presenta valors com l'amistat, la fidelitat, l'esperit de lluita, l'enginy, l'amor paternal, etc. La menorquinitat és igualment essencial al llibre següent:Entre el cel i la terra(1996; Premi "Guillem Cifre de Colonya" 1995). Ara és la història d'un al·lot menorquí, Damià, que, perquè estima els llibres, ingressa al monestir del Toro, on coneix diversos personatges curiosos: el fill d'uns nobles estufats, un frare inventor, un monjo enigmàtic, un frare pintor, un músic italià... La novel·la és un fris de la vida de l'illa de Menorca en altre temps: les incursions dels corsaris, les epidèmies, els bandits, el poder de l'aristocràcia i dels alts càrrecs religiosos, etc. Com suggereix el títol,Entre el cel i la terraens fa veure com, al capdavall, la vida dels éssers humans es debat sempre entre la realitat terrenal i el més enllà.
Finalment, aLa mar i en Pop!(2007), l'últim llibre de Ponç Pons, la insularitat es transforma en preocupació ecologista. En una sèrie de poemes d'un intens esperit mediterrani, presenta i narra la història d'en Pop i de na Vina: un pop i una gavina que, davant la contaminació que el mar avui pateix, fan una crida per netejar-lo i preservar-lo, ja que "Només salvarem el món / si tots som ecologistes". Aquests poemes, que palesen el mestratge del nostre autor en el gènere de la poesia, no responen només a un objectiu conscienciador, sinó que sobretot expressen l'amor del poeta envers la natura.
Els llibres de Ponç Pons es caracteritzen per la contundència pròpia d'aquells que tenen unes conviccions fermes i per la passió dels que creuen en l'ideal. L'escriptor menorquí no viu de la literatura, sinó que és un home que no pot viure "sense" la literatura. Dit d'una altra manera, és un poeta menorquí que "sobreviu" gràcies a la literatura. Per això, els llibres que ha escrit per als lectors més joves són, com tota la seva obra, una magnífica lliçó que sobretot ens ensenya -com diria l'autor amb un verb que ell mateix ha creat- aescriviure.

Article inèdit de Pere Rosselló Bover, catedràtic de Filologia de la Universitat de les Illes Balears, que es publicarà en tres llengües a la revista "Ooohéee", que es presentarà a la Fira Internacional del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya.