La importància de les eleccions legislatives

Susana Mora Humbert
Maó
El proper diumenge dia 9 de març, els espanyols sortirem al carrer per fer efectiu el nostre dret i alhora el nostre deure com a ciutadans d'un sistema social i democràtic de dret: votar qui volem que siguin els nostres representants polítics en les Corts Generals de l'Estat i conseqüentment en el propi Govern del país. Amb aquest acte donarem per tancada una llarga etapa de campanya electoral -que almenys a nivell estatal no tornarà a esdevenir-se fins d'aquí quatre anys-, en la que tots els medis de comunicació no han fet més que emetre debats, mítings i anuncis electoralistes que molts de vosaltres per edat trobareu molt avorrits i fins i tot incomprensibles. Però, enlloc d'obviar o ignorar tot aquest moviment que s'origina entorn a les eleccions, podríem fer-nos una pregunta important: per què creieu que es dóna tanta importància a les eleccions? Anem a repassar quatre conceptes per tal d'esbrinar-ho.
Democràcia
Aquest és el primer dels conceptes que hem de tenir clars per tal d'entendre la rellevància que tenen les eleccions per als ciutadans.
La democràcia és una forma de govern, d'organització de l'Estat, en la que les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta que li confereixen legitimitat al representant. En sentit ampli, democràcia és una forma de convivència social en la que tots els habitants són lliures i iguals front a la Llei i les relacions socials s'estableixen d'acord a mecanismes contractuals. D'aquesta manera es diu que hi ha democràcia directa quan la decisió és adoptada directament pels membres del poble. Pel contrari, hi ha democràcia indirecta o representativa quan la decisió és adoptada per persones reconegudes pel poble com els seus representants. Finalment, hi ha democràcia participativa quan s'aplica un model polític que facilita als ciutadans la seva capacitat d'associar-se i organitzar-se de tal manera que puguin exercir una influència directa en les decisions públiques o quan es facilita a la ciutadania amplis mecanismes plebiscitaris. En el nostre Estat impera la democràcia indirecta en la que el poble delega la sobirania en autoritats elegides de forma periòdica mitjançant eleccions lliures. Aquestes autoritats en teoria han d'actuar en representació dels interessos de la ciutadania que els elegeix per a representar-los.
Corts Generals
En el sistema democràtic apuntat, el poder legislatiu, encarregat de fer o canviar les lleis, l'exerceix una o vàries assemblees o cambres de representants que en el nostre Estat s'anomenen Parlament o Corts Generals. Aquestes són un òrgan constitucional de l'Estat Espanyol constituït i regulat en el Títol Tercer de la Constitució Espanyola de 1978. D'acord a la Constitució, són les representants del poble espanyol, posseint la configuració d'un parlament bicameral, ja que es composen per dues Cambres: Senat -considerada la cambra alta- i Congrés dels Diputats -coneguda com la cambra baixa-. En representació del poble espanyol exerceixen els aspectes essencials de la sobirania nacional: posseeixen la potestat legislativa, aproven els Pressupostos Generals de l'Estat, controlen l'acció del Govern i porten a terme la resta de funcions que lis atribueix la Constitució. Els representants normalment estan organitzats en partits polítics, i són elegits per la ciutadania mitjançant llistes tancades preparades per les direccions de cada partit, en el que es coneix com eleccions legislatives.
Senat
El Senat és la Cambra de representació territorial, en la que es combina la representació de les Comunitats Autònomes i de les províncies. Cada Comunitat Autònoma designa un Senador i un altre més per a cada milió d'habitants del seu respectiu territori, corresponent la designació a l'Assemblea Legislativa o a l'òrgan col·legiat superior de la Comunitat Autònoma segons l'establert en el respectiu Estatut d'Autonomia. En cada província s'elegeixen quatre Senadors per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret pels votants de cadascuna d'elles, segons la llei electoral; en les províncies insulars, cada illa o agrupació d'elles, amb Cabildo -en cas de les Illes Canàries- o Consell Insular -en el nostre cas-, constitueix una circumscripció a efectes d'elecció de Senadors. El senat és elegit per quatre anys, de manera que el manament dels Senadors acaba quatre anys després de la seva elecció o el dia de la dissolució de la Cambra.
Congrés
El Congrés es composa d'un mínim de 300 i un màxim de 400 Diputats (actualment 350), elegits per un sufragi universal, lliure, directe i secret, en els termes que estableixi la llei. Son electors i elegibles tots els espanyols que estiguin en ple ús de dels seus drets polítics. A efectes de l'elecció de Diputats la circumscripció electoral és la província, estant Ceuta i Melilla representades cadascuna d'elles per un Diputat. La llei electoral distribueix el nombre total de Diputats, assignant una representació mínima inicial a cada circunscripció i distribuïnt els demés en funció de la població. L'elecció es verifica en cada circumscripció atenent a criteris de representació proporcional, seguint el sistema D'Hondt que permet evitar fraccionaments inconvenients per a l'estabilitat de la cambra. El Congrés és elegit per quatre anys, de manera que el mandat dels Diputats acaba quatres anys després de la seva elecció o el dia de la dissolució de la Cambra.
Govern
El poder executiu, recau en un govern composat per una sèrie de ministres que s'erigeixen com a tals segons la llista del partit que hagi comptat amb major nombre de vots en les eleccions. Cadascun d'ells és encarregat d'una parcel·la de govern o ministeri. El Govern és encapçalat per un president El Govern, respon solidàriament de la seva gestió front al Congrés dels Diputats Les Cambres i les seves Comissions podran recaptar, a través dels seus presidents la informació i ajuda que precisin del Govern i departaments, de les autoritats dels Estats o de les CCAA. les Cambres podran reclamar la presència dels membres de Govern. Els membres del Govern tenen accés a les sessions de les Cambres i de les seves Comissions i facultat de fer-se sentir en aquestes. El Govern i cadascun dels seus membres estan sotmesos estan a es interpel·lacions i preguntes que se'ls i formulin per les Cambres.
Partits Polítics
Els candidats a ser elegits com a representants populars s'agrupen en els anomenats partits polítics, organizacions que s'agrupen segons una ideologia i que s'encarreguen d'elaborar un programa electoral que vagi en consonància amb aquesta i que garanteixi la vetlla dels nostres interessos des de la mateixa. Qualquns crítics de la democràcia representativa argumenten que l'existència dels partits polítics fa que els representants siguin forçats a seguir les línies ideològiques dels partits, així com interessos específics dels mateixos, en lloc d'actuar segons la seva pròpia voluntat o la dels electors. Però per altra banda es pot pensar, i sol argumentar-se que els electors han expressat ja la seva voluntat en les eleccions, votant per un programa electoral que després s'espera que els representants compleixin, si bé tal voluntat pot veure's a la seva hora limitada per la manca o existència limitada de partits polítics de presència electoral, per una capacitat desigual de difusió i finançament de les seves respectives campanyes electorals, per la presència de llistes tancades, o per la manca de diferències entre els seus respectius programes polítics (com és típic en el cas dels models fonamentalment bipartidistes, en el que imperen dos partits).
Conclusió
En definitiva, la forma de govern que regeix el nostre país és el de la democràcia, sistema pel qual el poble és el vertader sobirà. Ara bé, aquesta sobirania s'exerceix d'una manera indirecta pel que hem d'elegir a un nombre de representants periòdicament per tal de que vetllin pels nostres interessos. Aquests representants seran membres de les anomenades Corts Generals, òrgan legislatiu del nostre Estat que com a tal s'encarrega de promulgar i de canviar les lleis. D'entre els membres del partit polític més votat en les eleccions legislatives, es formarà Govern, ens que s'encarregarà del poder executiu, és a dir, d'executar les lleis promulgades per les Corts -entre d'altres moltes funcions primordials per a fer valer els nostres drets i assegurar-se del compliment dels nostres deures com a ciutadans espanyols-. Aquest ens, serà controlat en tot moment per les pròpies Corts Generals, conformades per totes aquelles forces polítiques que hagin estret els suficients vots per a tenir representació a les Cambres. És per tot això, que el fet d'anar a votar és essencial, doncs amb aquest senzill acte escollim als nostres governants i representants polítics per actuar en el nostre nom durant els quatre anys que duri la legislatura. Exercir el nostre dret a vot és un gest bàsic de cara a preservar el nostre sistema social i democràtic de dret; és un dret pel que els nostres avantpassats van lluitar al llarg de molts anys, mentre sotmesos a monarquies absolutes i dictadures, somniaven en el dia en que podrien ser lliures per autoerigir-se, lliures per escollir com a mínim, a qui hagués de gaudir del privilegi i l'obligació de governar i vetllar pel poble; és per tant, un dret que alhora s'erigeix com un deure, un deure respecte a la nostra memòria històrica i respecte a la nostra ciutadania. Així que des del Xoc, us animem a que tots aquells que esteu en edat de votar no dubteu ni un moment en fer-ho, doncs no us treurà massa temps; i animem alhora als més menuts perquè us interesseu en acompanyar als vostres majors en el moment d'anar a votar, començant d'aquest mode a formar-vos en el sistema del que vosaltres sereu el futur i la clau de la seva estabilitat i durada. Apreneu a fer ús de la vostra llibertat, en aquest cas en la vessant política, doncs és un dret molt valuós que no podem menysprear.