2008, any bixest

Susana Mora Humbert
Maó
El passat diventres dia 29, vam tancar el mes de febrer, mes que peculiarment aquest any comptà per tant amb un dia més que l'any passat. Aquest fenomen es deu al fet de que enguany estem en un dels anys que anomenem bixests, una situació que només es dóna cada quatre anys i en virtut de la qual enguany tindrem 366 dies en lloc de tenir-ne 365.
L'any 1852 va ser el primer en el que es va afegir un dia més al mes de febrer per compensar el desfassament que existia entre l'anterior calendari, el julià, i l'any solar. I és que, la Terra triga 365 dies i sis hores (aproximadament) en donar la volta al Sol -el que entenem com a any solar- però el calendari julià establia que cada any tindria només 365 dies. Per aquest motiu el Papa Gregori XIII va decidir posar un 29 de febrer cada quatre anys per tal que quedessin resoltes aquestes sis hores de més, acumulant-se així aquestes 24 hores en quatre anys.
Gregori XIII va establir també la norma per a calcular si un any era bixest o no. Ho és aquell que es pot dividir per 4, excepte l'últim any de cada segle que haurà de ser, a més, divisible entre 400.
És a dir, els anys que siguin divisibles entre 4 seran bixests, encara que no ho seran aquells que ho siguin entre 100 (com els anys 1700, 1800, 1900 i 2100) a no ser que siguin alhora divisbles entre 400 (com els anys 1600, 2000 o 2400). En 400 anys hi ha d'haver 97 anys bixests, d'aquesta manera l'any del calendari gregorià es manté molt semblant al solar.
Com l'error que existeix amb aquesta proporció és mínim, però existeix, possiblement quan hagin passat tres mil anys s'hagi acumulat un dia d'error. Però en realitat no sabem exactament quan arribarà l'error a un dia sencer.
Existeixen versions que indiquen que aquest dia es descomptarà l'any 3600, que no serà un any de traspàs.
Història etimològica
La nomenclatura d'any bixest prové del llatí: Dies bis sextus ante Kalendas Martias; annus bissextus (latín).
Primitivament el calendari romà, constava de 10 mesos, s'atribueix a la influència dels sabins la introducció del calendari 12 mesos amb tres dates mensuals fixes: Calendas, Nonas i Idus. El Calendas era el primer dia de cada mes. Els dies anteriors al dia 1 feien referència a les Calendas d'aquell mes. V.g. en un any normal de 365 dies: el dia 1 de març era el Calendas de març; el 28 de febrer era el dia anterior al Calendas de març; el 27 de febrer era el 2n dia abans del Calendas de març (es comptava el dia de partida i d'arribada en el compte); el 26 de febrer era el 3r dia abans de les Calendas de març; el 25 de febrer era el 4t dia abans de Calendas de març; el 24 de febrer era el 5è dia abans del Calendas de març; el 23 de febrer era el 6è dia abans del Calendas de març. En els anys de traspàs, s'afegia un dia després del 23, que era el bis-sisè abans de les Calendas de març. Com nosaltres ja no comptem las Calendas, ens resulta més cómode considerar que el dia agregat és en realitat l'últim del mes.