EL FUTBOL NECESSITA UN SOMIADOR

Ferran Andreu
coordinador del CD Menorca
M'ha agradat l'entrevista d'IB3 al President del Vive Menorca, l'home que va tenir un somni, que s'ha fet realitat. Per altra banda, he sentit a dir amb reiteració, que el futbol està malaltís. És innegable i tangible, que hi ha un descens en la demanda del futbol de Tercera Divisió. Els possibles espectadors no acudeixen als partits i no senten, tampoc, la necessitat de fer-ho. Segurament perquè perceben que la "qualitat", factor que determina l'èxit, és inferior a les seves expectatives.
També és cert que hi ha un altre factor competidor. La presència amb cada vegada major fortalesa del basket condiciona. Primer com a espectacle, com a concepte nou d'oci, d'evadir-se i viure emocions intenses mitjançant l'esport d'èlit. Anar al Pavelló és una activitat que resulta molt atractiva.
A finals del anys 70, s'havia de jugar la final de la Copa del Rei de Futbol. La selecció espanyola de bàsket, ja emergent, havia de jugar una final el mateix dia. Alfredo Di Estefano, entrenador d'un dels finalistes no volia canviar l'horari i declarava: "Desde cuándo el baloncesto es mas importante que el fútbol en España!!?".
Avui dia, els que tenim qualque responsabilitat, faríem bé d'entendre el futbol de manera diferent a com ho feien alguns dels nostres predecessors, és a dir, sense sentiments de superioritat, ni amb la prepotència de creuren's l'esport "rei", i ser capaços d'entendre els canvis i veure el futbol com una branca més dels espectacles esportius. El futbol del present, ja no és tant un sentiment fanàtic, de rivalitat, de fidelitat inquebrantable i no és de precepte assistir als partits. La societat, el mercat esportiu, ha canviat.
Emperò si vostè -apreciat lector- no és dels que només xerren, té empenta, un somni en forma de projecte futbolístic, és un bon coneixedor del producte, amb formació i experiència i vol tirar-ho endavant, podria començar amb 60-80.000 ?, per confeccionar una bona plantilla i pujar un Club a Tercera.
La necessitat de recursos anirà creixent: entre 500 i 700 mil per ascendir a Segona B, 2 o 3 milions per accedir a Segona i entre 6-9, o més, per mantenir-nos en la categoria. De moment, no parlarem de pujar a Primera. En aquest aspecte, seria també aconsellable, seguir les petjades del basket, i mantenir el respecte i la confiança en un tècnic capacitat, que organitzi una estructura de club amb recursos humans i marqui la línia esportiva a seguir (p.e. com feu José L. Oliete). No com feim els futboleros, sempre impacients i sense perseverància.
Així i tot, i retornant a la realitat, el futbol menorquí està dignament representat per quatre equips en Tercera, tres en la Divisió Nacional Juvenil, una Regional cada vegada més emocionant i competitiva i tot el futbol Base amb més de 1.300 fitxes. Podem afegir el futbol Popular, el Femení i el Futbol Sala. La pràctica del futbol abraça un sector ample de la població. El que no tenim és un producte de futbol-espectacle-qualitat. Ens falta un somiador que vulgui crear el futur.