La preservació dels recursos digitals: el gran repte institucional

Patrícia Font Marbán
Seguint amb el tema de les tecnologies de la informació, avui us vull rallar de la preservació dels recursos digitals. Abans d'entrar en matèria volia fer una petita reflexió. Jo que som tan amant de les tecnologies a vegades m'atur a pensar en la quantitat d'informació que hem extret al llarg dels anys de la correspondència, d'aquest gènere tan immens com és l'epistolar. Doncs com us deia, heu pensat alguna vegada que tota la comunicació d'aquest tipus actualment es fa a través del correu electrònic i que mai guardem els correus escrits? D'aquesta manera, entenc que el gènere epistolar passarà a una altra vida ja que no seran recuperables. Aquesta petita introducció és per plantejar-vos la temàtica d'avui, i és la preservació dels recursos digitals. És a dir, què fer per evitar que tota aquesta informació que es genera digitalment pugui seguir sent recuperable, i que es preservi.
Però potser fóra convenient recordar a què es refereix el concepte de "preservació". Agafem la definició que ens dóna la IFLA (International Federation of Library Associations): "Comprèn totes les activitats econòmiques i administratives, que inclouen el dipòsit i la instal·lació dels materials, la formació del personal, els plans d'acció, els mètodes i tècniques referents a la preservació dels materials d'arxius i biblioteques i la informació continguda en els mateixos."
Problemes tecnològics
Les biblioteques, arxius i altres institucions han vetllat al llarg dels anys per preservar els materials del passat a través de normes, criteris... Ara ens trobem amb el repte de protegir els recursos digitals, és a dir, tots els documents que produïm amb la tecnologia. És molt curiós pensar que som capaços de conservar pergamins de l'Antic Egipte, però que no podem recuperar documents creats fa 10 anys. El primer problema amb el que ens trobem és el tecnològic. De sempre hem sentit a dir que la tecnologia va a una velocitat que el nostre cervell no té temps d'assimilar. Quan ens comencem a acostumar a una tecnologia arriba una altra de diferent. Com els mòbils. No fa més de quinze anys que el mòbil es va estandarditzar i sembla que sempre hem conviscut amb ells, i el que és pitjor, sembla que no podem viure sense ells. Però pensem que no fa tant de la seva existència generalitzada.
L'obsolescència tecnològica és el que ja comença a passar amb els disquets, per exemple. Fixeu-vos que els equips informàtics que ens podem comprar avui dia no duen el floppy disk, o disquetera. Si la vols tenir, l'has de demanar perquè ja no t'entra de sèrie. Imagineu-vos, doncs, que teniu coses gravades als vostres disquets, i que un bon dia el teu pc diu que prou, que es vol jubilar. Aneu a la botiga d'informàtica i us compreu un altre equip, però no us heu fixat que aquest nou equip ja no té disquetera. Què fareu amb els disquets i amb la informació que teníeu gravada? Açò és, a "grosso modo", l'obsolescència tecnològica. Aquest problema tecnològic és el més immediat i visible. I clar, hem de tenir en compte alguns aspectes, com: La dependència de l'entorn informàtic; la velocitat dels canvis d'aquest entorn; la fragilitat dels suports; la facilitat per modificar les dades (i, per tant, la dificultat de garantir l'autenticitat i la seva integritat); i la intervenció activa necessària al llarg de la vida del recurs.
La intencionalitat de la preservació dels recursos d'informació digitals és poder recuperar-los, i per fer açò hem de poder reproduir l'entorn original que li donà vida. Amb quin programa es va fer? Sobre quin sistema operatiu va funcionar? On podem trobar una màquina que sigui capaç de llegir un disquet de 8 polzades de fa vint anys? A banda de tot açò, també hem de tenir en compte que els suports en els que es grava la informació tenen una vida limitada. S'ha calculat que els suports magnètics, és a dir, disquets, cintes... poden durar de 3 a 30 anys, i els suports òptics una mica més, de 5 a 100 anys. Per tant, tenint en compte aquests problemes, les principals estratègies per frenar la pèrdua d'informació digital són la preservació de la tecnologia, la migració de dades i l'emulació de les aplicacions informàtiques originals.
A més de les atencions que necessitaran els recursos digitals, s'ha d'elaborar un mètode normalitzat per descriure'ls, i que la seva recuperació sigui senzilla. És el que s'anomenen metadades, i que de fet és el que s'empra quan fem una web per facilitar la seva recuperació i que surti en els primers llocs als cercadors, com Google.
Però a banda de tenir en compte els aspectes tecnològics, la recuperació de la informació a través de metadades, hem de tenir present els aspectes legals, que és el s'anomena propietat intel·lectual. Amb un exemple ho entendreu millor. Imagineu una biblioteca a la qual li fan una donació d'unes revistes, i que decideixen digitalitzar-les per poder-les penjar a internet i que els usuaris les puguin consultar. Doncs abans de fer aquest procés, la biblioteca haurà hagut d'investigar en quina situació es troben els articles, ja que no es pot penjar documentació protegida pels drets d'autor. Una obra passa a ser de domini públic quan han passat 70 anys després de la mort del seu autor.
Biblioteca de Catalunya
Un bon exemple de tot l'explicat aquí és el projecte iniciat l'any 2005 per la Biblioteca de Catalunya, el Patrimoni Digital de Catalunya (PADICAT,www.padicat.cat), que "consisteix a capturar, processar i donar accés permanent a tota la producció cultural, científica i de caràcter general catalana produïda en format digital. En definitiva, l'objectiu és arxivar el web català".
Tot i que açò no ha estat més que una petita introducció al complex món de la preservació, crec que és convenient que comencem a estar acostumats a aquests conceptes, i que ens preguntem si les nostres administracions, siguin quines siguin, estan fent res per protegir tots aquests recursos digitals, i si col·laboren amb les biblioteques en normalitzar aquesta situació.
Si el tema us interessa podeu ampliar aquesta informació amb la lectura del llibre d'Alice Keefer i Núria Gallart: La preservació de recursos digitals. El repte per a les biblioteques del segle XXI. Editorial UOC.