Memòries de la guerra civil i del maig del 68

Lluís Vergés
Maó
Una llarga carta a la seva filla Sílvia, que ocupa les 215 pàgines del llibre serveix al narrador de "Les revolucions perdudes" per reflexionar sobre la seva vida, el fracàs general que fou la guerra civil espanyola i sobre les contradiccions del maig del 68. Gabriel Pijoan, el protagonista de la darrera novel·la de Josep Maria Quintana (Alaior, 1950) és un magistrat progressista que es considera un membre de la generació del 68, el que ell diu dels 'soixante-huitards'. Nét i fill de magistrats de la imaginaria Illa de Pregonda, Pijoan evoca, des de la distància de la maduresa, la història del curs 1967-1968 en què va viure a França amb l'excusa d'aprendre el francès però amb el propòsit real d'escriure un llibre sobre la guerra civil a Pregonda, de trobar de nou una bella jove d'ulls negres i de mirada penetrant i de pas d'aclarir les seves idees sobre el seu futur professional.
Quan Pijoan decideix fer el seu viatge a França, tot just ha acabat la carrera de Dret, tal com li havia demanat el seu pare, però no es veu en cor de preparar notaries que es el destí professional que la família li té atorgat. El pare, però, accepta que el fill es prengui un any de reflexió i vagi a terres franceses.
Un cop a França, el jove Pijoan recollirà, entre d'altres, el testimoni de Llibert Mercader, que fou el primer comissari del Poble de l'Illa de Pregonda una vegada va fracassar al territori insular el cop d'Estat de Franco.
El daltabaix que es produí a Pregonda a l'estiu 1936 sembla calcat al que es va escaure aquell mateix temps a Menorca. Aparentment només canvien els noms dels principals protagonistes però no cal oblidar que "Les revolucions perdudes" és una obra de ficció i per tant l'autor no és esclau dels fets històrics i ens mostra la seva visió dels fets amb el recurs de la "veritat de les mentides", que és com el gran novel·lista Mario Vargas Llosa defineix la ficció narrativa en un llibre d'articles del mateix títol.
En qualsevol cas, la guerra civil és el gran tema del llibre de Josep Maria Quintana. A través de diverses veu: la d'un republicà moderat, la d'una comunista francesa (que parla sobre els fets a Barcelona) i la d'un tradicionalista integrista de Pregonda partidari de bon principi del cop franquista (tot i que de gran se n'en penedirà), la novel·la reconstrueix cóm va ser l'esclat del conflicte a l'illa de Pregonda i de quina forma un grup de sots-oficials republicans es van fer amb el control de la situació i van fer un mal us del poder guiats per l'ambició, l'enveja, la rancúnia i també per la tensió de la violència bèl·lica que tot ho capgira.
Un segon fil narratiu de "Les revolucions perdudes" és els dels fets del maig del 68 a París que per circumstàncies de l'atzar atrapen a Gabriel Pijoan. El jove protagonista es sumarà a la revolta estudiantil, acompanyat un cop més per una bella francesa. Tanmateix Pijoan expressarà la seva sorpresa per al fet de que a la capital de França els estudiants "no sols posaven contra les cordes el govern de la República, ans també criticaven durament el sistema, la democràcia en definitiva, que era precisament la forma de govern que anhelàvem els espanyols que militàvem contra la dictadura franquista".
"Les revolucions perdudes" no es limita només a aquests dos fets històrics sinó que també aporta reflexions sobre l'art literari, les influències familiars, el despertar a la sexualitat del protagonista, el destí personal i sobre el contrast entre els ideals de la joventut i el pragmatisme de la maduresa.

Les revolucions perdudes
autor: Josep Maria Quintana
gènere: Novel·la
editorial: Proa
edició: Barcelona, 2008
pàgines: 187
preu: 16 euros