L'ètica de la xarxa

Patricia Font Marbán
Himanen, Pekka (2003)."L'ètica del hacker i l'esperit de l'era de la informació". Barcelona. (Editorial Pòrtic).
Tothom ha sentit a parlar dels hackers, i segurament molt malament, ja que tenen mala "premsa". La lectura del llibre que vos proposo avui us farà entendre aquest món dels hackers d'una manera molt diferent a la que estem acostumats. Comencem.
La definició de hacker, segons les pròpies paraules de Himanen, és aquella persona que "programa amb entusiasme i que creu que compartir és un bé positiu i poderós, i que és un deure ètic dels hackers compartir la seva expertesa creant programari lliure i facilitant l'accés a la informació i als recursos informàtics sempre que sigui possible". És a dir, parlem d'una mena de comunisme, no en el sentit polític de la paraula, en el que allò important és el dret a la informació per igual, i alhora la passió d'aquestes persones en tot el que fan. Això es trasllada en una manera de viure: en una ètica.
El llibre compara contínuament l'obra de Weber, "L'ètica protestant", fills com som del capitalisme i hereus de la Reforma Protestant, amb la proposta ètica dels hackers. L'obra de Himanen està dividida en tres parts: l'ètica del treball, dels diners i de la xarxa.
La primera part del llibre, "L'ètica del treball", exposa les tesis de la Reforma Protestant, la qual imposà un model de vida i societat basada en la feina i la producció. En aquest moment desenvolupa abastament la passió que senten els hackers pel que fan, i com la supervivència no ha d'excloure altres motivacions. És aconseguir conjuminar entreteniment i vida social, sense que els diners siguin el factor determinant. És el plaer de crear, de compartir, de sentir-te bé amb el que fas, no essent un esclau dels convencionalismes socials imposats. Per als hackers, la programació te un interèsper se. La paraula que resumeix el seu esperit és passió, segons Raymond, que és l'entreteniment segons Torvalds. Un altre aspecte és el factor temps, el qual s'optimitza, fins i tot el lleure. Hi ha una frase de Rybczynski que ho defineix molt bé: "Abans, la gent jugava a tennis, però ara 'treballen' el revés". És aquesta sensació que el temps no es pot perdre, que sempre ha d'estar organitzat, que no es pot desaprofitar. El plantejament dels hackers en aquest sentit és més flexible. La idea és que la feina, la família i l'esbarjo es puguin combinar menys rígidament. L'ideari hacker respecta, per sobre de tot, l'ésser humà i la llibertat. És, en poques paraules, el valor de la vida.
A "L'ètica dels diners" comença fent referència al valor que el protestantisme dóna als diners, els quals són el bé més gran. Això s'enfronta als principis hackers de compartir gratuïtament el programari, distribuir-lo i fer-lo créixer entre tots. Aquest és el principi bàsic del sistema operatiu Linux, creat per Linus Torvalds. Per garantir-ne el seu desenvolupament va fer un copyleft (tipus de llicència desenvolupada en el projecte GNU de Stallman). Els hackers emfasitzen l'activitat apassionada i feta a un ritme lliure. L'empresa de font oberta és una de les solucions que han trobat per defensar un nou tipus d'economia, que desenvolupa un programari en codi obert. Ells no s'oposen a guanyar diners, sinó a fer-ho negant l'accés a informació a altres persones. Stallman es planteja si és èticament defensable restringir dit accés. La innovació de Linux no és tant tecnològica com social. S'estableix una metàfora de comparació entre la catedral (model tancat de la majoria de les empreses) i el basar (obert). Una altra al·legoria emprada és la del model de l'Acadèmia, procés obert i autocorrector, on les teories es desenvolupen col·lectivament. No existeixen jerarquies enteses com ho fem actualment, sinó que la recerca està oberta a tothom, tot i que hi ha un grup reduït d'àrbitres. Aquest model pretén que "la veritat determini el grup de referència i no a l'inrevés". El model d'aprenentatge que presenten els hackers segueix el model de desenvolupament obert. "Aprendre més d'un tema és la passió dels hackers", aconseguir la motivació de l'estudiant, on aprendre sigui un fi en si mateix, plantejant problemes. És a dir, un aprenentatge crític.
La tercera part, "La nethic o l'ètica de la xarxa", el qual és el tercer nivell important de la seva ètica. Consisteix en la relació que estableix amb la xarxa de mitjans de comunicació. L'any 1990 Kapor i Barlow van crear Electronic Frontier Foundation per promoure els drets fonamentals del ciberespai, com són la llibertat d'expressió i la intimitat. El xifratge ha de donar resposta tant als governs i les empreses com protegir a les persones d'aquests governs i empreses. No hem d'oblidar que la xarxa pot servir com a mètode de vigilància. Les empreses poden obtenir dades nostres només recorrent les empremtes digitals que anem deixant quan naveguem, paguem amb la targeta de crèdit, parlem amb el mòbil... És una qüestió preocupant, i que els hackers volen aconseguir una protecció molt més conscient.
L'últim punt que tracta és la relació amb la xarxa econòmica. Passem a parlar ara de l'esperit de l'informacionalisme, terme referenciat per Manuel Castells. El treballador d'aquesta era ha de ser "autoprogramable", i ha d'estar en continu procés d'adaptació (en altres paraules, ha de rebre formació contínua. Sobre aquest punt hi ha un text de Joan Majó molt explícit). Passem de la gestió de personal a la gestió personal, amb la qual cosa no ens ha d'estranyar, tot i que a mi em va passar, que en aquest punt parli dels llibres d'autoajuda, i desenvolupi els "set hàbits del desenvolupament personal": determinació, optimització, flexibilitat, estabilitat, diligència, el valor dels diners i la comptabilitat dels resultats.
I com que l'autor vol predicar amb l'exemple, ens podem descarregar el seu llibre de manera gratuïta ahttp://www.geocities.com/pekkahacker/. Us el recoman.