"El Amor Brujo", en cos i ànima

Raquel Marqués
Maó
"Crec que és indiscutible que l'art ens pot fer emocionar, fer-nos somriure, sentir-nos millor, fer-nos treure qualque llàgrima, elevar-nos, oblidar els problemes, fer-nos més sensibles... ¿Encara no són prou motius com per creure que val la pena, que té importància? Crec que quan a una vida li falta tot això, me sap greu dir que aquesta vida no val la pena". La reflexió de Joan Taltavull Carretero resumeix la filosofia amb la que el jove ciutadellenc es mou dalt l'escenari i a una societat que sovint oblida que hem d'educar els fillets per què siguin persones, més humanes, amb més poesia i sensibilitat. Tota una autenticitat a l'hora de treballar i de relacionar-se amb el món amb la que, sens dubte, aquest graduat en dansa contemporània pel Conservatori Professional de Dansa de l'Institut del Teatre de Barcelona empeltarà l'innovador projecte que la Fundació Sa Nostra li ha confiat.
"El Amor Brujo" de Manuel de Falla en cos i ànima. Un muntatge pioner a Menorca en què hi participen alumnes de tots els centres de l'Illa d'entre 7 a 40 anys. Una posada en escena única programada amb motiu del Dia Internacional de la Dansa (29 d'abril) i que s'estrenarà al Teatre Principal de Maó el cap de setmana previ del 26 i 27, a l'espera de que es programin una o dues funcions.
La unió que fa la força
Amb el suport de la Fundació Teatre Principal, l'espectacle contribueix a difondre entre el públic una disciplina que, malaurada i injustament, sempre resta com a una de les germanes petites de les arts. Una unió entre ballarins dels centres Art en Moviment d'Aurore Gracient (Ciutadella); Escola Municipal de Música i Dansa de Ciutadella; Escola Oriental Baladi (Ciutadella); els centres de Carmen Estela i Cristina Blanco (a Ferreries i Alaior, respectivament); Escola de Dansa Ute Dahl (Maó); Alba Estudi de Dansa (Maó); La Libélula (Maó); Escola Municipal d'Ensenyaments Artístics de Sant Lluís i un grup de dansa espanyola de residents a Ciutadella que fa la força.
"Quan Sa Nostra em va proposar aquest projecte, vaig pensar amb Isadora Duncan ("inventora" de la dansa moderna) per poder aplicar a la meva feina la seva manera d'entendre la dansa i la importància que té una educació artística dins la formació d'un fillet, cosa que cada vegada s'està deixant més de banda". Taltavull començà el passat 7 de gener els assajos tenint ben presents les pautes d'una "gran" de l'escena. A raó d'una sessió setmanal per grup, director i alumnes expremen al màxim totes les emocions que els transmet l'obra mitjançant el llenguatge contemporani. "M'agrada fer la feina en funció de que el cos sigui un mitjà d'expressió, treballar perquè els alumnes siguin sensibles a tot el seu entorn i sobretot dins ells mateixos, i que tot allò que senten ho puguin exterioritzar", explica.
El proper dia 9 tindrà lloc la primera posada en comú de tots els participants per què "els ballarins comencin a ser conscients de que formen part d'un mateix espectacle i compartir tots els sentiments i conclusions a les que han arribat per separat".
Aquest renovador "Amor Brujo" es conforma de dues parts de treball. Un primer bloc en què estudiants d'institut expressen mitjançant un suport plàstic el que els hi transmet la música de la peça, sota les directrius del pintor Ronald Webb. Resultat del què en sortirà part de l'escenografia. I un segon bloc composat pel muntatge en si mateix a on es fusiona dansa, text, música i una acurada composició d'imatges a càrrec de Macià Florit i Joan Allés. Un equip artístic de "primera" que acaben de composar Aura Iris Canet i Carme Taltavull com a ajudants de direcció; Núria i Caterina Marquès, escenografia; Montse Sancho, vestuari; i els músics Xavier Larsson (violí i saxo), Pau Marquès (violoncel) i Tolo Genestar (clarinet).
Dividida en fragments que possibiliten el treball per grups, la peça té una durada de 22 minuts, si bé el total de l'espectacle serà d'uns 40 minuts. Per a Joan Taltavull aquest és un repte molt diferent al que havia fet abans. "Per a mi suposa el mateix que per als alumnes, és un experiment molt interessant a on del que es tracta no és d'aprendre una coreografia, sinó a expressar amb el cos i a construir conjuntament, mentre alhora és un projecte educatiu i formatiu per a tots", afegeix i recalca com en tot aquest procés "primer hi ha que rebre les sensacions -de desesperació, d'angoixa, de tristesa...- i després fer servir el cos per a comunicar-se i expressar-se. Pensar amb què és el que suggereix una obra molt expressionista i amb molta riquesa i varietat, abans de centrar-se en la història".
A finals d'abril, la posada en escena al "Principal" promet ser espectacular amb un centenar de professionals dalt l'escenari. Sentiment en estat pur dirigit per qui pensa, com Isadora Duncan, que el pobre món està necessitat de bellesa i harmonia.