"Qui vol dedicar-se al ballet, ha de marxar fora"

Jordi Torras
A l'entorn de les festes al déu Dionís, a Grècia, va néixer el teatre. Una litúrgia rodejada de símbols fàlics, pregàries, ditirambes, dedicades a un Dionís desvergonyit, on els primers actors disfressats de sàtirs es mostraven sense cap pudor, i que en aquestes pàgines no m'ho permet descriure detalladament, per no ferir sensibilitats. Obscè pels grecs era absolut respecte religiós cap a les forces màgiques de la fecundació, procreació i el plaer carnal.
I no va ser a Atenes, sinó a les festes de Siracusa a principis del VI a.c. on es va produir la primera representació. Un tal Susarión va innovar convertint els monòlegs dels sàtirs en diàlegs. Ara sembla que tornem a la prehistòria teatral amb la quantitat de monòlegs que circulen damunt dels escenaris del país.
El recitat tenia poca importància en aquells espectacles: la mímica, la música, i una trama de tema mitològic i religiós, i feta amb els peus. (En el bon sentit de la expressió). Al llarg de tot aquest segle, l'espectacle es sustentava damunt tres pilars bàsics: Coral, música, i mímica i cames dels dansaires, és a dir: ballet.
Per aquest fet m'he volgut interessar per aquesta disciplina i què millor sinó adreçar-me a qui pels seus coneixements ens en faci cinc cèntims.
Alba Sintes es va iniciar a l'escola dirigida per Carole Camps a Maó, i va recollir el testimoni de Susana Sánchez, per continuar al front de la direcció de l'escola que porta ara el seu nom, Alba Estudi de Dansa.
Dansa li diem a tot, el que canvia són els estils, ballet que és el clàssic, dansa contemporània o moderna, i cada estil té les seves pròpies tendències.
I la ètnica?
És difícil distingir una de l'altra. La dansa ètnica es poleix per convertir-la en acadèmica, encara que sempre té pinzellades per rompre.
La dansa cortesana va néixer a Itàlia, però la cort de Lluís XIV la va implantar, per donar-li prestigi. Molière, Lully, Beauchamp incorporen el ballet en els seus muntatges teatrals.
Ja tenim allò que entenem per ballet clàssic. Totes les Corts Reials l'incorporen i tenim les diferents acadèmies.
Quines?
Ballet Clàssic o escola francesa, L'escola russa o Vaganova, la italiana o Cechetti, la Royal o anglesa, escola cubana, l'australiana, i la Balanchine o americana
Diferències entre elles.
Bàsicament és la forma pedagògica d'ensenyar. Per exemple l'escola russa és molt rígida, exigent, i força al màxim el cos. Mentre que la francesa, dóna més importància al coneixement del propi cos per no forçar-lo, sempre dins uns límits.
I la contemporània?
La dansa contemporània o moderna va trencar el ballet acadèmic incorporant altres elements estètics: il·luminació, vestuari volàtil amb gases, tuls vaporosos, vestits oberts i lleugers, expressió corporal de tot el cos, peus nus... Isadora Duncan, Mary Wigman, Rudolf Van Laban, Fuller.
Com està de salut la dansa en el nostre país?
Espanya no té una companyia de ballet clàssic. Hi ha bons ballarins i ballarines. Ángel Corella està a l'American Ballet, Tamara Rojo, Igor Yebra, o María Jiménez amb companyia pròpia. Qui vol dedicar-se al ballet, ha de marxar fora del país, i intentar a entrar en alguna companyia i la mateixa María Jiménez agafa ballarins de fora. La formació i ensenyament es reparteix entre les escoles privades i els conservatoris.
Quants conservatoris hi ha?
Madrid, Saragossa, Palma, Institut del Teatre de Barcelona, València, Murcia? Hi ha firmat un conveni amb el Consell i els Col·legis Doctor Comas i Antoni Joan per iniciar els alumnes a la dansa.
Recordem aquella pel·lícula "Billy Elliot", en coneixes molts d'"Elliots"?
Ufff!, n'hi ha molts a Menorca, i amb la mateixa problemàtica que planteja la pel·lícula. Esteim encara amb una mentalitat plena de prejudicis. En aquest moment tinc vuit fillets entre els 3 i 19 anys. Sembla mentida el concepte que es té premeditat i tan diferent entre un home damunt d'un escenari interpretant un text, i un altre, fent ballet.
Què fas quan et trobes algun dels teus alumnes que despunten?
Li tinc molt de respecte al fet d'influir en el futur d'una persona. Hi ha una gran responsabilitat. Es requereix molta disciplina, força de voluntat, perseverança. Tinc contactes amb professionals i mestres per acollir a qui pot despuntar. Sempre, però, amb l'acceptació dels pares o familiars.
Es programa prou dansa a Menorca?
Fa 4 anys vaig posar-me en contacte amb Ramón Soler per promocionar la dansa a Menorca. Va tenir bona acollida i em va animar a continuar. El problema és que no es veu dansa, i el públic, en no conèixer -la, no hi assisteix. Crec que cal promocionar i programar amb més intensitat, amb ajudes per part del Teatre Principal, Consell Insular, Foment de Turisme, Ajuntaments?
ESADIB no funciona encara a Menorca i seria un bon mitjà per a la formació tant d'alumnes com també de públic. A les meves classes, els falta aprendre a transmetre a través de la dansa sentiments, emocions? aquelles tècniques que s'ensenyen a interpretació. Poder acoblar els coneixements tècnics teatrals a la dansa. Havia pensat en la possibilitat d'oferir a l'Ajuntament de Maó unes Aules municipals de Dansa, però si han desaparegut les Aules de Teatre, i falten espais, ho veig molt difícil.
Ja veig que amb aquesta escenografia és molt difícil que tinguem Sara Baras, Cristina Hoyos, Joaquín Cortés, o algun Baryshnikov menorquí. Sort que persones com Alba Sintes, Ute Dahl, Cristina Blanco van sembrant en una terra àrida i desèrtica, i pugui aparèixer un petit oasi, o floreixi una sola flor de cactus, i no deixar-la mercir.