Queralt Albinyana i Rodo Gener, sorpresa i molta alegria

Jordi Torras
Maó
Aquests darrers dies s'ha publicat la notícia, agradable, i com un bon regal de Nadal, que dos menorquins han estat nominats en l'edició dels Premis Max. Concretament, el muntatge "Tape" en el que hi participen directament. Com ja tothom sap, els Max són el Premis que SGAE (la Societat d'Autors) concedeix al reconeixement a la tasca teatral desenvolupada en el transcurs de la temporada, tant per artistes, com a tots els professionals de les arts escèniques del nostre país, a l'estil dels Molière a França, els Oliver a Gran Bretanya o els Tony de Broadway.
Per aquest motiu, és interessant poder saber directament en boca de na Queralt Albinyana i d'en Rodo Gener quines són les seves impressions a aquesta nominació, i el que significa per a ells. Xerrem, doncs, de teatre.
Hi ha antecedents "teatreros" a les seves famílies, com va néixer l'afició?
Queralt A.-Al meu pare li encanta el teatre, sé que havia fet alguna obra amateur per Cerdanyola quan era molt jove.
Va ser amb ell que vaig fer el primer curset d'expressió corporal amb la Matilde Muñiz. Ja que encara que cap dels dos no ha tingut contacte amb el teatre professional, els meus pares sempre m'han recolzat molt i animat molt més perquè fos actriu. Afició que va aparèixer d'una manera molt natural, quasi per eliminació. Vull dir que quan era petita anava provant diferents activitats extraescolars i em vaig anar especialitzant en la música, la dansa i, relacionant el tema d'escenaris, més tard vaig provar el teatre a l'escola. No va ser un "flechazo", no vaig saber-ho totd'una, que volia fer teatre. Però un dia vaig haver de decidir a què volia dedicar-me i va ser llavors que ho vaig veure clar, ja feia anys que m'estava preparant, estudiar teatre era la continuació.
Rodo Gener: -Va ser a Sant Miquel els meus inicis amb "Els Pastorells".Més aviat ho feia per acompanyar el meu pare Joan "s'Argentí", ja que ell també hi participava. De fet, el meu pare ha estat vinculat amb els escenaris. Quan tenia jo 9 anys recordo haver participat amb "Momo" des Groc.
Els seus primers inicis van ser amb les desaparegudes Aules municipals de teatre de Maó?
Queralt A.-Amb en Pitus vaig estudiar dos anys, just abans de marxar cap a Barcelona i l'Institut del Teatre. A més vaig substituir una actriu en una obra que ell dirigia, "El criat de dos amos". És quan em vaig adonar que el teatre podia ser una professió.
Rodo Gener.-També va ser substituint un actor en "L'òpera de 3 Rals" de B. Brecht, quan m'ho vaig prendre seriosament. L'afició va ser a partir d'aquest muntatge. Vaig anar a Palma a estudiar Història de l'Art, i aprofitant que em trobava a la Universitat, vaig apuntar-me a les classes de teatre de la UIB. No he passat per cap escola oficial d'interpretació com l'Institut del Teatre de Barcelona o similars. Podríem dir que sóc un "self-made man".
Quina va ser la primera participació?
Queralt A.-Després d' "El criat de dos amos" de La Clota-Groc, vaig anar a estudiar i la primera obra professional en la que vaig participar va ser "Somni d'una nit d'estiu", de nou dirigida per Pitus Fernández.
Rodo Gener.-Compartint repartiment amb na Queralt amb "El Somni". Podríem dir que va ser la meva primera experiència professional.
Quins van ser els següents passos, i de qui van rebre vostès consell?
Queralt A.-Poder entrar a l'Institut del Teatre va ser una sort, és magnífic poder estar quatre anys fent teatre vuit hores per dia, creant, aprenent, descobrint i pensant només en teatre. En Pitus em va ajudar a preparar-me per a les proves d'accés, i també vaig parlar amb les poques persones que ja havien estudiat allà o que havien fet les proves.
Rodo Gener.-La formació que vaig rebre d'en Pitus Fernández, el meu mestre i punt de referència, tant a nivell aficionat com professional i tot va ser pràcticament seguit, "Nit de Reis", "Patera". Vaig decidir per mi mateix, deixar la feina i anar al casting per "Somni d'una nit d'estiu". He tingut la sort de treballar amb el prestigiós director Konrad Zschiedrich, Biel Jordà amb "Amics", Màrius Fernández amb "Un dia d'estiu"...
La nominació dels "Max", a què es deguda?
Queralt A.-La nominació pels premis Max és per l'obra que vam estrenar al setembre amb La Fornal & Lookatme productions, "Tape". Estem nominats com a millor espectacle revelació, representant les Balears en aquest premi nacional.
Rodo Gener.-Està dirigida per un director novell, Àlex Tejedor. És una producció petita de final de projecte teatral que va rebre el premi al millor muntatge de la setmana a Londres. Són uns premis que concedeix la crítica londinenca a muntatges innovadors, i a companyies poc conegudes. És un al·licient per fomentar nous valors escènics.
Interessant, hauríem de prendre nota i exemple.
Rodo Gener.-Veient l'èxit de Londres, en Joan Gomila, un petit productor, va decidir muntar-la a Palma, i vam obtenir el Premi de Projectes Teatrals Ciutat de Palma dotat amb 12.000 euros. A partir d'aquí, la SGAE, coordinada amb la crítica especialitzada, rep a proposta d'aquesta un muntatge per cada comunitat autònoma amb opció als Max. I ara esperar la votació final de la critica representada per cada autonomia, que deliberin qui és la mereixedora del premi.
Què és "Tape"?
Queralt A.-"Tape" (la cinta) és un text d'Stephen Belber, traduït i dirigit per Àlex Tejedor, un jove mallorquí que ja va dirigir aquesta mateixa obra a Londres i ja va tenir molt d'èxit. Som tres intèrprets, en Xavier Frau, mallorquí que acaba de sortir de l'Institut del Teatre, en Rodo Gener, de Ciutadella, i jo.
L'obra tracta de tres personatges que havien estat molt amics a l'institut i que es troben al cap de deu anys en una habitació d'hotel. Cadascú ha fet un camí diferent i no tots han resolt alguns problemes d'aquella època. Parla d'amors no correspostos, de traïcions, de drogues, de responsabilitats, d'egos, de violència sexual... És un text molt dinàmic i una aposta escènica molt ràpida i intensa, treballada paraula per paraula.
Què suposa per a vostès aquesta nominació?
Queralt/Rodo.-Una sorpresa!
Queralt A.-I després molta alegria. Crec que el productor, en Joan Gomila, s'ho mereix molt per ser valent i defensar les coses que creu.
També n'Àlex Tejedor per ser tan emprenedor. Estic molt orgullosa de treballar amb tot l'equip de "Tape", i crec que ens mereixem tot i més per tal que l'obra es vegi al màxim de llocs possibles. Això és el que realment importa, que el públic vegi "Tape" i que li agradi.
Pot servir d'al·licient que faci sorgir noves cares dins del àmbit balear, i concretament a Menorca? Tant per part d'actors/actrius, com també de noves incorporacions de direcció?
Queralt A.-A Balears, ara mateix i sota el meu punt de vista, sembla que hi ha una nova inquietud teatral. Els artistes del teatre tenen ganes de treballar a casa seva i s'han cansat d'esperar. Comencen a sorgir noves petites compa­nyies amb projectes interessants i de qualitat. També cal recordar que hi ha una nova escola superior de teatre a Palma, plena d'energia i creativitat. L'únic que sembla que no varia és el suport institucional per atreure més públic i crear més expectativa i orgull entre la gent. I això és igual a totes les Illes. A Menorca hi ha moltes ments creatives, però, clar, el teatre és la nostra forma de viure i ha de ser mínimament rendible. Estar nominats al premis Max és una manera més de donar a conèixer aquesta tasca cultural i espero que atregui molt de públic i inspiri altres "teatreros".
Rodo Gener.-?cansat d'esperar diu na Queralt. Idò. Luca Bonadei, Salvador Oliva, es van constituir en companyia pròpia "La Impaciència", cansats precisament d'esperar i no tenir feina, i amb ells prenc part en el muntatge "Radiografies", text d'Albert Herranz i finalista del premi de dramatúrgia de "Xerxa", xarxa de teatres de Mallorca, i que ha obtingut el Premi al millor espectacle en la XII Mostra de Teatre de Barcelona. Gràcies al Projecte Alcover, Fira de Teatre de Manacor, "Xerxa" i "Xarxa" de Catalunya, faciliten l'intercanvi de muntatges i espectacles als Països Catalans. La Diputació de Barcelona, dins de "Xarxa" és una porta que facilita als programadors els espectacles de certa qualitat, i amb una aportació econòmica del 50%.
Quins "bolos" teniu amb "Tape"?
Queralt A.-"Tape" es va estrenar al teatre Xesc Forteza de Palma, i hem estat a la fira de Manacor, a Vilafranca de Bonany, a Muro. A partir de febrer tenim bolos previstos per Capdepera, Calvià. Petra, Artà, Alcúdia, Felanitx, algun per València i està previst que també
vinguem a Menorca.
Hi ha programador interessat a Menorca?
Queralt A.-Segurament anirem al Principal de Maó durant el març. S'està intentant atreure també instituts per fer funcions per a ells, ja que l'obra és molt adequada per al públic jove.
I amb "Radiografies"?
Rodo Gener.-És lamentable que a Menorca estigui desinformada, i més quan hi participa gent formada aquí. A Ciutadella tenim el Teatre Born tancat, però de totes maneres, ja anteriorment ni Ciutadella com el Principal de Maó no estan dins del projecte Alcover, i clar, així és molt difícil rebre informació de muntatges dignes, interessants, i que vénen avalats per el reconeixement de la crítica i del públic. Hem tingut contactes, però han quedat només en això, contactes i prou, sense concretar res de res, i amb poques mostres d'interès.
Com veuen vostès el futur del teatre a Menorca?
Queralt A.-No t'ho sabria dir del cert, de moment el que em sembla és hi ha més gent que vol estu­diar teatre. Però molta gent menorquina que fa teatre viu fora de Menorca. No ho sé.
Rodo Gener.-Àlvar Triay, que el tenim al Nacional de Catalunya, Josep Mercadal, la mateixa Àngels Gonyalons? no se'ls mima suficient.
Què li manca?
Queralt A.-Li manca de tot, més afició, més públic, més ajuts, i sobretot falta una mica de criteri per repartir el poc que tenim entre la gent que ho mereix més.
Rodo Gener.-Falta inversió, educació teatral? Ciutadella és un desert.
Ha quedat enrera respecte a Mallorca?
Queralt A.- Són casos distints, per començar, a Mallorca hi ha molta més gent i això comporta més moviment. I ara a Mallorca hi ha IB3, que també ha creat feina i ha reunit actors i actrius de Balears que estaven fora o no es coneixien. Tot aquest moviment estimula la professió, i en canvi Menorca segueix un altre procés.
Rodo Gener.-Mallorca ha fet un pas cap a la professionalització. El Consell de Mallorca després de les transferències a cada un dels consells, contribueix amb un criteri que distingeix els grups aficionats dels professionals.
Creuen vostès que si hi hagués més implicació institucional facilitaria l'aparició de nous valors?
Queralt A.-Seguríssim!
La labor de les escoles en l'educació teatral amb tot el que suposa (estudi dels textos teatrals a les classes de literatura, expressió corporal com a complement a l'educació física, expressió oral, coneixement i comprensió de la lectura... creuen que és primordial?
Queralt A.-Evidentment! Fa molts anys que arreu del món s'utilitza el teatre com a vehicle per aprendre altres coses, és molt vàlid.
Rodo Gener.-Necessari i imprescindible. A Manacor, per exemple, als instituts i escoles els alumnes van al teatre, com una activitat més, no extraescolar, hi van amb coneixement previ per part del professorat, que els informa de l'obra, autor?
Què aconsellaríeu al qui volen seguir el món de la faràndula?
Queralt A.-Que s'impliquin molt seriosament amb la seva formació, que siguin responsables i que no abaixin la guàrdia, cal mantenir-se creativament actius per superar els altibaixos que suposa treballar per al teatre.
Rodo Gener.-Que surtin de Menorca, anar a Barcelona, a l'Institut del Teatre, a Palma (ESADIB. No és senzill, però és gratificant.
Què és necessari per arribar a ser un actor complet?
Queralt A.-Formar-se de forma completa i no tenir por a provar coses noves.
Rodo Gener.-Tenir experiències humanes, cursar tècnica, cons­ciència corporal, observació i xuclar-ho tot com una esponja. Si un no es creu allò que està fent, de poc li serveix tot el que après. Disciplina, molta disciplina, rectificar i polir defectes sempre.
Quin és el personatge que voldrien vostès interpretar, el que els ompliria personalment?
Queralt A.-N'hi ha tants! A mi m'entusiasma el teatre musical, per tant estaria encantada de fer qualsevol personatge protagonista d'un musical. També m'agraden molt els clàssics com Shakespeare, o els personatges turmentats de
Txèkhov, i també m'apassiona descobrir nous autors...
Rodo Gener.-Cyrano de Bergerac! És un personatge dramàtic molt fort, amb força de voluntat, passa per diferents estats d'ànims, amors no correspostos. Una obra rodona.
Televisió, cinema o teatre?
Queralt A.-Tot el que vingui! M'agraden tots els suports, cadascun té coses més bones que altres... A mi el que m'agrada és interpretar, ficar-me a la pell d'un bon personatge.
Rodo Gener.-El teatre és la meva preferència. És artesanal. La televisió és producció en sèrie. Amb "Laberint de Passions" el ritme és frenètic. Fem dos episodis diaris de gravació, amb una mitjana de 5 seqüències diàries per gravar. I estudiar 15 folis diaris. És demencial.
Projectes de futur?
Queralt A.-Segurament anirem al Principal de Maó durant el març, com ja hem dit. S'està intentant fer funcions per al instituts, ja que es tracta d'una obra molt adequada per a la joventut.
"Estima'm una mica" una producció totalment menorquina, ha tingut molt bona acollida allà on ha anat: a Menorca, a la fira de Manacor, a la de Tàrrega i aquest desembre hem estat al Teatre Principal de Palma on també ha anat molt bé. Segurament aniran sortint més bolos, ja que és una obra molt fàcil de transportar, som pocs, té un preu raonable.
Per altra banda, ara mateix estic treballant a "Grease, el musical de tu vida" al teatre Victòria de Barcelona. Estic fent de "cover", que significa que faig tres papers i vaig cobrint els dies de descans de les altres actrius. És molt divertit.
De moment no tinc cap projecte nou a la vista, però tinc moltes coses engegades, "Tape", "Estima'm una mica", un infantil que faig amb el Liceu: "Els músics de Bremen", un altre que faig amb la companyia Roseland: "Les 3 bessones i Leonardo da Vinci", on faig de Bruixa Avorrida, i espero que vagin sortint bolos.
També vull seguir amb "Grease" i a veure si el curs que ve me'n vaig a Madrid a fer temporada allà. Tot és imprecís en aquesta feina.
Rodo Gener.-Acabem "Laberint de Passions", la continuació a una nova temporada depèn dels estudis d'audiència. Estic amb "Radiografies", "Tape", "Sa Pesta" i fent doblatge per a sèries de dibuixos animats per IB3. De moment no tinc interès en sortir del àmbit balear. M'he fet un raconet en aquest món i no el vull deixar.
Si heu arribat a on heu arribat ha estat més per l'amor sentit i profund per un art que us ha fet superar les pedres del camí. Heu saltat parets seques fins que us ha portat fora de Menorca, i allà se us ha reconegut l'esforç d'un treball digne i ben fet. Enhorabona en nom de qui estimem de cor les arts escèniques.