Rodo Gener, actor

FITXA Fa 34 anys que volt pel món, Menorca és ca meva i en fa 6 que visc aquí al costat, a Mallorca. Som actor quasi per casualitat (segurament culpa de mon pare) i des de fa dos anys també doblador i locutor. No hi ha res que m'ompli tant com fer teatre i la meva ambició és fer exactament el que faig, jugar.

Raquel Marqués
Ciutadella

Com arriba un actor de teatre a formar part de l'equip de la telesèrie "estrella" d'IB3?
Bé, en aquesta feina es tracta d'estar pel mig, t'han de veure i t'has d'assebentar de tots els castings i ofertes. Vaig fer l'obra "Amics" amb el productor Toni Oliver que és el cap de guionistes de les sèries, me va telefonar pel casting de "Vallterra", vaig entrar i crec que els vaig agradar perquè m'han fet repetir.
Un dels directors de "Laberint de Passions" definí el repart d'intèrprets com a perfecte..., tant no ho deveu de ser amb els embolics que ens mostreu cada setmana ¿?
Ja! Sa veritat és que ara mateix està tot molt embolicat! Els directors estan contents amb nosaltres perquè no els cream molts problemes i així poden crear un caos amb els personatges sense tenir un caos entre els actors.
El més dur de ser un "barman" televisiu....
...és que seguesc amb el que he fet tota la vida, sembla que no me n'hagi anat!
A l'altra banda de la petita pantalla, què l'enganxaria a vostè de la telesèrie com a espectador?
Ufff..., jo som molt mal espectador, fa cinc anys que no tenc tele a casa i me costa molt enganxar-me a res.
Però crec que el que enganxa és trobar-se amb persones properes i accents illencs, això és molt nou aquí.
El pitgen la família i les amistats perquè els avanci els propers embulls dels Cabot i els Borràs?
Una mica sí! però per ara els puc mantenir a retxa.
Li molesta que part del públic el relacioni com a actor de "culebrot"?
No, la "tele" per a mi ha estat un mitjà de promoció molt bo i tot i tractar-se d'un culebrot li estic molt agraït. La gent que em coneix sap que faig més coses i no me tenen encasellat.
Nominat als Premis Max, guardons ben prestigiosos... nerviós?
He de reconèixer que sí. Estar nominat i arribar a finalista ha estat tota una sorpresa però encara queda la part més difícil. Intent no fer-me moltes il·lusions.
La clau per la qual considera que "Tape" ha estat l'escollida com a representant de les Illes Balears és....
Que l'obra és molt fresca, ràpida i d'una temàtica molt jove, es parla de drogues, de sexe, d'amistat, amor... i això enganxa molt al públic. Apart hem tingut unes crítiques boníssimes, hem aconseguit molt bona química entre els tres actors i n'Àlex (el "dire") tenia una fe cega des del principi en que l'obra funcionaria. És una obra trepidant amb només tres actors dins una habitació d'hotel i la reacció ha estat unànime. Ho podreu comprovar el 13 i 14 de març, quan vinguem a Maó.
Se'n recorda de quan decidí ser actor?
Sí, va ser amb la meva segona obra com a professional. Jo vaig començar a fer teatre com una aventura més, però després de la gira amb "El somni d'una nit d'estiu" en Pitus Fernández me va donar un paper petit a "Nit de Reis" que me va impactar i un dia durant una representació vaig pensar: "Uau!, això és el que vull fer".
Compleix el tòpic que els seus posaren el crit al cel per considerar la interpretació com un treball "no seriós"?
Sí, totalment. Vaig haver de convèncer més d'un que el que feia no era una animalada i així i tot vaig deixar preocupats més de dos.
Què li falta al teatre per estirar més al públic?, o què li falta al públic per anar més al teatre?
El teatre ho té tot, ho abasta tot i tot és possible en el teatre però la gent no ho sap. El dia en què els teatres es posin seriosament a programar i la gent sàpiga que els teatres funcionen començaran a omplir les sales.
Estiri de les orelles a l'Administració, tot seu...
Mai cap administració no s'ha pres seriosament el teatre, no hi ha cap interès i, el que és pitjor, cap coneixement. Els que haurien de programar teatre no van al teatre ni estan al corrent del que s'està fent. L'únic que saben fer pel "teatre" és gastar-se milionades en fer nous auditoris quan han estat incapaços d'omplir els teatres que tenen. No saben que un edifici buit no és un teatre. Gastant-se menys doblers en condicionar i programar les sales que ja existeixen n'hi hauria prou perquè la gent tornés al teatre.
Torna a casa com el torró, què és el que més enyora de Menorca?
Ara mateix les meves nebodes, que creixen a una velocitat de por.
Com acostuma passar aquestes festes?
En família i anant de cul per, en una setmana, veure tothom i que ningú s'emprenyi.
Pare Noel o Reis?
Reis!!, l'altre és el repartidor de la Coca-Cola, no sé què hi pinta aquí.
Arbre o betlem?
A casa les dues coses.
Un desig per a 2008?
En puc demanar dos? Venir a Menorca a fer teatre i veure Bush, Blair i Aznar jutjats per crims contra la Humanitat (per demanar...).
La nostra pregunta habitual: la seva solució al canvi climàtic és...?
Deixar el cotxe a casa i tornar a agafar la bicicleta és un bon principi i després donar-li la importància que té, és un problema molt greu i global, no val allò de: "yo tengo un primo que..."