Esperança Camps, periodista i escriptora

FITXA "Som n'Esperança Camps. Vaig néixer a Ciutadella, però fa devuit anys -devuit!- que visc a València. Som periodista. He fet feina a la premsa (en aquest diari) a la ràdio i ara faig televisió. Estic a la secció d'internacional de Canal 9. Això em permet parlar de les pluges torrencials a Colòmbia, dels huracans al Carib, dels campionats mundials, de fer figures amb fitxes de dòmino, i dels ossos orfes del zoo de Berlín. Com a antídot, faig novel·les on sempre plou, i on tots els personatges es moren, o tenen accidents, o estan malalts o són alcohòlics... Bé. Llegir és la meua passió, escriure, la meua medicina. Menorca em fa plorar.

Raquel Marqués
Ciutadella
Els qui compartim professió amb vostè ens demanem d'on treu el temps per escriure llibres...
Ep!, i tenc dues filles, que em demanen molt de temps, però els dies tenen 24 hores, i si les administres bé....t'alces de matí, te'n vas al llit tard i el teu horari a la redacció de Canal 9 és de cap de setmana, es pot compaginar.
"Enllà de la mar", "Quan la lluna escampa els morts", "Eclipsi"..., totes obres premiades. Tant reconeixement no li suposa un poc de "pressing" a l'hora d'endinsar-se en una nova novel·la?
Sí. Al principi, escriure era un joc, ara ja és una responsabilitat. Tenc molta por de decebre els lectors, però sobretot, de decebre'm a mi mateixa. Per això ara he frenat un poc, no faig tanta via.
Recorda qui o què li va encendre l'espurna per contar històries?
Em record tota la vida escoltant la ràdio, la meua mare la tenia sempre posada. Radio Peninsular, Radio Nacional, Radio España de Barcelona... Era el final del franquisme, el principi de la transició, la ràdio bullia. I jo pensava: això és el que jo vull fer... I ho vaig fer. Ràdio!!! Et contaré una cosa que no cont massa vegades: he tancat una emissora, i en vaig inaugurar una altra. Quan estudiava a BCN col·laborava amb Ràdio Sant Cugat, que era al·legal: jo donava les notícies quan van entrar els mossos a clausurar-la. Molts anys després, la primera veu que es va sentir a la Ràdio Autonòmica Valenciana, Ràdio 9, va ser la meua: "Són les zero hores del dilluns, 2 d'octubre de 1989. Canal 9 Ràdio, Notícies!" I pujava la sintonia, i l'adrenalina...
A les lletres, com en altres àmbits, també hi ha diferències de sexe. Com "funciona" la igualtat al món literari?
Aquesta pregunta em fa molta vessa... I no és que no sigui oportuna, és que estic un poc cansada de pensar-hi en això i no tenc una resposta. M'agradaria dir que hi ha igualtat, però no ho tenc clar. M'agrada més parlar de literatura, punt. La desigualtat de sexes, ja t'ho dic, em fa vessa en aquest cas.
Què en pensa de la gent que s'enduu un llibre perquè li agrada la seva portada?
Com a autora em fa molta enveja. Jo som molt dolenta per titular les novel·les, no en sé, sempre són els amics que em regalen els títols i la meua obsessió és entrar en una llibreria i passejar-me per les taules mirant títols i portades, i totes m'agraden sempre més que les dels meus llibres.
Quan veu que l'índex de lectura davalla, sobretot per part del públic més jove, li vindria de gust llençar la tovallola?
Nooo! Aquest tema també és un dels que em fan vessa. Hi ha un cosa molt clara: els joves llegeixen allò que els interessa. Aquests índex de què parles diuen que deixen de llegir quan surten de l'escolarització obligatòria. Hem de fer alguna cosa per evitar-ho. L'engranatge falla en algun lloc, abans de deixar l'escola i s'hauria de detectar.
Com a periodista (I) i a nivell polític: El llenguatge s'inventa i es renova per justificar allò injustificable?
Sí. I em fa molta ràbia. Actualment, les coses no van malament, sinó que van menys bé. No hi ha crisi sinó desacceleració. El llenguatge és tan plàstic que ho aguanta tot, fins i tot, la barra de molts polítics.
Com a periodista (II). Per què fem sempre reflexionar l'autor sobre la vessant autobiogràfica que hi pugui haver als seus personatges?
Perquè som molt morbosos, els periodistes. Molt. I curiosos i sempre volem que les coses lliguin, i que tot quadri, i ens fem una imatge mental on resulta impossible que algun fet surti de la imaginació d'un autor.
Com a lectora. Un llibre d'aquells que hagi rellegit i que recomanaria.
Dels que he llegit recentment, "L'home manuscrit", de Manuel Baixauli, em sembla que és la millor obra catalana de l'any. És un cant al gust per l'escriptura, pel plaer, per l'obsessió. De fa més temps, "Los girasoles ciegos", d'Alberto Méndez, una joia de petit format, però d'emocions enceses.
Com a creadora. A quina història s'hi troba ara capficada?
Ara estic dins un parèntesi. He estat jurat de dos premis molt seguits, i des de setembre fins aquesta setmana he hagut de llegir 47 originals, amb una mitjana de 200 folis per exemplar.
Com pots comprendre, això deixa poc marge per a escriure, i fins i tot per a llegir llibres relligats. En tenc un munt a la tauleta de nit que cada dia em miren amb desesperació i em criden: eo!, que som aquí. Supòs que a partir d'aquest cap de setmana els començaré a atacar.
Comenci un llibre ara!, la primera frase seria...
"L'escriptora novell tenia pànic a les entrevistes, però aquella nit va somniar que era capaç de respondre totes les preguntes sense expressar cap mena de dubte. Quan es va despertar...". L'acabes tu?
Els seus somnis són en lletres de colors o en blanc i negre?
Em sembla que somii amb imatges i no amb lletres. En dibuixos animats.
"A Cor Obert" vol donar idees per "salvar" el Planeta, ja que els governants no ho fan. La seva aportació per combatre el canvi climàtic és...
Som molt pessimista. Mooolt. El planeta s'haurà de salvar tot solet, perquè nosaltres, que som els que triam els governants, no farem res mai per a salvar-lo. Ara bé, si vols quatre obvietats: deixar d'asfaltar el territori, deixar el cotxe a casa, deixar de consumir... com pots veure, no hi tenim res a fer, no estem mentalitzats per tants "deixar".