Caps de fibló

Susana Mora Humbert
Maó

En aquesta època de l'any estem ja acostumats a sentir parlar del fenomen meteorològic anomenat "cap de fibló", fenomen que darrerament tan sonat ha estat en premsa i mitjans de comunicació i del que en vam tenir una mostra el passat divendres 23 de novembre a l'alçada de la carretera de Favàritx i de la que en Javier, el nostre fotògraf, en va recollir la imatge que us ensenyem. Però, que és realment un "cap de fibló"?
La formació d'aquest fenomen és una mica complicada. Fins i tot, hi ha científics que no es posen gaire d'acord sobre quin n'és l'origen. Sembla que dins el cumulonimbe o núvol de tempesta hi ha uns forts corrents ascendents i uns altres descendents.
Els corrents ascendents es produeixen com a conseqüència d'un escalfament excessiu de les capes superficials de l'aigua. Això provoca un ascens convectiu d'aquest aire càlid i humit. Es formaran núvols de ràpid desenvolupament vertical, és a dir molt gruixuts i, per tant, molt carregats de vapor d'aigua. Aquests són els núvols tipus cumulonimbe.
Els corrents descendents són masses d'aire més freda que arriben per les capes altes de l'atmosfera. Aquest dos tipus de corrents comencen a girar quan el vent de les capes altes bufa amb més intensitat i en diferent sentit que el de les capes més baixes. És aquí quan presenten aquest aspecte de trompa d'elefant. La velocitat del vent i la grossor dels núvols són factors molt importants a l'hora de determinar la perillositat del fenomen. Sovint, aquest fenomen s'observa mar endins, en forma d'unes mànegues o trompes d'elefant que pengen d'un núvol de tempesta o cumulonimbe. Difícilment penetren terra endins. Si ho fan, poden provocar greus desperfectes.
Si es troben prou a la vora l'un de altre, es pot originar un petit remolí que podria acabar en tornado.... Oh por!