L'encant d'anar a cercar els infants d'escola

R.C.V.

Maó

F a quasi un mes que han començat les classes a Menorca i, amb elles, un ritme de vida que es comparteix igual a moltes llars. Amb la rutina d'horaris s'instal·la un ordre que molta gent agraeix i quasi sense adonar-nos-en entram a la roda del temps submergint-nos de ple en els mesos de tardor i d'hivern.

L'escola i el seu horari són desencadenants de l'ordre. Les hores d'entrada i de sortida no passen a ningú desapercebudes, i és que quan la població infantil es posa en moviment, sense dubte, alguna cosa més surt a escena. I la rutina no només té lloc de portes endins, pels carrers de Menorca torna a respirar-se la màgia de l'anar i venir dels infants, i tot agafa una altra fesomia.

Tal vegada, mirant amb els ulls d'un observador atent, veuríem que l'entrada a l'escola, és més insípida. Comença el dia, tenim mil coses a fer i sobretot els adults, anam per feina i enllestim ràpidament. Però la tornada a casa ja té una altra cara, sol ésser molt més pausada i convida a parlar de les coses que han passat durant la jornada sencera. És el moment de demanar "com t'ha anat s'escola, t'ho has passat bé, has après qualque cosa nova?" i les respostes poden donar peu a la conversa més apassionant que hagem tingut fins llavors, en tot el dia.

Riures, crits, converses enginyoses, gana, corregudes, motxilles, mamàs i papàs, avis i àvies, cotxes mal aparcats en doble filera, germanets més petits que esperen amb els adults que s'obrin les portes, un policia municipal que dirigeix el trànsit i permet travessar amb seguretat... colors i sons i moviment, com una explosió de vida. L'encant que tenen els voltants de les escoles és un dels petits tresors que porta implícita la tornada de la tardor.