José Ángel Sintes

Just a principis de setmana na Llucia Pons em demanava que comencés una col·laboració el Culturàlia: "Pots escriure del que vulguis que tingui a veure amb l'art i, a poder ser, també amb Menorca". Al fosquet ja havia pensat un tema interessant (que publicarem un altre diumenge), però no sabia si tindria temps per sortir aquesta setmana. Finalment el dijous em telefona en Jose Àngel Sintes i em diu: "Et telefon des d'un hotel, he guanyat el Ciutat de Palma" i poc després torno a xerrar amb na Llucia "aquest escrit (el d'en Jose) l'has de fer tu, ets qui millor el coneixes".

Si hi ha un adjectiu que descrigui la manera de ser de Jose Àngel Sintes (Alaior, 1978) seria discret. Pocs artistes de l'illa han fet tan poc per donar-se a conèixer. De fet, des que el 2004 guanyés el Sant Antoni de Pintura poc s'havia tornat a xerrar d'ell. Per sort la galeria Encant de Maó té obra seva exposada i li ha dedicat de tan en tan alguna exposició. Però apart d'açò poc més. Ni quan ha viscut a Portugal (2004-2005), ni a Brighton (2008-2009) ha aprofitat per donar-se a conèixer, ni per trobar galeries i mirar de vendre la seva obra. Però ell segueix pintant, segueix produint, poc a poc i sense aturar. Tanmateix, Jose Ángel és un dels artistes que he conegut que té més clara la seva orientació artística. Ni quan estudiava es va haver de plantejar mai cap on dirigir-se, perquè ja caminava en la direcció adequada quan molts altres es perdien en el laberint de descobertes artístiques de pintors passats i contemporanis, ell era un dels que els assimilava sense dificultats, sense forçar-se ni esforçar-se.

I és que la seva obra és com ell. Autèntica, pura, senzilla, intel·ligent i, perquè no, "discreta" als ulls dels que cerquen color, mímesi i monumentalitat. Però als ulls dels qui cerquen alguna cosa més, Jose Angel és un descobriment. Com el que ha hagut de fer el jurat d'aquest premi Ciutat de Palma 2010, recordem-ho valorat en 18000 euros. S'ha presentat gent de tota Espanya, artistes de renom, molts d'ells amb obra a galeries i museus arreu de l'estat i de fora d'ell de fa anys i que han presentat projectes específics, tal i com demanaven les bases. Jose Ángel va agafar quatre de les seves darreres obres de petit format, ni tan sols va presentar-ne cap feta expressament pel concurs per impressionar al jurat, tal i com si ho va fer al Sant Antoni o a l'Ateneu al seu moment, i amb açò n'ha tingut prou per guanyar. Recordem també que aquest premi era d'Arts plàstiques (fotografia, vídeo, instal·lacions, etc.), no sols de pintura, però quatre quadrets "discrets" i delicats han sabut vèncer i, sobretot, convèncer.