Cala Blanca, en el punt de mira europeu per restaurar la seva praderia de posidònia

Científics analitzen l'estat ecològic de la posidònia a Ciutadella abans de la restauració, en el marc del projecte europeu ARTEMIS

Els estudis d’avaluació previs s’estan fent aquests dies, en aigües de Cala Blanca, on es preveu iniciar la replantació de posidònia a finals d’any.

TW
0

Les castigades praderies de posidònia de la costa de Cala Blanca, a Ciutadella, han estat incloses en el projecte pilot Artemis, juntament amb tres localitzacions més, d’Itàlia i Grècia. És un programa de l’Imedea i l’Obsam-IME, compartit amb una desena d’entitats més de diferents països, per a la restauració de 1.800 metres quadrats de prats marins que van quedar malmesos durant la construcció de la torre de captació d’aigua de la dessaladora de Ciutadella.

El Govern balear, la Fundació Menorca Preservation i el Consell insular s’han adherit al projecte Interreg EuroMED Artemis com a entitats associades a l’Observatori Socioambiental de Menorca (Obsam) de l’Institut Menorquí d’Estudis.

Científics de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) i l’Obsam han iniciat els estudis previs a la restauració del fons marí de Cala Blanca. És una àrea sense gairebé posidònia, per un vessament de bentonita durant les obres i on, en l’actualitat, el causant de la destrucció ja ha desaparegut. Açò ha de permetre el trasplantament de planta viva, seguint la mateixa metodologia utilitzada a la badia de Fornells.

Avaluació inicial

Aquest projecte pilot, que es desenvolupa a Menorca, però també a Creta (Grècia) i a Sardenya i Monfalcone (Itàlia), ha començat a Cala Blanca amb les campanyes de treballs submarins per a la recollida de dades. Es tracta d’obtenir indicadors que permetin avaluar l’estat de la praderia i la biodiversitat associada.

Entre altres dades, els científics recullen informació sobre la cobertura del fons marí, la densitat de feixos foliars de la posidònia, la taxa de creixement vertical del rizoma, la biomassa d’epífits, la pressió d’herbivoria o la fauna bentònica. Jorge Terrados és investigador de l’Imedea i afirma que «és molt important fer la caracterització prèvia de l’estat de l’ecosistema abans de la intervenció de restauració per poder avaluar-ne l’èxit».

Al mateix temps, els estudis indicaran la capacitat de la praderia per a capturar l’anomenat carboni blau. Els treballs van a càrrec d’un equip científic del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), encapçalat per Oscar Serrano i es preveu que la fase de restauració es pugui fer entre finals d’enguany i principis de 2026.

La tècnica de medi marí de l’Obsam, Eva Marsinyach, apunta que «és la primera vegada que apliquem aquesta metodologia d’avaluació de les praderies de posidònia i la seva biodiversitat», fet pel qual «suposa una gran oportunitat per posar en pràctica noves tècniques i poder comparar els resultats amb altres territoris mediterranis».

Una «perillosa regressió» del 34 % de les praderies els darrers 50 anys

El darrer mig segle, l’extensió de praderies marines s’ha reduït de forma important, fins a un 34 per cent. D’aquesta manera, actualment cobreixen al voltant d’un 25 per cent del fons marí de la Mediterrània, entre els 0 i els 40 metres de profunditat.

Les praderies de posidònia són un dels embornals de carboni més eficaços, ja que absorbeixen el 50 per cent del carboni enterrat als sediments marins.

A més, esdevenen zones clau per a la fauna marina, ja que acullen el 25 per cent de les espècies mediterrànies, a les quals serveixen d’espai per a la reproducció, com a viver o com a hàbitat permanent.