2024 a Menorca: any de DANA i pluges fortes

Pluges fortes a la Mediterrània no són rares a final d’estiu o durant la tardor, preferentment l’octubre. Els aiguats d’enguany a Menorca es poden considerar un poc primerencs, mentre el desastre de València és una mica tardà.

Tots els casos de pluja forta i inundacions que hi ha hagut enguany han estat relacionats amb els fenòmens DANA o gotes fredes. Cal plantejar-se si DANA (o gota freda) és el mateix que pluja torrencial. La resposta és que no. Gota freda i DANA sí que són equivalents: són pertorbacions en altura, resultat del despreniment d’una bossa d’aire fred que baixa de latitud i queda separada de la massa principal d’aire polar. Per exigència de les lleis físiques, a una bossa freda aïllada s’hi associa una depressió, també aïllada, envoltada de vents que giren en sentit ciclònic, contrari al de les agulles del rellotge. DANA vol dir «Depressió Aïllada a Nivell Alt».

DANA i pluja torrencial no són sinònims: hi pot haver DANA sense pluja torrencial i pot haver-hi pluja torrencial sense DANA. Estudis climatològics d’AEMET demostren que, a la regió ibèrica-mediterrània, hi ha més DANA que episodis de pluja torrencial. A més, la freqüència de les DANA canvia poc al llarg de l’any: és semblant a la tardor, hivern i primavera i un poc superior a l’estiu. Les pluges torrencials mediterrànies, en canvi, són preferentment tardorenques o de final d’estiu.

A les DANA hi ha un sector on es força ascens de l’aire, formant-se sistemes de pluja. Per què la pluja es faci molt forta fa falta que a nivell baix hi hagi aire càlid i humit, garantit a la Mediterrània de final d’estiu i tardor. Adequadament organitzat, aquest aire pot esdevenir flux alimentador i inestabilizador, intensificant els sistemes de pluja. Si un d’aquests sistemes s’estaciona un temps, a algun lloc, la pluja intensa dura prou com per resultar molt copiosa: s’acumula molta d’aigua i es pot produir el desastre. Les DANA no són pluges torrencials, però poden afavorir que aquest pluges es formin.   

Aquest any, a mitjan agost, hi havia una DANA prop de les Balears, amb lent moviment cap a llevant. Les Balears van quedar un temps sota el sector actiu de la DANA. A més la mar estava calenta i l’aire a la capa baixa era càlid i humit. Es van formar sistemes de pluja intensa. Dia 14 diversos sistemes de pluja intensa van passar sobre Mallorca; l’eix central de la DANA era a ponent, de manera que en altura hi havia prou vent per endur-se els sistemes de pluja, sense deixar-los estacionar. Va ploure molt fort, però poc temps, amb acumulacions importants, però no extraordinàries. Dia 15 l’eix central de la DANA ja passava per Menorca i ja gairebé no hi havia vent en altura. Un sistema de pluja intensa es va situar sobre l’Illa i s’hi va estacionar algunes hores. Així, a més de ploure fort, va ploure molt. As Mercadal es van recollir 204 mm, quantitat mai vista a Menorca l’agost i gairebé mai vista en tot l’any. A l’aeroport es van recollir 93 mm, rècord d’agost, però no anual. Hi va haver inundacions as Mercadal i altres llocs, com els Plans d’Alaior.

Què va passar a València el 29 d’octubre? Hi havia gota freda i la regió valenciana estava sota el sector actiu. El meteoròleg Àngel Rivera ha indicat que la circulació ciclònica en altura era més intensa del que és habitual. Això podria suposar més intensitat dels sistemes de pluja que es formaven. Un d’aquests sistemes es va situar cap a les muntanyes de l’interior valencià, on es va estacionar durant hores, alimentat i reactivat per un corrent organitzat d’aire mediterrani càlid i humit. A les muntanyes hi van caure quantitats ingents d’aigua, que es van convertir en torrentada imparable, arrasadora i mortal. Alguns registres de precipitació són impressionants, fins 772 mm a Torís, molt prop del rècord absolut espanyol d’Oliva, també a València, que és de 817 mm, un dia d’octubre de 1987.

Cal preguntar-se si fets com els d’enguany a Menorca i València haurien succeït igual sense el canvi climàtic o haurien estat més dèbils. Una altra pregunta és si aquests episodis s’estan fent més freqüents i més intensos amb el canvi climàtic. No és fàcil contestar; s’haurien de fer profunds estudis d’atribució. Sobre l’episodi de València el World Weather Attribution ha fet un estudi ràpid, provisional, segons el qual l’episodi de València hauria estat més d’un 10% més dèbil i un 20% menys probable sense canvi climàtic.

El canvi climàtic fa que l’atmosfera i la mar s’escalfin i això fa que l’aire augmenti la seva capacitat de contenir aigua. Si hi ha més aigua, pot haver-hi més pluja o pluja més intensa. D’altra banda, la freqüència i la intensitat de les DANA a la nostra regió no està clar que augmentin, però pot ser que sí. La línia que marca la separació entre l’aire polar i l’aire tropical sempre és ondulada, però el canvi climàtic pot fer que ho sigui més, degut a que el contrast de temperatura entre l’aire polar i el tropical disminueix. A major ondulació, més probabilitat de que es despengin les DANA.